Els elements cel·lulars o corpuscles sanguinis componen l’anomenada massa globular sanguínia. Bàsicament, hi ha tres tipus d’elements cel·lulars: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes.
Els glòbuls vermells, anomenats també hematies o eritròcits, són les cèl·lules més abundants de la sang. En condicions normals, hi ha aproximadament 4,5 milions de glòbuls vermells per cada mm3 de sang. Les hematies donen color a la sang perquè tenen una coloració vermellosa pel fet que contenen hemoglobina, un pigment ric en ferro.
Les hematies no són cèl·lules completes perquè no tenen nucli, que és un dels components cel·lulars principals; així, consten bàsicament d’una membrana externa, amb citoplasma a l’interior. El glòbul vermell és un element arrodonit, amb una estretor a la part central que li dóna una forma de disc bicòncau; té un diàmetre d’uns 7,5 |μm, amb un gruix de 2,2 μm en la part perifèrica i 1 μm en la part central. La membrana és porosa, de manera que permet el pas de diversos elements de l’interior a l’exterior, i viceversa. En el citoplasma hi ha diversos elements com són aigua, glucosa, proteïnes, potassi i, sobretot, hemoglobina. L’hemoglobina representa una tercera part del pes del glòbul vermell. Aquest pigment s’uneix a molècules d’oxigen, de manera que capta l’oxigen als pulmons, el transporta per la sang i el cedeix als diversos teixits de l’organisme.
D’altra banda, en la sang hi ha també una petita quantitat de reticulòcits. Els reticulòcits són hematies joves, immadures, i reben aquest nom perquè contenen alguns elements al citoplasma que els donen un aspecte reticulat. La proporció de reticulòcits respecte al total de glòbuls vermells és aproximadament de l’1%.
Els glòbuls blancs o leucòcits constitueixen un grup de cèl·lules que es diferencien dels altres corpuscles sanguinis pel fet que són cèl·lules completes, ja que tenen nucli. Així, hi ha diversos tipus de leucòcits, formats, bàsicament, per membrana, citoplasma i nucli. Els glòbuls blancs són més grossos que els glòbuls vermells, per bé que llurs dimensions depenen del tipus de què es tracta. Normalment, hi ha entre 4.000 i 10.000 leucòcits per mm3 de sang.
Els diversos tipus de leucòcits es poden diferenciar, en primer lloc, segons les característiques del nucli. Així, bàsicament, hom distingeix els que tenen un sol nucli, anomenats mononuclears, i els que aparentment en tenen més d’un, anomenats polinuclears. De fet, els polinuclears tenen un sol nucli, però com que presenta una forma multilobulada, quan s’observen al microscopi sembla que n’hi hagi més d’un.
D’altra banda, els leucòcits polinuclears també són anomenats granulòcits, perquè quan s’observen al microscopi es poden veure en el citoplasma diversos grànuls on es troben les substàncies necessàries per a la funció específica de cadascun d’ells. Per tal de poder diferenciar els diversos tipus de leucòcits polinuclears es procedeix a la tinció d’una mostra de sang i a la posterior observació al microscopi. Aquesta tinció permet de distingir leucòcits, els elements dels quals presenten una major afinitat amb els colorants àcids, com l’eosina, i que s’anomenen eosinòfils; d’altres que tenen preferència per colorants bàsics, anomenats basòfils, i d’altres que són neutres, anomenats neutròfils.
Els leucòcits polinuclears neutròfils representen entre el 45% i el 70% de tots els leucòcits circulants. El nucli dels neutròfils sol presentar tres lòbuls, de manera que, observat al microscopi, sembla que tingui tres nuclis. Els grànuls són fins i es troben distribuïts per tot el citoplasma. Una petita proporció dels neutròfils que hi ha en la sang són elements immadurs, i tenen el nucli en forma de banda o de bastó: són els anomenats bandes o bastons, i representen del 3% al 5% dels leucòcits.
Els leucòcits polinuclears eosinòfils representen una petita proporció del total dels leucòcits, entre l’1% i el 3%. El nucli és menys lobulat que el dels neutròfils, en forma d’alforja, i les granulacions del citoplasma són gruixudes i d’un color carbassa.
En canvi, els leucòcits polinuclears basòfils es troben en una proporció mínima, perquè representen l’l%, o fins i tot menys, del total de glòbuls blancs. El nucli d’aquests leucòcits és de forma irregular, com d’una ferradura, i en el citoplasma s’observen grànuls gruixuts i foscos.
Els leucòcits mononuclears, d’altra banda, són classificats en dos tipus: els monòcits i els limfòcits.
Els monòcits són les cèl·lules més grosses de la sang, amb un diàmetre de 10 a 20 μm. Representen entre un 3% i un 7% del total de glòbuls blancs. El nucli és arrodonit o d’una forma que recorda un ronyó, i en el citoplasma s’observa una granulació fina.
Els limfòcits són els glòbuls blancs més petits, però la grandària que presenten depèn de l’activitat que realitzen. Constitueixen entre un 25% i un 30% del total de leucòcits i són cèl·lules arrodonides, amb poc citoplasma i un nucli rodó i gros que ocupa gairebé tot l’interior dè la cèl·lula. Hi ha dos tipus de limfòcits, els limfòcits B i els limfòcits T, que es diferencien per la funció que efectuen en la resposta immunitària; de forma són semblants. Dels limfòcits que circulen per la sang, la gran majoria són de tipus T i únicament un 10% o un 20% són limfòcits B.
Les plaquetes o trombòcits són els corpuscles més petits de la sang, amb un diàmetre d’1,5 a 2 μm. Es troben entre 150.000 i 350.000 plaquetes per cada mm3 de sang. Les plaquetes són cèl·lules incompletes, perquè no tenen nucli. En el citoplasma hi ha una mena de cuirassa d’estructura tubular, gràcies a la qual la plaqueta no perd la forma arrodonida. D’altra banda, també hi ha nombroses substàncies com la serotonina, el glucogen, el calci, el fibrinogen i algun dels anomenats factors plaquetaris de la coagulació.