Resultats de la cerca

Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors próxim als ungulats Aquests mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets , es van extingir, probablement, a finals de l’Eocè o a principis de l’Oligocè En canvi, un o més tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, peró independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals Avui en dia, aquest procès evolutiu no és encara aclarit i es…

La forma més elemental és la tirada o sèrie de versos monorims, sobretot llargs, com els de 5E5, 6E6 i 7E7 síllabes emprada per la cançó de gesta i altres gèneres poètics narratius, evolucionà diversament, en especial per bipartició dels versos llargs en dos de curts, els parells portant la rima i els senars restant lliures la poesia catalana presenta tirades liriconarratives de versos de cinc, sis i set síllabes però la forma més coneguda és la del romance heptasíllab castellà, de la qual, tanmateix, hi ha indicis de conreu català independent La sèrie monorima pot organitzar-se…

Els elements dispersos llargs LINE, long interspersed elements formen part de l’ADN moderadament repetitiu Malgrat que representen més del 10% del genoma dels mamífers, es desconeix quina pot ser la seva funció

Les dues vesícules del somatocel constitueixen el veritable celoma dels equinoderms una d’elles forma la cavitat celòmica de l’hemisferi oral el si peristomal i l’altra dóna lloc a la cavitat celòmica de l’hemisferi aboral el si anal Una tercera cavitat el si axial procedeix de la vesícula esquerra de l’axocel

El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer El cos és generalment dividit en tres regions cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamellibranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres El peu és un òrgan ventral molt variable…

Els engranatges permeten de resoldre el problema de la transmissió d’energia d’un eix a un altre, mantenint una relació definida entre les seves velocitats de rotació Els cossos bàsics sobre els quals són entallades les dents de l’engranatge són de revolució Els engranatges solen ésser fabricats amb acer, niló, baquelita o bé fibres comprimides Per a entallar les dents hom empra fresadores especials, que ho fan automàticament Hi ha diverses classes d’engranatges, que reben diferents noms, segons llur forma i utilització Els engranatges cilíndrics de dents rectes són emprats per a transmetre…

Són mosques de petites dimensions de 2 a 4 mm S'alimenten dels fongs, bacteris i ferments que ataquen els fruits i les substàncies ensucrades Les espècies del subgènere Sophophora són dividides en quatre grups, un dels quals el melanogaster , al qual pertany la D melanogaster o mosca del vinagre, que hom ha emprat com a objecte d’investigació genètica perquè el seu cariotip només té quatre parells de cromosomes, perquè el cicle reproductor és ràpid, amb molta descendència, i permet de fer anàlisis estadístiques, i perquè té cromosomes gegants a les glàndules salivals i els…

Morfologia La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis , anomenada així perquè és distribuïda per bona part del continent europeu, té la closca llisa i lluent, amb un ratllat groc fi sobre un fons molt fosc Com la tortuga d’aigua que hem anomenat ibèrica Mauremys caspica , la seva àrea de distribució es troba en un procés clar de reducció Jordi Berthold La tortuga d’aigua europea té una closca que pot arribar a mesurar més de 20 cm de longitud és deprimida i oval, més ampla a la part posterior i amb una carena vertebral en els animals joves La closca dorsal i el plastró són units mitjançant…

Morfologia La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada La tortuga mediterrània té una closca d’uns 20 cm de longitud, dorsalment molt bombada, més ampla a la part posterior i sovint desigual Presenta una escata còrnia grossa a la punta de la cua, curta i cònica, dues plaques supracaudals i no té esperó a les cuixes El seu cap és robust i pla, i els ulls…