Resultats de la cerca

L’esment més antic conegut de la vila de Burg data del 1032, en què el comte de Pallars Sobirà, Bernat, i la seva mare Estefania vengueren un feu i una parròquia a la vila de Burg a Miró Bardina per un mul, una sella i cinc cuixes de porc, tot plegat valorat en 100 sous Burg és també una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, dins la vall de Tírvia L’any 1073 aquesta parròquia, juntament amb les de Baien i Alendo, eren del bisbe d’Urgell, el qual les establí a Orset i al seu nebot Drog En el testament del 1093 del bisbe Guillem Arnau, aquest…

Els primers esments de Tírvia és troben en els preceptes atorgats per l’emperador Lluís, el 835, i pel rei Carles el Calb, el 860, que recullen dos preceptes anteriors, perduts, corresponents el primer a Carlemany, datable entre el 800 i el 814, i el segon al rei Lluís d’Aquitània, del 814, atorgats a l’església d’Urgell i als seus bisbes respectius, on s’atribuïa i confirmava les parròquies dels diferents pàgi que formaven el bisbat, entre els quals figura el de Tírvia Del contingut de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, és pot deduir que la vall de Tírvia comprenia les…

Quan aquest castell deixà les funcions de termenat per a transformar-se, al s XIII, en residència dels vescomtes de Cabrera i llur fortalesa militar més preeminent, a la vegada que Hostalric amb el seu castell fou erigida en vila amb batllia pròpia, els restants pobles del terme de Montsoriu formaren una batllia dita de n'Orri , pel cognom dels seus batlles naturals fins al s XV, la qual era formada per les parròquies de Breda amb el monestir de Sant Salvador, Arbúcies, Lliors, Sant Pere Desplà, Cladells amb l’església de Sant Salvi, Sauleda, Sant Feliu de Buixalleu, Grions,…

Fou l’antiga parròquia del poble de Blancafort, avui negat completament per les aigües de l’embassament de Canelles L’església parroquial de Santa Fe havia estat transformada en època moderna i no restava cap vestigi del vell temple romànic que havia pertangut a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva dependència d’aquesta institució religiosa queda reflectida clarament a partir del segle XII en aquest sentit, la parròquia de Blancafort apareix mencionada entre els béns confirmats al cenobi d’Àger en les butlles dels anys 1162 i 1179, totes dues expedides pel papa Alexandre III…

Era fill de Guifré I i de Guinidilda, comtes de Barcelona Els seus pares el lliuraren d’infant com a monjo a Ripoll, al moment de la consagració de l’església 888, per tal que després en fos abat, tal com feren amb la filla Emma, després abadessa de Sant Joan Radulf en sortí, però, cap al 900 i reclamà les possessions que li havien estat cedides com a dot Casat, actuava com a prevere cap al 908 i fou consagrat bisbe d’Urgell el 914 Es coneix la seva activitat en l’erecció de parròquies i consagració d’esglésies No perdé el contacte amb el seu monestir de Ripoll, a la segona…

Hom creu que era d’origen valencià, car consta com a senyor dels castells de Benicàssim, Montornès i Vilabella altres creuen que nasqué al castell de Tous Anoia El 1409 fou nomenat bisbe d’Elna i era diputat eclesiàstic de Catalunya i president de la generalitat El papa Benet XIII el traslladà a Vic el 1410 Prengué part en el parlament de Barcelona convocat per a tractar de la successió del rei Martí, i el 1413 era un dels nobles consultats per Ferran I abans de procedir contra el comte Jaume d’Urgell Seguí la causa de Benet XIII fins al concili de Constança Celebrà un important sínode a Vic…

Era una de les parròquies del terme del castell de Castellví de Rosanes Documentada a partir del 1082, el 1103 Guillem Ramon I de Castellví infeudà a Volard Ramon de Rosanes el castell de Rosanes i tres parts de l’església de Sant Esteve Sesrovires El 1176 Guillem Ramon III en el seu testament deixà una mida d’ordi a l’església El 1484 s’atorgà llicència per a restaurar l’església, que estava ruïnosa Aquesta església, que tingué els altars de la Mare de Déu, Sant Valentí, Sant Sebastià, Sant Crist, Sant Roc, Sant Isidre, del Roser i Sant Nicolau, tenia un campanar exempt que a…

Recentment s’han identificat els seus vestigis, corresponents a un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular, construït amb un aparell polit que sembla indicar una datació dins el segle XII L’escassetat de les seves restes no permet fer-ne més precisions Tanmateix, no hi ha referències documentals d’aquesta capella fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 es fa constar que a la capella de Sant Miquel, de la parròquia d’Aidí, dins l’oficialat de Cardós, s’hi diu missa un cop l’any, i està “ indecente ”, per la qual cosa el visitador prohibeix que s’hi digui missa En la relació…

El 906 fou consagrada una església dedicada a Santa Maria, que fou reedificada i tornada a consagrar, el 1086, pel prevere Gontric s’hi reuní un grup de preveres, que el 1102 reberen la regla canonical augustiniana de mans del bisbe de Vic, Arnau de Malla La comunitat, regida per un prior, arribà a tenir set canonges i dos preveres seculars, que tenien cura de les parròquies de manlleu i Vilacetrú Tingué una filial o pabordia a Puigpardines plana d’en Bas, Garrotxa Des de mitjan segle XIV inicià la decadència, que culminà als segles XV i XVI, amb priors comendataris Fou…

Situació Vista de l’interior de la nau, vers llevant, amb la capçalera M Anglada Aquest edifici, que formà part del clos murallat del castell, es trobava dintre el seu recinte Per tant, el seu itinerari cal cercar-lo al mateix lloc d’aquell Història L’església de Santa Maria, antiga parroquial del terme de Besora, era, alhora, l’església del castell de Besora, el qual era sotmès a la casa comtal barcelonina Els seus vicaris, especialment Gombau de Besora, fill d’Ermenir de Besora, el primer vicarius conegut, foren uns personatges amb una actuació molt destacada en la política de la casa…