Resultats de la cerca
Es mostren 661 resultats
música del Pakistan
Música
Música desenvolupada al Pakistan.
La seva música es considera dins els límits de la música índia, encara que amb influències perses, afganeses i de la tradició islàmica de l’Orient Mitjà Al Pakistan hi ha quatre regions culturalment i lingüísticament diferenciades el Panjab, el Sind, el Balutxistan i la província de la Frontera del Nord-oest La llengua oficial és l’urdú, que és la pròpia de les elits indomusulmanes La població, majoritàriament rural, viu en pobles, excepte les tribus ramaderes del nord-oest La música pakistanesa va lligada als cicles de la vida, i expressa els sentiments apropiats en cada ocasió naixement,…
Josep Maria de Sucre i de Grau
Pintura
Literatura catalana
Intel·lectual, poeta, assagista, traductor i pintor.
Vida i obra Per línia paterna fill de nobles, el llinatge dels quals, d’origen flamenc, és certificat des del 1663, i per línia materna entroncat amb la burgesia catalana dedicada a les professions liberals El seu quadravi Carlos de Sucre y Gairedo mort el 1736, marquès de Preux, d’origen flamenc, fou tinent de rei de Barcelona, governador de Cuba i rebesoncle del mariscal Antonio José de Sucre El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, ideològicament de tendència republicana, fou procurador dels tribunals i, durant un cert temps, tinent d’alcalde de la vila de Gràcia Fortament influït durant la…
,
Cercle d’Economia
Economia
Entitats culturals i cíviques
Entitat fundada a Barcelona, l’any 1958, per un grup de joves empresaris, amb el suport de l’historiador Jaume Vicens i Vives.
Història Té l’origen en el grup d’àmbit universitari Club Comodín, creat el 1951, al qual s’afegiren posteriorment també empresaris En els moments inicials hi tingué un pes important, entre els professors d’universitat, Fabià Estapé i Rodríguez Entre els empresaris sobresortiren Joan Mas i Cantí, Carles Ferrer i Salat , Carles Güell i de Sentmenat i Artur Suqué i Puig També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’Administració central Joan Sardà i Dexeus , Enrique Fuentes Quintana , Luís Ángel Rojo Conde , José Luis Sampedro Sáez , etc, amb la qual s’establí sempre un diàleg…
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…
treva de Ratisbona
Història
Acord signat entre França, l’Imperi i Espanya que posà fi a la guerra d’Espanya amb França (1683-84) i a la polèmica hàbilment portada per Versalles sobre les ‘‘Reunions’’ que derivaven dels tractats de Westfàlia i Nimega (1681).
Amb aquest acord hom reconeixia les annexions que feu França anteriors a l’agost del 1684 i cedia a França les ciutats d’Estrasburg, Luxemburg, Beaumont i Chimay
assemblea de pau i treva
Història del dret català
Als s. XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
La primera tingué lloc a Toluges, al comtat de Rosselló, amb assistència del bisbe Oliba de Vic, amb la clerecia, magnats i poble fidel del bisbat d’Elna el 1027 i establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera El concili de Narbona del 1054, on assistiren els bisbes de Girona i de Barcelona i un procurador del d’Urgell, confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i…
Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia (Sagvntvm-PLAV)
Historiografia catalana
Revista de divulgació científica del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València, fundada el 1962 per Miquel Tarradell i Mateu, catedràtic d’arqueologia, epigrafia i numismàtica d’aquesta universitat.
Desenvolupament enciclopèdic El títol de capçalera de la revista, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia ,fou canviat, el 1977, pel de Sagvntvm , i passà el títol original al lloc de subtítol Entre els anys 1962 i 2001, se n’han editat 33 volums, amb una periodicitat pràcticament anual des del 1977 Se n’han publicat també quatre volums extraordinaris del 1998 al 2001, dedicats a aplegar les actes de diversos congressos i reunions temàtics i estudis monogràfics La revista recull estudis i investigacions relatius al camp general de l’arqueologia arqueologia prehistòrica…
oratori
oratori Programa de l’audició de la Passió segons Sant Mateu (1921), de Johann Sebastian Bach, per l’Orfeó Català
© Fototeca.cat
Música
Drama musical de tema religiós.
Inicialment creat per ésser representat, perdé aviat l’acció escènica Per extensió, hom qualifica d’oratori les cantates de grans dimensions i els drames lírics sense acció, ja siguin profans o no L’oratori es desenvolupà a partir de la Contrareforma per obra de Felip Neri, fundador de la Congregació de l’Oratori, que en les reunions piadoses escenificava fragments de l’Escriptura, emmarcats per cants polifònics La primera composició que pot ésser considerada com a oratori és La rappresentazione di anima e di corpo , d’Emilio dei Cavalieri 1600, que fou escenificada a l’oratori…
simbolisme
Literatura
Moviment literari i artístic aparegut a França cap al darrer quart del segle XIX (més concretament entre el 1870 i el 1880).
Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camp poètic de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud Es manifestà primerament com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs escola parnassiana , i assolí la plenitud amb els poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue, pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic Jean Moréas publicà en el suplement literari de Le Figaro setembre del 1886 un manifest que anunciava la…
música d’Oxford
Música
Música desenvolupada a Oxford (Anglaterra).
Antic poblat saxó, la primera notícia d’Oxford és del 912 i se sap que al segle XII s’hi fundà la universitat, on la música tingué un paper important com a disciplina d’ensenyament -hi havia teòrics que es dedicaven a l’estudi dels seus aspectes filosòfics i matemàtics- i com a pràctica activa per als estudiants Al segle XV un llicenciat havia de conèixer els elements fonamentals de la composició i a partir del 1636 fou obligatòria, per a obtenir la llicenciatura, la composició d’una peça a cinc veus amb acompanyament instrumental Al segle XVII s’establí a la ciutat la cort de Carles I i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina