Resultats de la cerca
Es mostren 2238 resultats
literatura amaziga
Literatura
Conjunt de produccions literàries sorgides i transmeses oralment entre els pobles amazics.
Són nombrosos els contes i les faules d’animals i les narracions cal notar especialment el cicle protagonitzat per Si Goha , bé que la producció literària més original és la poesia, testimoniada des de temps antic i sovint amb acompanyament musical Els temes preferits pels poetes són l’amor i la guerra Petits grups de poetes professionals anomenats imdyazen recorren el país a la manera dels trobadors medievals Entre els tuàregs abunda el gènere èpic, recitat generalment durant les reunions ahal del capvespre No hi ha, però, una literatura comuna a tots els amazics, i les…
Luis Monreal y Tejada
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat en dret 1932 Durant la guerra civil actuà al Servicio Militar de Recuperación Artística i el 1939 esdevingué comissari del servei de defensa del Patrimonio Artístico Nacional als Països Catalans fins el 1947, des d’on impulsà la restauració d’obres, com Poblet o la seu de Vic, i organitzà importants exposicions Collaborà amb Martí de Riquer en l’obra Els castells medievals de Catalunya , i es dedicà a la divulgació mitjançant conferències, opuscles i articles a Goya , San Jorge , etc Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres amb la ponència Ingeniería militar en las…
Juan Moneva Puyol
Història del dret
Jurisconsult.
Catedràtic de dret canònic a la Universitat de Saragossa, publicà, entre nombroses obres, una Introducción al Derecho hispánico El 1952 hom publicà les seves Memorias Vocal, abans del 1936, de la comissió codificadora dels anomenats drets forals, i president, des del 1940, del Consejo de Estudios del Derecho Aragonés, defensà sempre la reivindicació d’aquests davant el dret anomenat comú Interessat per la cultura catalana, parlava i escrivia un català arcaïtzant, après dels escriptors medievals Secundà els esforços d’EToda per a la restauració de Poblet Fou membre corresponent…
escotisme
Filosofia
Doctrina filosòfica de Joan Duns Escot i els seus seguidors, representada actualment per l’escola franciscana.
En són trets característics la univocitat de l’ésser, la individualitat hecceïtat , la diferenciació formal, el realisme metafísic, el voluntarisme i l’intuïcionisme psicològic Fou declarat doctrina oficial de l’orde franciscà el 1593 En són els principals representants medievals l’aragonès Antonio Andreas ~1280-1320, que fou el més fidel, doctrinalment, dels deixebles de Duns Escot a París i l’autor de l' Expositio in metaphysicam , atribuïda durant molt de temps al mateix Duns Escot, i els anglesos Walter Burleigh -1343 i Thomas Bradwardine ~1290-1349 Als Països Catalans, l’…
concili IV del Laterà
Dotzè concili ecumènic, convocat per Innocenci III (1215).
Fou el més important dels concilis medievals, per tal com marcà l’apogeu de l’autoritat política i religiosa del papat Tractà de la futura croada la cinquena, 1217, afavorí la croada albigesa i intensificà la lluita contra el catarisme Confirmà la decisió del concili de Montpeller de desposseir Ramon IV de les seves terres llenguadocianes Redactà una fórmula de fe on apareix per primera vegada oficialment el mot “transsubstanciació” Establí l’obligatorietat de la confessió anual i de la comunió pasqual Condemnà les doctrines de Joaquim de Fiore Reconegué al patriarcat de…
Castell d’Avalrí (Montescot)
Art romànic
No queda aparentment cap vestigi d’aquell castell a l’actual mas de Valric “Belrich”, situat al cim d’un turó, al nord-est de Montescot, el qual, en temps medievals, era vorejat per un estany Al segle XII, anà a mans de la família d’Avalrí Pere Bernat d’Avalrí, 1106-26 Gausbert, el seu fill, 1126-45 El 1222, el vescomte de Bearn, Ramon de Montcada, en guerra contra Nunó Sanç, senyor de Rosselló, el prengué per la força El 1285, Ramon d’Urtx, senyor d’Avalrí, el defensà contra els croats de Felip l’Ardit
Santa Hermandad
Història
Força de policia i tribunal existent a Castella (1476-98).
Fou el resultat de la transformació de les milícies populars de les ciutats castellanes medievals germandat en una institució centralitzada, creada pels Reis Catòlics corts de Madrigal, 1476 Encarregada de perseguir els bandolers i vigilar els camins i el camp, era formada per homes proporcionats per viles i ciutats Els delinqüents capturats eren jutjats pels alcaldes de l’Hermandad, que imposaven penes molt dures Restablert l’ordre a Castella, i puix que el seu manteniment era molt carregós, fou dissolta 1498 i al seu lloc ressuscitaren les germandats locals, que prolongaren…
Friedrich Stegmüller
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg i lul·lista alemany.
Ordenat el 1925, fou catedràtic de teologia de la Universitat de Friburg de Brisgòvia Estudià la dogmàtica i la història de la teologia i la filosofia medievals, especialment de l’àrea hispànica Zur Gnadenlehre des jungen Suárez 1933, Francisco de Vitoria y la doctrina de la gracia en la escuela salmantina 1934, Geschichte des Molinismus 1935 amb importants edicions de fonts Molt interessat per Ramon Llull, el 1957 fundà a Friburg de Brisgòvia el Raimundus Lullus Institut Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la…
Cecco Angiolieri
Literatura italiana
Poeta italià.
Autor d’un cançoner de sonets, en els quals, de manera realista, excellí a traduir els ideals burgesos de l’època Així, atacà la doctrina del stil nuovo i, en algun sonet a Dant, i a l’hora de cantar la seva estimada Becchina, veritable anti-Beatriu, ho féu amb un cinisme i una sensualitat que, a vegades, han fet pensar en una transposició autobiogràfica Tanmateix, la seva vida és poc coneguda, i més probablement cal cercar les fonts del gènere particular, que desenrotllà amb termes sovint desesperançats i violents, en la poesia goliàrdica i jocosa medievals
Antoni de Bastero i Lledó
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dret canònic
Dret civil
Filòleg, doctor en filosofia i en drets civil i canònic.
Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina