L’esment més antic conegut de la vila de Burg data del 1032, en què el comte de Pallars Sobirà, Bernat, i la seva mare Estefania vengueren un feu i una parròquia a la vila de Burg a Miró Bardina per un mul, una sella i cinc cuixes de porc, tot plegat valorat en 100 sous. Burg és també una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, dins la vall de Tírvia. L’any 1073 aquesta parròquia, juntament amb les de Baien i Alendo, eren del bisbe d’Urgell, el qual les establí a Orset i al seu nebot Drog. En el testament del 1093 del bisbe Guillem Arnau, aquest deixà a la Seu d’Urgell un alou que tenia a la vila de Burg.
L’església parroquial de Burg ha estat dedicada a dues advocacions, la de sant Cristòfol i la de sant Bartomeu. En la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, l’any 1314, se cita l’església de Sant Cristòfol de Burg. En la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, sols es diu que els dos capellans de Burch han de pàgar la quantitat d’onze sous. L’advocació de l’església apareix en una relació de parròquies de l’oficialat de Tírvia datable al principi del segle XVI, en la qual consta que la rectoria de Sant Cristòfol de Beruch, que obté Antoni Calcolze, està valorada en 11 lliures. En canvi, en la visita pastoral del 1575, l’església apareix amb el titular de sant Bartomeu, mentre que en la visita pastoral del 1758, el titular és sant Cristòfol. En aquesta visita, el visitador indicà que l’església era nova, amb un altar principal i quatre de secundaris, un d’aquests dedicat a sant Bartomeu. L’any 1904, l’església era dedicada a sant Bartomeu, advocació que conserva actualment.
De la primitiva església romànica de Sant Cristòfol es conserva només part del seu mur nord, adossat a la roca, darrere la població actual i sota el penyal del castell, que correspon a un edifici d’una sola nau, segurament coberta amb embigat, i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral del qual es conserva el brancal nord. L’aparell és de pedra llosenca sense treballar disposada irregularment en filades horitzontals, i palesa les formes rurals de les construccions del segle XI o potser del principi del segle XII.