Resultats de la cerca
Es mostren 1078 resultats
Xibec
El xibec Netta rufina , el més gros dels ànecs cabussadors ateny fins a 56 cm, és característic pel vermell viu del bec, el marró del cap, i el blanc del costat, en el mascle La femella, a l’esquerra a la fotografia, té les galtes blanquinoses Xavier Parellada El xibec és molt localitzat tot l’any al delta de l’Ebre i a unes poques localitats del País Valencià, les quals reben una aportació important d’individus a l’època no reproductora A la resta del territori continental és un migrador i hivernant rar i irregular A les Illes, sembla que al final del segle passat, i potser al començament d…
Ànec blanc
L’ànec blanc Tadorna tadorna és un ànec corpulent que ateny 61 cm d’alçària, amb posat i vol més aviat d’oca Té el plomatge molt acolorit, amb el cap i el mirall verds i una característica faixa de color canyella que li envolta el cos a l’altura del pit, bé que, a distància, destaca solament el blanc i el negre El mascle a l’esquerra té una protuberància roja al bec que el distingeix de la femella exemplar de la dreta els polls són exclusivament blancs i negres, com s’aprecia en el dibuix, i els joves exemplar del fons, amb el bec rosat, mostren colors castanys al mantell i no tenen la…
Esplugabous
L’esplugabous Bubulcus ibis , tal i com el veiem a la fotografia, en plomatge hivernal, és gairebé tot ell blanc, amb el bec ben groc i les potes fosques Oriol Alamany L’esplugabous és un ocell que s’ha estès cap al N durant aquest segle, per la qual cosa ha augmentat molt el seu nombre als Països Catalans en els darrers anys A la Catalunya Nord hiverna regularment, però en un petit nombre, des dels anys setanta, i escasseja a l’estiu A Catalunya i el País Valencià, actualment és sedentari i localment abundant A les Balears és un hivernant gairebé regular, encara que molt escàs a Menorca i…
Bitó
Àrea de nidificació del bitó Botaurus stellaris als Països Catalans Maber, original dels autors Sedentari, però molt escàs, i local a tot el territori estudiat, durant els períodes migratoris i a l’hivern el bitó Botaurus stellaris és una mica més freqüent i estès a causa de l’arribada d’uns pocs ocells provinents de zones més nòrdiques En ràpida regressió, actualment només nidifica en uns pocs punts de la Catalunya Nord i resta del Principat, i s’ha extingit recentment al País Valencià i a les illes Balears, on ara és un ocell rar en pas, i més encara a l’hivern Fins ara hom posseeix ben…
Agustín García-Gasco Vicente

Agustín García-Gasco
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Fou ordenat sacerdot a Madrid al maig del 1956 L’any 1985 fou nomenat bisbe titular de Nona i auxiliar de Madrid-Alcalá Al juliol del 1992 hom li atorgà la titularitat de la diòcesi de València amb el càrrec d’arquebisbe, càrrec al qual renuncià l’any 2009 per motius d’edat El 2007 fou nomenat cardenal pel papa Benet XVI Dirigí activament una campanya contra la Llei de parelles de fet de les Corts Valencianes el 2001 Els darrers anys destacà per la seva posició de radical condemna a ETA, i accentuà el seu posicionament contra els terroristes, sobretot a partir de l’atemptat de l’…
nachtanz
Música
Terme genèric que designa la segona de dues danses emparellades, usualment més ràpida i en compàs ternari, contrastant amb la precedent (vortanz), el material melòdic i harmònic de la qual reelabora.
Moltes formes de dansa del Renaixement i el primer Barroc desenvoluparen aquesta funció contrastant amb la basse danse , com ara el saltarello , la rota , el tourdion , la gallarda , etc Usualment es caracteritzaven per la vigorositat de la coreografia, incloent-hi salts i cops de peu a terra L’exemple més antic de nachtanz es troba en un manuscrit italià del segle XIV La nachtanz consistia habitualment en un arranjament polifònic al voltant del tenor de la dansa precedent, tocat el doble de ràpid En algunes de les parelles de danses dels segles XVI i XVII la relació entre totes…
mateixa
Música
Dansa que forma part de l’anomenat ball pagès mallorquí.
Es tracta d’un ball de parelles que en la seva forma actual sembla que és una derivació de la jota , bé que de moviment més suau i moderat Posseeix un metre ternari, i el cant -en forma de corrandes- apareix alternat amb la part instrumental Segons les zones, s’acompanya amb la tradicional formació constituïda per xeremies cornamusa, flabiol i tamborí, o bé amb altres instruments com el violí, el guitarrón , la guitarra, la bandúrria, el triangle i les castanyoles Les mateixes es ballen en sèries de dotze -per això s’utilitza sempre el nom en plural- tot combinant-se amb copeos…
contradansa
Música
Dansa anglesa, d’origen probablement rural, que estigué de moda entre l’alta societat al segle XVIII.
És una dansa ràpida i de caràcter alegre, escrita normalment en compàs de 2/4 o de 6/8, i formada per dues parts que es repeteixen Sembla que el nom amb què s’estengué per Europa és una deformació fonètica de l’anglès country dance , tot i que altres teories justifiquen el nom per la posició enfrontada que prenien les parelles a l’hora de ballar A la França del segle XVIII, donà pas a l’adveniment del cotillon i al segle XIX a la quadrilla La contradansa arribà a Cuba al segle XIX, on, amb algunes transformacions, esdevingué molt popular Compositors com GF Händel, WA Mozart i L…
nacra

Nacra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Timbal medieval de mida petita, fet de coure, fusta o terrissa, amb un cos que no sobrepassava els 25 cm de diàmetre i proveït d’una membrana de pell i un ressonador en forma de mitja esfera.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, semiesfèric Generalment es tocava en parelles que es disposaven als dos costats del músic penjades de la cintura, o bé a terra, i es percudia amb baquetes D’origen àrab o sarraí, s’implantà a Occident al final del segle XII, i fou molt popular durant els segles XIII i XIV El seu nom prové de l’àrab naqqara En la seva difusió tingueren un paper molt important les croades Les nacres, que avui encara es toquen al món àrab i l’Índia, foren emprades per a usos militars en campanyes bèlliques Al segle XVI encara…
Carlos Mur Pera
Patinatge
Patinador i entrenador de patinatge artístic sobre rodes.
S’inicià el 1967 a la Unió Esportiva Horta Formà parella artística amb la seva germana Olga, i pujà al podi de totes les competicions estatals en què participaren Guanyà set medalles d’or al Campionat d’Espanya de primera categoria 1976-83 en l’especialitat de parelles En l’àmbit internacional, participà en sis Campionats del Món i en sis d’Europa on assolí dues medalles de bronze 1978, 1982 També fou subcampió de la Copa d’Europa 1978 i vencedor del Trofeu Internacional de Lido-Venècia i de Palermo 1978 Com a entrenador, aconseguí nombrosos podis en múltiples Campionats del Món…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina