Resultats de la cerca

Ideà la làmpada d’incandescència, independentment d’Edison, i la donà a conèixer el 1878 El 1888 en substituí el filament primitiu per un de tàntal Investigà sobre fotografia, ideà el paper de carbó i el de bromur Introduí el sistema de les plaques alveolars en l’acumulador de plom

Fundador i principal dirigent de la Christlich-Soziale Union CSU Fou diputat del Landtag 1949-78 i portaveu del grup parlamentari CDU/CSU 1963-66 També ha estat ministre del govern federal en nombroses ocasions d’afers especials, 1953 d’afers atòmics, 1955 de defensa, 1956-62 de finances, 1966-69 i fou ministre-president del govern de Baviera des del 1978 En la seva etapa com a ministre de defensa, reorganitzà i modernitzà l’exèrcit alemany occidental La seva política fou sempre caracteritzada per una rígida posició anticomunista Entre d’altres obres, publicà Deutschland, Deine…

Professor de la Universitat de Chicago i membre de l’escola homònima partidària de l’economia lliure, encara que el seu pensament evolucionà cap a una major comprensió del marxisme Fou també professor al Iowa State College i a la Universitat de Columbia El seu article The Cost of Subsistence 1945 és famós com a precursor de la programació lineal És autor, entre altres obres, de Production and Distribution Theories 1941, Theory of Prices 1952, The Intellectual and the Market Place and Other Essays 1963 i Essays in the History of Economics 1965 El 1982 li fou atorgat el premi Nobel d’economia…

Doctor 1967 pel Massachusetts Institute of Technology MIT Ha estat professor de les universitats de Yale, Princeton, Oxford i Standford i, des de l’estiu del 2001, imparteix economia i afers internacionals a la Columbia Business School de Nova York Del 1993 al 1997 pertanyé al consell d’assessors econòmics del president Bill Clinton i en 1997-99 fou economista en cap del Banc Mundial, període durant el qual tingué enfrontaments amb el Fons Monetari Internacional FMI i la Reserva Federal dels EUA per les polítiques d’ajuts defensades per ambdós organismes en els països en via de…

Estudià a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1968 Dirigí la Ràdio Nacional de l’Observatori telescòpic de Green Park i participà en el descobriment del primer púlsar descobert fora de Cambridge Installà un radiotelescopi a l’Observatori d’Arecibo Puerto Rico, on l’any 1974 descobrí, juntament amb el seu alumne Russell A Hulse, un púlsar binari format per dues estrelles, una de les quals no emetia senyals això va permetre comprovar l’existència de les ones gravitatòries tal com Einstein havia predit en la seva teoria de la relativitat Per aquest descobriment, l’any 1993 se li atorgà…

Llicenciat en dret el 1934, el 1936 ingressà al cos de funcionaris i emprengué una revisió del codi civil Des del 1942 ocupà diversos càrrecs, primer en l’administració britànica i després a l’estat maltès independent 1964 Professor universitari de dret penal 1943-57, fou sempre políticament independent i tingué un paper essencial en la conciliació dels partits Laborista i Nacionalista Nomenat governador general per l’aleshores primer ministre Dom Mintoff 1971, aconseguí el consens per a convertir l’illa en una república el 1974 Aquest mateix any en fou elegit el primer president, càrrec del…

Acompanyà Cook en el seu primer viatge en l’"Endeavour” 1768-71, durant el qual recollí un gran nombre d’exemplars i estudià la fauna d’Austràlia i de Nova Zelanda Participà en d’altres expedicions, entre les quals cal remarcar la que féu a Islàndia 1772 Fou president de la Royal Society el 1778

El 1940 es graduà a la Northwestern University Illinois i posteriorment fou professor a les universitats de Columbia 1948-62 i Stanford 1962-85 Dedicat en un principi a la recerca de les llengües de l’Àfrica occidental, publicà durant els anys 1949-50 una sèrie d’articles, Studies in African Linguistic Classification i, el 1955 The Languages of Africa , on proposà una classificació de les llengües africanes alternativa a la tradicional, formada per quatre grans troncs nigerokurdufanià, afroasiàtic, niloticosaharià i khoisan, que fou àmpliament acceptada Més controvertides foren les…

A París es donà a conèixer amb òperes com Le faux lord 1765, Toinon et Toinette 1767 i Sabinus 1774 Cofundà i dirigí el Concert des Amateurs 1769-73, i fou codirector del Concert Spirituel, on introduí simfonies de Haydn i seves Mestre de música des del 1774 i director de l’Opéra de París, amb la Revolució Francesa esdevingué el compositor oficiós de la República, per a la qual escriví marxes, himnes, etc Posteriorment escriví també música religiosa

Després d’haver dirigit la farmàcia de l’hospital de la Salpêtrière, passà a la península Ibèrica, contractat pel govern espanyol, i ensenyà química successivament a Bergara, Segòvia i Madrid Després d’una llarga polèmica amb Berthollet, aconseguí d’imposar al món científic la coneguda llei de Proust que preveu la combinació de les substàncies químiques segons proporcions sempre definides Fou un dels fundadors de l’anàlisi química