Resultats de la cerca

Els ronyons intervenen de manera fonamental en la regulació de la tensió arterial, és a dir, en la pressió que efectua la sang sobre les parets dels vasos sanguinis per on circula El manteniment de la pressió dins uns límits precisos és molt important perquè tots els òrgans del cos rebin un flux de sang adequat per al seu funcionament La hipertensió arterial, que és un trastorn caracteritzat per uns nivells habitualment elevats de la pressió arterial, altera les parets dels vasos sanguinis i causa nombroses malalties, algunes de les quals afecten justament el ronyó…

S’anomena hemorràgia la sortida de sang de l’interior de l’aparell càrdio-vascular deguda a la pèrdua d’indemnitat de les parets vasculars L’origen de les hemorràgies pot ésser molt divers, per bé que en una part important són degudes a traumatismes externs Segons la localització del vas lesionat, l’hemorràgia pot ésser externa, quan la sang surt a la superfície del cos, o bé pot ésser interna, quan la sang s’acumula a l’interior de l’organisme en aquest darrer cas és possible que s’origini una hemorràgia oculta, és a dir, una pèrdua de sang poc important que no es detecta fàcilment, perquè…

El fetge és una víscera indispensable per a l’organisme, ja que a més d’encarregar-se de l’elaboració i la secreció de la bilis, intervé directament o indirectament en gairebé la totalitat dels processos metabòlics Esquemàticament, les funcions principals que corresponen a aquest òrgan, a part les ja esmentades elaboració i secreció de bilis, inclouen el processament i l’emmagatzemament dels hidrats de carboni, les proteïnes i els lípids absorbits al tub digestiu la metabolització de nombroses hormones la depuració de nombrosos elements que conté la sang, i l’eliminació, a través…

Es presenta en disminucions de flux sanguini per disminució de sang total hemorràgia, deshidratació, per disminució de sang útil insuficiència cardíaca, cirrosi o per estenosi de l’artèria renal La simptomatologia és com la de l’aldosteronisme primari

Procedeix de la degradació que el grup hemo de l’hemoglobina sofreix en les cèllules del sistema reticulo-endotelial del fetge, la melsa i la medulla òssia La bilirubina és transportada en la sang bilirubina indirecta o lliure fins al fetge, on es conjuga amb l’àcid glucurònic bilirubina directa o conjugada , procedeix de la reducció de la biliverdina i és eliminada per via biliar A l’intestí, la bilirubina és reduïda per l’acció bacteriana i es converteix en urobilinogen, que és eliminat en gran part, amb les matèries fecals en forma d’estercobilinogen, o bé es reabsorbeix,…

Estudià la composició de la sang i proposà de fer transfusions amb sang desfibrinada, que no assoliren l’èxit esperat Les seves observacions microscòpiques li permeteren de descriure els processos de fecundació i de segmentació de l’òvul en els batracis

Definició Les afeccions de la vàlvula tricúspide o valvulopaties tricúspides són trastorns caracteritzats per una alteració de la funció de la vàlvula que comunica l’aurícula dreta amb el ventricle dret Aquesta alteració pot consistir en una insuficiència tricúspide , en què una part de la sang reflueix anormalment des del ventricle cap a l’aurícula dreta o bé en una estretor o estenosi tricúspide , en què es dificulta el pas adequat de la sang des de l’aurícula dreta fins al ventricle del mateix cantó Anatomia i fisiologia La vàlvula tricúspide es compon de tres…

Quan hom ingereix una beguda alcohòlica, l’alcohol etílic que hi és contingut s’absorbeix ràpidament en el tub digestiu, travessant les seves parets sense necessitat de sofrir cap transformació prèvia Aproximadament el 20% és absorbit en l’estómac i la resta en l’intestí prim Un cop absorbit, i atès que l’alcohol és soluble en aigua, passa a formar part del plasma sanguini, i arriba amb la sang als diversos òrgans, i també al líquid cefalorraquidi, a l’orina i a l’interior dels alvèols pulmonars en concentracions que mantenen una relació constant amb la de la sang…

Consistia a aspergir amb la sang d’un toro sacrificat el cos del devot que hi participava, i per això s’anomenava també “baptisme de sang”, del qual hom esperava un renovellament de la vida i fins i tot la vida eterna

Té una gran importància fisiològica, i durant la diàstole ventricular roman oberta i permet el pas de la sang de l’aurícula al ventricle, mentre que durant la diàstole auricular resta tancada i impedeix el pas de sang cap a l’aurícula