Resultats de la cerca
Es mostren 1064 resultats
Ramon Llorens Pujadas
Futbol
Porter de futbol i entrenador.
Desenvolupà tota la carrera esportiva al FC Barcelona Ingressà a l’equip amateur a 14 anys i formà part del primer equip blaugrana 1925-36 com a suplent de Platko, primer, i de Nogués, després Disputà 98 partits, i guanyà la Copa 1928, la Lliga 1929 i vuit Campionats de Catalunya El 1933 el club li donà la baixa, però demanà de continuar sense cobrar i seguí fins el 1936 Defensà la porteria de la selecció catalana en cinc ocasions En retirar-se, quedà vinculat al quadre tècnic de l’entitat, on assolí un gran prestigi com a forjador de talents Combinà la tasca de tècnic dels…
Jaume Ponsarnau Goenaga

Jaume Ponsarnau Goenaga (2017)
Sakhalinio
Basquetbol
Entrenador de basquetbol.
S’inicià al Club Natació Tàrrega, on dirigí equips de formació i el primer equip femení 1996-2003 que pujà a la Lliga Femenina 2 La temporada 2003-04 s’incorporà al quadre tècnic del Bàsquet Manresa com a entrenador ajudant de Ricard Casas i dirigint també equips de promoció La temporada 2006-07 es feu càrrec del primer equip i ascendí a l’ACB després de conquerir la Lliga LEB La temporada 2014-15 assumí la banqueta del San Sebastián Gipuzkoa Basket Club a la màxima categoria estatal, càrrec del que fou cessat al desembre del 2015 Posteriorment fou entrenador ajudant de la…
ball de Cercolets
Folklore
Ball relacionat amb les festes i els rituals de la verema.
Té l’origen en les festes paganes de la recollecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora Era un ball força estès a Catalunya amb diverses variacions, sempre, però, a l’entorn dels cèrcols enramats que els són característics Habitualment el ball era format per vuit o deu balladors De les coreografies de les quals han quedat referències al segle XX, cal esmentar el quadre, l’estella i la campana Sovint els balls eren acompanyats de parlaments recitats pel capità, que els pronunciava cap per avall, damunt els cèrcols La música d’aquest ball havia estat interpretada…
Anton Pevsner
Escultura
Pintura
Escultor i pintor d’origen rus, naturalitzat francès.
Anà a París 1911-14, on féu el seu primer quadre abstracte Tornà, amb el seu germà Naum Gabo, a Moscou i signà el Manifest Realista 1920, de tendència constructivista El 1922 ambdós deixaren Rússia i s’establiren definitivament a París, on realitzaren en collaboració les decoracions del ballet La Chatte de SDiaghilev Pevsner obtingué el segon premi del Salon des Réalités Nouvelles 1946 pel seu Monument al pres polític Les seves escultures són formes en expansió constant a partir de superfícies de torsions simètriques, en les quals la llum fa un paper important Tot això suposa la…
Joaquim Zamacois i Soler
Música
Compositor i pianista.
De família paterna basca i materna catalana, es traslladà d’infant a Barcelona, on estudià al Conservatori del Liceu, institució de la qual fou professor des de l’any 1914 S'incoporà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1945-65 És autor, entre altres obres, d’una Sonata , per a piano i violí 1918, del poema simfònic Los ojos verdes 1920, del Quartet en re , per a instruments d’arc 1922, del quadre simfònic La sega 1928 i de les sarsueles Margaritiña 1925 i El aguilón 1928 És autor de llibres didàctics, de les cançons Ve i va, Corpus, Balada del mariner, Cuca de llum i Non-…
Maurice Grammont
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i fonetista francès.
Fou membre de l’Institut de France, professor a la Universitat de Montpeller i director de la “Revue des Langues Romanes” Des de la seva tesi sobre La Dissimilation consonantique 1895 fins al seu gran Traité de phonétique 1933, Grammont treballà per establir els principis generals del canvi fonètic, tot trencant amb la tradició atomista i filològica de la fonètica històrica Hereu dels neogramàtics i alhora deixeble de Saussure, considerà les llei fonètiques com a universals que actuen en el quadre sistemàtic propi de cada llengua particular Tot i que s’oposà a la fonologia…
Joan Ferrer i Miró
Pintura
Pintor.
Es formà a Barcelona, a l’acadèmia de Pere Borrell Vers 1870-74 fou deixeble de l’Academia Española de Roma El 1885 presentà, al Centre d’Aquarellistes de Barcelona, l’oli Amateur , que sembla una anticipació de la que havia d’ésser la seva obra mestra l' Exposició pública d’un quadre Museu d’Art Modern de Barcelona Aquesta peça, típica del seu estil, minuciosament realista, obtingué Medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, i en féu més d’una versió Un guardó similar obtingué la seva Vigília de Reis a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 Fou un…
La pintura del romanticisme a l’art pompier
La periodització establerta de la història de l’art del segle XIX ens indica que després del Romanticisme, que s’acaba a Catalunya entorn de l’any 1855, ve el Realisme Tanmateix, tres gèneres importants de la pintura catalana dels anys seixanta i setanta no encaixen en la periodització sovint arbitrària de la història de l’art del segle XIX, ja que no es poden considerar genuïnament realistes És un fet notori que l’art orientalista europeu és considerat una de les modalitats estètiques més característiques del Romanticisme El desig d’evasió de l’artista romàntic, la recerca d’una terra verge…
pancreatitis aguda
Patologia humana
Pancreatitis causada sobretot per litiasi biliar o per alcoholisme, però que hom pot observar també després d’intervencions quirúrgiques digestives, en casos d’hiperlipidèmia, d’hiperparatiroïdisme, d’algunes infeccions, de traumatismes i en la ingestió de certs medicaments.
En els casos lleus es produeix edema del pàncrees i en els més greus, hemorràgia o necrosi en relació amb l’alliberament de cinines que provoquen trastorns circulatoris i que activen determinats enzims que lesionen encara més el pàncrees i altres òrgans veïns Clínicament destaca un dolor abdominal intens, irradiat sovint a l’esquerra i acompanyat de nàusees i vòmits hi pot haver també febre, un grau variable d’icterícia, paràlisi intestinal i, a voltes, un quadre de xoc Les complicacions principals són els pseudoquists, formats per acumulacions de líquids provinents de la…
trastorn de la conducta alimentària
Alimentació
Grup de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada davant la ingestió alimentària o l’aparició de comportaments de control del pes, que afecta majoritàriament infants, adolescents i joves.
Aquesta alteració comporta conseqüències físiques i del funcionament psicosocial de l’individu que la pateix Els trastorns del comportament alimentari més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, encara que també ho són l’ortorèxia, la vigorèxia, la síndrome d’ingestió nocturna o la fòbia a la deglució, entre d’altres Les causes d’aquests trastorns són múltiples i poc conegudes, encara que hi intervenen factors genètics, biològics, característiques psicològiques i aspectes socioculturals Les manifestacions clíniques més comunes són, en l’àmbit psicopatològic, l’excessiva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina