Resultats de la cerca
Es mostren 654 resultats
ballet de cour
Música
Divertiment coreogràfic i musical, barreja de poesia, música i dansa, molt important a les corts franceses dels segles XVI i XVII.
Es desenvolupà sota la monarquia dels darrers Valois i gaudí de màxima popularitat sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII D’esperit essencialment aristocràtic, el ballaven senyors, prínceps i sobirans al costat dels professionals de la dansa L’espectacle, que incloïa poesia recitada, música vocal air de cour , instrumental i danses, finalitzava amb un grand ballet Els llibrets, quasi sempre d’inspiració mitològia o allegòrica, eren repartits entre els assistents perquè poguessin seguir-ne l’argument Cal cercar-ne els antecedents al darrer terç del segle XVI, època en què…
monsenyor
Història
Cristianisme
Títol que hom donava als sants, als reis, als prínceps i a altres persones de categoria social elevada.
Modernament poden ésser tractats de monsenyor els prelats, des dels patriarques als abats, excepte els cardenals
szlachta
Història
A Polònia, petita noblesa terratinent, constituïda, al segle XIII, per cavallers establerts en les seves terres pels prínceps.
Al s XIV influí decisivament en la reunificació territorial de Polònia Amb el seu suport la monarquia pogué atacar el poder de l’alta noblesa magnats i del clergat Obtingué nombrosos beneficis, que augmentaren el seu poder, i aconseguí l’establiment de la monarquia constitucional final del s XV
Frederic I
Història
Emperador romanogermànic i rei d’Itàlia i d’Arle (1155-1190), rei de Germània i de Romans (1152-1155) i duc de Suàbia (Frederic III) (1147-1152).
Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV…
Magúncia
Ciutat
Capital del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la vora esquerra del Rin, enfront del punt d’aiguabarreig amb el Main i de la ciutat de Wiesbaden.
És un centre comercial i industrial, situat al límit entre l’Alt Rin i el Baix Rin, a la zona dels turons del Rheingau, coberts de vinya És port fluvial Té una indústria diversificada fusta, ciment, productes químics, maquinària, vidre, cervesa És un centre administratiu i cultural important Hi ha universitat, fundada el 1477, i és seu d’un arquebisbat L’antiga Magontiacum dels romans fou capital de la Germània Superior Seu episcopal des del 747, amb sant Bonifaci, al s XIII fou la ciutat més important d’Alemanya i la capdavantera de la lliga de Renània El 1356 els arquebisbes de…
Lluís IX de França
Història
Rei de França (1226-70).
Fill de Lluís VIII i de Blanca de Castella El seu regnat començà sota la regència de la seva mare, que el 1229 signà amb el comte Ramon VII de Tolosa el tractat de París, pel qual pactaren l’eixamplament territorial de França i l’extermini dels heretges albigesos del Llenguadoc La creació d’una monarquia nacional forta i la defensa de la fe catòlica foren les finalitats més importants de la seva política El seu prestigi personal, basat en una reputació d’home savi, equànime i sant, fou un instrument no gens menyspreable per al seu programa El reforçament del poder reial es basà en la…
Lluís II de Borbó-Condé
Història
Militar
Noble i militar francès.
Quart príncep de Condé, anomenat el Gran Condé Comandant, a vint-i-dos anys, de l’exèrcit que combatia els espanyols a la frontera nord, els derrotà al Rocroi 19 de maig de 1643 Per allunyar-lo de França, durant la minoritat de Lluís XIV, Mazzarino el nomenà virrei de Catalunya, però fracassà en l’atac a Lleida, en poder de les tropes de Felip IV 1647 El 1648 derrotà els espanyols a Lens, cosa que afavorí la conclusió dels tractats de Westfàlia Durant la guerra de la Fronda, primerament combaté la revolta dels parlamentaris 1648-49 després, ressentit pel poder de Mazzarino, encapçalà la…
Trivulzio
Llinatge noble milanès que apareix documentat al s XI i que donà diversos prelats i cardenals a l’Església i molts polítics i militars distingits en les guerres francoitalianes.
A l’època medieval foren principalment gibellins, i després, en general, enemics dels Visconti Capitanejaren la república ambrosiana, bé que l’abandonaren per seguir el duc sforzesc Francesc I Així, els germans Ambrogio i Erasmo Trivulzio mort el 1459, el darrer dels quals fou condottiere i mariscal general El llinatge es dividí en diverses línies De la línia de Casteltidone , extingida el 1549, cal esmentar Giacomello Trivulzio , que fou un dels negociadors de la pau de Lodi 1454 De la línia de Borgomanero , Antonio Trivulzio mort el 1509, que fou cardenal Teodoro Trivulzio mort el 1551,…
batalla de Ponça
Història
Militar
Fet d’armes naval ocorregut en aigües de l’illa de Ponça, el 5 d’agost de 1435, entre l’estol d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, format per naus catalanes i sicilianes, i el de la república genovesa, aliada de Renat d’Anjou, rival d’Alfons IV per la possessió del regne de Nàpols.
El mateix Alfons IV navegava amb l’estol, amb els seus germans Joan i Enric i un centenar de nobles L’estol català, excessivament confiat davant les naus enemigues, aparentment feixugues, fou desfet llevat de dues galeres que fugiren el rei, els infants i els altres efectius catalans foren duts a Gènova i d’allí a Milà, en poder de Felip Maria I de Milà, aliat dels genovesos Malgrat la consternació que aquests fets produïren a Catalunya —la reina Maria cuità a fer gestions per a alliberar els captius—, el resultat fou inesperadament favorable el duc de Milà alliberà Alfons IV i els seus,…
Palatinat
Història
Nom de les regions històriques d’Alemanya antigament dividides en Palatinat Renà o Baix Palatinat (al N d’Alsàcia, a la riba esquerra del Rin) i Alt Palatinat (al NE de Baviera); prové del títol de comte palatí donat per Frederic I al seu germà Conrad (1155).
Lluís I de Baviera adquirí el Palatinat Renà 1214, i el seu net Lluís II les terres dels Staufen, que esdevingueren l’Alt Palatinat El pacte de Pavia 1329 cedí a Rodolf dues parts dels Palatinat Carles IV incorporà una part de l’Alt Palatinat a Bohèmia 1355 i atribuí al comte palatí la dignitat d’elector 1356 Durant la Reforma, Frederic III del Palatinat feu del Palatinat el centre del calvinisme alemany 1546 Frederic IV hi uní els prínceps alemanys —que signaren la Unió Evangèlica 1608— contra el partit catòlic Tanmateix, Maximilià I de Baviera derrotà Frederic V del Palatinat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina