Resultats de la cerca
Es mostren 1583 resultats
Passerell
Àrea de nidificació del passerell Carduelis cannabina als Països Catalans Maber, original dels autors El passerell es pot observar a casa nostra al llarg de tot l’any No és dels fringíl lids més nombrosos, però allà on l’hàbitat li és favorable, pot ser bastant abundant Les zones costaneres dels dos terços meridionals del Principat i de la major part del País Valencià no les ocupa en el període reproductor en canvi, a partir de la tardor, són les principals àrees d’hivernada dels molt nombrosos passerells transpirinencs que hi arriben El pas té lloc des del final de setembre fins, més…
Les catil·lariàcies i les placolecidàcies
Agrupen líquens de tallus crustaci o poc visible, amb algues clorococcals, apotecis sèssils, lecideïns, negres Els ascs tenen un gran tolus amiloide, sense cos axial ni cambra ocular Les paràfisis són poc ramificades vora els àpexs, que es presenten dilatats, amb típics casquets de pigment brunenc Les ascòspores, de paret prima i sense halo, tenen un septe Catillaria , de tallus crustaci no lobulat presenta espores bicellulars Entre les saxícoles, la més corrent és C chalybeia , que prefereix les roques silícies i guixoses no assolellades, a no gaire altitud El tallus forma taques imprecises…
Necròpoli de cal Feliu (Navès)
Art romànic
Situació Una de les tombes que es troben situades al peu de la paret de la casa L Prat En la codinera on s’alcen cal Feliu de Navès i la seva església dedicada a Santa Maria hi ha restes de Q nombroses tombes excavades a la roca, amb el cap diferenciat dins la capçalera Seguint la carretera que va de Solsona a Berga, poc després de passar el veïnat de Navès, trobem un trencall a mà esquerra, d’on surt una pista de terra que porta, 1,600 km més enllà, a cal Feliu Necròpoli En tota la codina que hi ha sota la casa de cal Feliu i al seu voltant, al costat per tant de l’església, hi havia hagut…
Picot garser petit
La situació actual del picot garser petit és la d’un sedentari molt escàs i local als Pirineus, a la meitat oriental de Catalunya i als sectors més humits de les comarques septentrionals del País Valencià De fet, solament se n’ha comprovat la nídificació a la Menera Vallespir, a 1200 m, i també s’ha vist a la Catalunya Nord, el 160480, a Sant Miquel de Cuixà Al Principat, la dada més antiga és anterior al 1913 i es tracta d’una femella capturada a la província de Barcelona Posteriorment, en uns fruiterars prop de Linyola Noguera s’observà una parella l’inici de gener de 1956, la qual s’ignora…
Anna

Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre la mateixa frontera lingüística.
Es troba a la zona de transició entre els contraforts més orientals del Caroig i la Costera El Montot separa aquest municipi de la Ribera Alta El terme és drenat pel riu de Sallent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna El naixement d’aigua més important és el de l’ albufera d’Anna on és practicada la pesca de barbs, carpes i anguiles, el qual, amb un cabal de 24000 l per minut, és l’origen d’aquesta llacuna El regadiu, que aprofita l’aigua de diverses fonts i de l’albufera, ocupa 450 ha i es troba en constant extensió hom hi conrea taronges, hortalisses i tabac El secà gairebé 1000…
Víctor Sunyol i Costa
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Vida i obra Llicenciat en filologia catalana i professor Inicià la seva trajectòria com a poeta a Histèria de morts 1976 i seguí amb Entreparèntesis 1978 El 1984 publicà Ni amb ara prou , un poema llarg en dues parts, que inaugura un dels eixos temàtics de la seva obra les disquisicions entorn de la llengua i les seves possibilitats d’expressar la realitat El volum d’obra reunida, Moment 1982-1986 , publicat el 1995, tanca el període d’aprenentatge del poeta L’any 1999, amb l’edició de dues obres complementàries, Quadern de bosc premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1998 i Quadern de port viola d’…
,
El que cal saber de la toxèmia gravídica
Patologia humana
La toxèmia gravídica o gestosi és una complicació de l’embaràs que es pot presentar en la darrera meitat de la gestació, des del cinquè mes d’embaràs fins una setmana després del part En la primera fase, anomenada preeclàmpsia, aquesta alteració es caracteritza per un augment de la pressió arterial, edemes o retenció de líquids, i proteïnúria o eliminació de proteïnes per l’orina, signes que se solen detectar en les visites de control Si la preeclàmpsia no és diagnosticada i tractada adequadament, en 1 de cada 200 casos pot originar una eclàmpsia, fase més greu de la complicació, en què també…
El que cal saber dels tumors pleurals
Patologia humana
Són anomenats tumors pleurals els creixements anòmals de determinades cèllules a la pleura, originàries d’aquesta estructura o procedents de tumors malignes d’altres òrgans, que en llur desenvolupament formen una massa tumoral capaç de comprimir les estructures pulmonars properes i que sol originar una pleuritis amb formació d’un vessament pleural En la majoria dels casos, els tumors pleurals es componen de cèllules canceroses procedents d’un càncer originat en un altre òrgan, especialment al pulmó o la mama, de manera que solen correspondre a una complicació més o menys tardana del càncer…
Uruguai 2015
Estat
Després de guanyar les eleccions de l'any anterior, Tabaré Vázquez va rellevar el seu coreligionari José Mujica en la presidència, i va haver de fer front a les expectatives de demandes socials que la població havia dipositat en el seu govern Però les perspectives econòmiques ja no van ser tan favorables, tant pel context exterior com per l'intern, i a més la inflació va anar creixent per sobre de les previsions D'aquesta manera, el Govern va proclamar que s'havien d'aplicar restriccions per tal d'ajustar les demandes d'augment de sous a les actuals capacitats més limitades del pressupost, i…
Sant Martí de la Serra de Capella
Art romànic
Situació Detall de l’interior del semicilindre absidal, amb les dues finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada ECSA - FX Mingorance L’ermita de Sant Martí, actualment en ruïnes, s’emplaça sobre un penya-segat de la serra de Capella, a la riba esquerra de l’Isàvena des d’aquest indret es domina perfectament tota la vall del riu i la població de Capella Mapa 31-11 250 Situació 31TBG852733 Des de Capella, es travessa l’Isàvena i s’agafa el GR-1 seguint el curs del riu en direcció a ponent Uns metres més endavant, s’abandona aquest camí per seguir-ne un altre que travessa els camps de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina