Resultats de la cerca
Es mostren 488 resultats
Karel Reiner
Música
Compositor i pianista txec.
A Praga estudià musicologia i dret, carrera en què es graduà el 1933 Al mateix temps assistí a les classes de composició d’A Hába 1929-30 i J Suk 1930-31 Entre el 1934 i el 1938 exercí de pianista i compositor al Teatre Burian Durant la Segona Guerra Mundial estigué internat en diversos camps de concentració alemanys i després de la guerra retornà a Praga, on preparà la primera representació txeca de La mare , de Hába, al Teatre Cinc de Maig 1945-47 Com havia fet alguns anys enrere, participà activament en la vida musical txeca, promocionant noves obres per a piano i contribuint a la…
Kazimierz Serocki
Música
Pianista i compositor polonès.
Estudià al Conservatori de Lodz amb K Sikorski i S Szpinalski Després anà a París a perfeccionar-se amb N Boulanger i L Lévy 1947-48 Durant el període 1948-52 es prodigà com a concertista de piano El 1949 fundà amb T Baird i J Krenz el Grup-49, a semblança del Grup dels Sis Si bé començà amb composicions de caràcter agradable i provocatiu, a partir del 1957 adoptà una actitud més seriosa i explorà en profunditat les noves tècniques de composició De la primera etapa destaquen dues simfonies 1952 i 1953, la Suite per a 4 trombons o la Sinfonietta , que marcà el punt d’inflexió La transició es…
campanòleg

Campanòleg amb un joc de campanes tubulars
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En la seva accepció més general, instrument musical format per la reunió de diverses campanes, generalment de mides -i, per tant, afinacions- diferents (carilló).
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Més en particular -com el descriu Pedrell al seu Diccionario técnico de la música -, instrument consistent en una gran roda de fusta proveïda de campanes a la banda exterior que es fan sonar mitjançant una manovella central que la fa rodar Alguns musicòlegs consideren que una de les característiques del campanòleg és que les campanes que l’integren sonen conjuntament, és a dir, que el so de cadascuna no es percep individualment Malgrat això, en la música d’orquestra, el terme sol designar un conjunt de campanes…
Xavier Benguerel i Godó
Xavier Benguerel i Godó
Música
Compositor.
Vida Fill de Xavier Benguerel i Llobet Inicià els estudis de música a Santiago de Xile, on vivia exiliat amb la seva família, amb els mestres Ofelia Ortiz, Juan Orrego, Domingo Santa Cruz y Adolfo Letelier La seva primera obra, Sonata per a violí i piano , s’estrenà al Conservatori de Santiago l’any 1953 A Barcelona 1954 rebé lliçons de Cristòfor Taltabull i Balaguer , per bé que la seva formació ha estat en gran part autodidàctica, i s’integrà a l’anomenada Generació del 51 L’any 1955 obtingué el primer premi del Concurs de Composició de Joventuts Musicals amb l’obra Divertiment per a…
,
Béla Bartók
Música
Compositor, musicòleg i pianista hongarès.
Com a compositor fou influït a l’inici per la tècnica de Brahms i l’escriptura instrumental lisztiana, però en el desplegament de la seva personalitat el paper decisiu correspongué al coneixement pregon de la música folklòrica Creà les bases de la pròpia visió musical recollint gran quantitat de melodies folklòriques hongareses, eslovaques, romaneses i turques, que transcriví minuciosament i analitzà d’una manera penetrant En afrontar els problemes plantejats per la música del s XX, l’anàlisi folklòrica l’ajudà a bastir construccions sòlides en el camp tonal i en el formal Féu un ús lliure…
música de Sri Lanka
Música
Música desenvolupada a Sri Lanka.
Fou anomenat durant segles Lanka, Taprobane o Tambapanni, Ceilan, del 1948 al 1972, i a partir d’aquest darrer any rebé el nom actual El territori és poblat majoritàriament per les ètnies singalesa i tàmil Segons diversos escrits budistes, a Sri Lanka ja existia un art de la cançó i la dansa a la prehistòria, en els ritus d’unes tribus avantpassats dels vedes En opinió de l’etnòleg BZ Seligmann The Veddas , 1911, aquestes tribus no disposaren d’instruments fins que entraren en contacte amb el singalesos i els tàmils Fins aquell moment feien percussió amb el seu propi cos i els…
rumba
Música
Estil de música i ball cubà.
La rumba nasqué de la mescla entre els diversos estils europeus que arribaren a Cuba amb els colonitzadors i els ritmes i melodies indígenes i dels esclaus africans Té un compàs de 2/4, i els compassos es repeteixen de vuit en vuit El baix segueix el ritme de l’havanera Al final del segle XIX, a Cuba, el terme aplegava ritmes com el guaguancó , i més tard, als EUA, definia el son Els gitanos catalans recolliren la rumba que venia de l’illa caribenya i la mesclaren amb el seu bagatge musical i el flamenc D’aquí sorgí, al principi del segle XX, la rumba catalana a Barcelona, Lleida i Perpinyà…
vergueta
Música
Bastó prim i curt que serveix per a tocar diferents instruments de percussió.
vergueta
Música
Bastó prim i curt que serveix per a tocar diferents instruments de percussió.
Diminutiu de ’verga', vara, té el mateix significat que baqueta
L’evolució tecnològica de l’utillatge
Els humans són els animals que tenen una conducta apresa més desenvolupada Entre els comportaments que han desenvolupat i que els són imprescindibles per a sobreviure hi ha la fabricació d’eines amb les quals enfrontar-se al medi La utilització d’instruments, tret que és compartit amb d’altres espècies, ha progressat fins a tal punt en la conducta humana que pot ser considerada la diferència qualitativa més important entre aquesta i la dels altres animals Rascador, Sant Gregori Falset, ~10 000 BP MCSVR / GS Al llarg de centenars de milers d’anys, els diferents processos de destrucció o de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina