Resultats de la cerca
Es mostren 1338 resultats
Reno
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nevada, EUA, situada al peu de la Sierra Nevada, vora el riu Truckee.
Centre comercial fusta, llana, material de muntanya, és també centre turístic, amb esports d’hivern Centre d’ensenyament superior University of Nevada, fundada el 1874 És coneguda com a lloc on és concedit fàcilment el divorci
Rājkot
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, Índia, a la península de Kāthiāwār.
Nus de comunicacions, concentra les indústries de transformació dels productes de la comarca molins d’oli i de blat, adoberies i filatures de llana i de cotó Fins el 1948 fou capital del petit principat homònim
Montellano
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat al peu de la serra homònima i delimitat al S pel riu Guadalete.
És una zona rica amb boscs i pastures que han afavorit la ramaderia bestiar cavallí, de llana i porcí Hi ha petites indústries derivades del sector primari, en què hi destaca l’elaboració de l’oli
Higuera la Real
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, al vessant N de la Sierra Morena.
L’economia és agrícola cereals, oliveres i llegums i ramadera bestiar porcí, boví i de llana S'hi exploten pedreres Les indústries són sobretot derivades En el cap del terme, n'és remarcable l’església gòtica
Lobón
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat a l’E de la capital provincial, a Las Vegas del Guadiana.
L’agricultura de regadiu s’hi ha desenvolupat gràcies al canal de Lobón, amb cultius de cereals, llegums, cotó, tabac, hortalisses, vinyes i oliveres En la ramaderia, destaca el bestiar de llana S'hi elaboren olis i farines
Hermandad de Campóo de Suso
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, delimitat a l’E per l’Embassament de l’Ebre i al S per la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
El cap del municipi és Espinilla En són destacables els boscs de faigs i roures, així com les pastures que afavoreixen la ramaderia bestiar de llana i boví El cultiu de cereals i patates centra l’activitat agrícola
Guadarrama
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat al peu de la serra de Guadarrama.
Hi ha ramaderia boví i bestiar de llana, apicultura i indústies relacionades amb la construcció És un centre d’estiueig N'és destacable la seva plaça Major, amb pòrtics, i l’edifici de les Paneras Reales, de 1785
Mont-roig de Tastavins
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb els Ports, a la depressió morfològica de l’Ebre, estès a l’esquerra del Tastavins i accidentat pels darrers contraforts dels ports de Morella (1.201 m alt).
Una gran part del territori és ocupat per pinedes i alzinars L’agricultura és predominantment de secà 1333 ha Representen el 16,8% de la superfície del terme i són destinades a cereals, vinya, oliveres, ametllers i llegums El regadiu es limita a unes 70 ha La major part del terme 6623 ha són terres boscades, pinedes, alzinars, carrasques i pastures Hi ha dues manufactures derivades de la fusta 70 treballadors Hi ha producció de mel La ramaderia consta d’uns 300 caps de bestiar de llana, uns 40000 caps d’aviram i uns 12000 porcs Havien estat tradicionals la confecció de teixits de…
catifa
Dones fent catifes a Jaipur, Índia
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit gruixut de superfície generalment vellutada, amb diversitat de dibuixos i colors, fet amb fils de llana o amb mescla d’aquesta i de fibres sintètiques, que té per base un teixit fort de cànem, jute, cotó, etc, i que és emprat, recobrint el soler d’habitacions, de graonades, etc, per a resguardar del fred i com a ornamentació.
L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central, dibuixos de figures d’influència xinesa i motius florals d’origen persa Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals es caracteritzen per la forma dels nusos són anomenades de nus turc, de nus persa , etc i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de teixit, nombre que sol oscillar entre 250 i…
Els Llonch, a Sabadell
Els germans Llonch i Matas La família Llonch El cognom Llonch és sabadellenc des del segle XIV, i el trobarem de manera repetida en alguns projectes industrials que s’inicien al segle XIX en el sector de la llana La branca industrial més important serà la formada pels germans Rafael, Feliu i Francesc Llonch i Matas, fills d’una família de pagesos establerts prop de Sabadell que passaren a residir al centre urbà, potser fugint de la inseguretat rural L’hereu, Antoni, es dedicarà a l’agricultura, ja que la família té terres Els altres tres es posaran d’aprenents en un dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina