Resultats de la cerca

De l’església de Sant Joan no en coneixem cap vestigi arquitectònic que permeti estudiar-ne l’estructura física, si bé en tenim la situació hipotètica suggerida per Joan Serra i Vilaró Mossèn Serra dubtava a l’hora de situarla entre el mas Sant Joan i el molí de la Farga En aquest hi havia una església sota l’advocació de sant Joan, on es conservava, en temps d’aquest mossèn, una pica d’aigua beneita de pedra esculpida que l’historiador data del segle XIII, i que es feia servir de brocal del pou del molí de les Olives Serra i Vilaró continua dient que, en cas de situar-la en el…

Aquesta capella devia ser situada prop del barri de Sant Salvador de la Calçada i segurament es trobava a ponent del dit barri, on encara existeix avui dia el pou de la capella La primera notícia documental és del 1216, any en què Arnau de Perelló, de Martorell, fa un llegat de sis diners a la capella de Sant Salvador Novament és esmentada l’any 1286 pel fet que Guerau VII de Cervelló fa donació perpètuament a l’església de Sant Salvador de la Calçada i als procuradors d’aquesta capella d’un cens d’un parell de capons, però sense cap dret de senyor, que el dit Guerau percep tots…

La seva constitució remunta a la de la Texas Full Company, el 1901, per a l’explotació d’un pou de petroli L’any següent aquesta es transformà en la Texas Company i inicià una àmplia campanya de prospeccions que la portaren a la construcció de refineries pròpies i a la penetració en el mercat europeu a partir del 1905 Les dues guerres mundials potenciaren el paper de la Texaco, ja que es convertí en la principal subministradora de carburant als combatents En el període d’entreguerres penetrà en el mercat sud-americà, a l’Orient Mitjà i a Bahrain i Sumatra Convertida en una de les…

Petita caleta tancada per rocam, a la costa nord-oriental d’Eivissa, prop de cala Mastella Ernest Costa La talaia de Sant Carles 21, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El nord-est d’Eivissa és format per un massís accidentat i alt, la talaia de Sant Carles És un territori de turons i muntanyoles ben coberts de vegetació forestal pi blanc, savina, etc amb enclavaments de conreus tradicionals El substrat és calcari, de la sèrie tectònica d’Eivissa calcàries i calcarenites secundàries Es tracta d’un dels punts més variats de la geologia eivissenca dolomies i calcàries del…

S’estén des del fons de l’estreta vall del Palància, pas natural cap a Aragó la carretera i el ferrocarril de Sagunt a Terol travessen el terme municipal prop del Poble, fins als contraforts de la serra de la Calderona El regadiu, que ocupa especialment el fons pla de la vall, comprèn unes 100 ha, regades principalment per la séquia major de Sagunt que pren l’aigua del Palància al terme veí d’Algar i, també, per les fonts de la Murtra i del pou del Picaio La major part del regadiu és ocupat per tarongers i la resta per conreus d’horta, principalment hortalisses Hi ha 405 ha de…

Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual Acabada la dictadura dels coronels 1974, els seus films adopten en general un to allegòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats De la seva filmografia hom pot esmentar  Anaparastassi ‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970  Meres tu’36 ‘Els dies del 36’, 1972  O Thiasos ‘La declamació’, 1975  I Kynighi ‘Els caçadors’, 1977  O Megalexandros ‘Alexandre el Gran’, 1980, Lleó d’Or…

Estudià Filologia Catalana a l’Estudi General de Lleida i realitzà també un màster en Lingüística Aplicada Catalana Començà a escriure a la revista de la universitat, Tirant al blanc , i formà part del consell redactor La seva primera novella, Racó de món , es publicà l’any 2000 i el feu mereixedor del premi Vila d’Ascó de Narrativa Ha continuat publicant novelles, la majoria de les quals amb un rerefons històric El color del crepuscle 2001 premi Leandre Colomer de novella històrica de Catalunya, O rei o res 2002 finalista del premi Nèstor Luján de novella històrica, Ànima de llop 2005 premi…

Pot ésser resumida en les tres tesis següents primera, l’aprenentatge del llenguatge és un procés d’habituació i de condicionament per repetició, i l’infant que hi és sotmès no practica cap operació intellectual d’ordre superior segona, els parlants d’una llengua no tenen cap consciència dels recursos de què fan ús, i és per això que els canvis, particularment el canvi fonètic, procedeixen d’una manera cega i sense trobar cap resistència tercera, al lingüista que estudia una llengua li és, doncs, vedat de deixar-se guiar pels judicis dels parlants, i ha de descobrir ell tot sol i des de fora…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la imatge Jordi Tusell, Barcelona, Irati Filmak, Laurenfilm Antoni Llorens, Barcelona, Mare Nostrum, Productora Catalana de Tele-Vídeo Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1957 d’Ignacio Aldecoa GUIÓ FLlagostera FOTOGRAFIA Xavier Camí Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Pou MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Luis Iriondo SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Lucena Macario Martín, Luis Iriondo Simón Orozco, Paco Sagarzazu Paulino Castro, Patxi Bisquert Venancio Artola, Antonio Rupérez Domingo Ventura, Ovidi…

Vida Provinent de la sarsuela, fou una gran figura del vodevil i membre assidu de la companyia de Josep Santpere El 1910 feu d’operador de la Cabot Films al costat de Fructuós Gelabert, Andreu Cabot i Godofredo Mateldi Amb aquesta productora escriví, dirigí, fotografià i protagonitzà La intrusa 1917, amb Carme Villasan, Ramon Quadreny i Pau Pou de Vendrell També formà part de l’elenc d’actors dels primers anys de la Studio Films –productora amb referència pels intèrprets provinents del teatre còmic i el vodevil– i encarnà papers en la majoria dels disset capítols de Cuentos…