Resultats de la cerca

Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1860-96, de la qual fou rector 1876-96 La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció de l’edifici de la universitat i per a iniciar la de l’Hospital Clínic i facultat de medicina

Format a l’Escuela de San Fernando de Madrid i, amb Léon Bonnat, a París El 1898 s’establí a Barcelona, on guanyà, aquell any mateix, una primera medalla a l’Exposició de Belles Arts, amb La benedicció del menjar , oli d’un lluminisme sorollià El 1910 obtingué un premi semblant amb El torero ferit , a Madrid Conreà l’escena de gènere i el retrat Academicista i anecdotista, acusà, tanmateix, una certa influència del Modernisme, patent més aviat en els seus cartells i illustracions És l’autor del mural El compromís de Casp de la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, de Barcelona Hi ha…

S'establí a París el 1946 Creà una obra expressionista abstracta i lírica a base d’utilitzar una pinzellada, gruixuda i rica de colors, amb taques, grumolls, empastaments gruixuts, bombolles, i creant formes amples, franges, contrasts de petites línies de colors, etc

És considerat un dels capdavanters del corrent denominat expressionisme abstracte Inicialment conreà una pintura de temàtica social influïda pels muralistes mexicans, però arran de la seva estada a Los Angeles derivà cap a plantejaments més avantguardistes Fou decisiva en aquest sentit la influència que rebé de Pollock Professor de les universitats de Iowa i St Louis, la seva obra rebé el reconeixement oficial

Ha treballat en diaris com The Guardian o The Globe És doctora honoris causa en dret per la Universitat de King's College, de Nova Escòcia Assolí l’onzena posició en la llista dels intellectuals més influents del món, que elaboren les revistes Prospect i Foreign Policy El seu principal àmbit de recerca són els efectes de la globalització neoliberal Sobre aquesta matèria ha publicat el llibre No Logo  1999 i   Fences and Windows 2002 i el guió del documental The Take 2004, que mostra una fàbrica recuperada pels seus treballadors com a forma de lluita contra la globalització en el context de…

Cofundador 1958 de la revista Liberté , ha estat molt actiu en els moviments i les iniciatives de promoció de la cultura francòfona al Quebec, especialment al capdavant de programes de ràdio El 1970 rebutjà el premi del Governador General, un dels premis literaris més importants del Canadà, atorgat al seu assaig Les actes retrouvés , en protesta per les anomenades “lleis de guerra” imposades pel govern federal després d’una onada de segrestos i atemptats comesos per grups independentistes al Quebec Tanmateix, la seva obra, influïda pel romanticisme alemany, gira sobretot entorn de la temàtica…

Inicià els estudis a l’escola de ball de Víctor Ullate, amplià la seva formació amb Karemia Moreno, Marina Besobrasova i Anatoli Levis i es graduà al Reial Conservatori Professional de Dansa de Madrid El 1996 s’incorporà com a artista convidada a l’Scottish Ballet —on interpretà peces com ara Romeu i Julieta , La Sylphide o El llac del cignes — El 1997 ingressà a l’English National Ballet, on en set mesos es convertí en primera ballarina i suscità la unanimitat d’una crítica entusiasta L’any 2000 fou nomenada primera ballarina del Royal Ballet de Londres, i es convertí en un referent mundial…

Fundador de la revista Amérique française 1948 Escriví Les Médisances de Claude Perrin 1945, La Neige et le Feu 1948, Madame Homère 1963 i Le Choix 1969, entre altres obres

Treballà al Dominion Bureau of Statistics d’Ottawa 1936-59 Es doctorà a la Universitat de Chicago l’any 1952 Fou professor a les universitats de Toronto 1959-63, Chicago 1963-68, Califòrnia a Berkeley 1968-72, Harvard, Cambridge des del 1972, Ohio i Columbus des del 1981, on fou professor emèrit President de la Population Association of America 1970-71, dirigí l’International Institute for Applied Systems Analysis, a Àustria 1984-93 Rebé títols honorífics de diversos països i fou llorejat per la IUSSP International Union for the Scientific Study of Population el 1997, després de 48 anys de…

Carmelità Penitencier pontifici a Avinyó Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319 Però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb