Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de York Regne Unit i es doctorà 1992 a l’Escola d’Economia i Ciència Política de Londres LSE Viu als Estats Units, on és professor d’economia de l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT També és el coeditor d’ Econometrica, The Review of Economics and Statistics  i editor associat del Journal of   Economic Growth El 2006 fou elegit membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències  Els seus principals interessos son l’economia política, l’economia del desenvolupament, el creixement econòmic, els ingressos i la desigualtat salarial i l’economia del treball Ha guanyat…

Estudià a la London School of Economics, feu un màster a la Universitat de Warwich i es doctorà a la Universitat de Yale És professor a l’Escola de Polítiques Públiques Harris de la Universitat de Chicago i director de l’Institut Pearson per a l’Estudi i Resolució de Conflictes Globals a la mateixa escola Fou professor de la Universitat de Harvard 2004-15, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, de la Universitat del Sud de Califòrnia i de la Universitat de Melbourne Els seus principals camps d’investigació són l’economia política i la política comparada, i el desenvolupament econòmic i…

El 1810 s’uní als independentistes i fou un dels lloctinents de Simón Bolívar Després de diversos anys de guerrilla a les planes de Nueva Granada, es destacà a la batalla de Boyaca 1819 i Bolívar el nomenà vicepresident de Nueva Granada i de la República de Colòmbia 1821 Procurà diners, homes i queviures a Bolívar, cosa que féu possible la continuació de la campanya El separatisme veneçolà enfrontà Bolívar i Santander, car aquest defensava la constitució federal del 1821 L’enfrontament entre els constitucionalistes de Santander i els centralistes a la convenció d’Ocaña 1828 provocà la…

Feu estudis de ciències exactes i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Residí dos anys a Londres, fins el 1976 Dirigí la revista Druïda És autor de l’assaig La mare dels ous del calendari 2006 Feu de corrector, de redactor i de traductor per a diverses editorials Traduí bàsicament narrativa anglesa Mark Twain, Lewis Carrol, Dylan Thomas, Lawrence Durrell el Quintet d’Avinyó , premi a la millor traducció en prosa de la Institució de les Lletres Catalanes 1988, Doris Lessing El quadern daurat , Wole Soyinya i Paul Auster També traduí força obres del francès de…

Fou fundat el 1945 per un grup liderat per Enric Padrosa i Simón, conegut amb el nom de Baster El 1968 es constituí com a agrupació esportiva i l’ajuntament els cedí uns terrenys coneguts amb el nom de camp de les Escoles Es federà el 1971, mentre que la secció de tennis de taula ho feu el 1984 Els anys vuitanta se centrà en l’escola de futbol base, que el 2010 tenia deu equips en categories inferiors El primer equip sempre ha jugat en categories regionals inferiors, tot i que la temporada 1997-98 aconseguí pujar a primera regional Al seu inici l’equip consistia en samarreta vermella i…

Té boscs de pins, roures i eucaliptus Cereals, vinya i pesca Ramaderia bovina i porcina Indústries derivades de la pesca, químiques i alimentàries

Estudià interpretació a l’Escola Herbert Berghof de Nova York, i debutà el 1946 a Broadway El 1951 la seva actuació en The Rose Tatoo , de Tennessee Williams, fou premiada amb un Tony El 1971 rebé un segon Tony per l’actuació a Gingerbread Lady , de Neil Simon En el camp cinematogràfic la seva carrera fou també destacada després de ser nominada a l’Oscar per Lonelyhearts 1958, de VJDonehue, Airport 1970, de GSeaton, i Interiors 1978, de Woody Allen, el 1981 aconseguí el guardó pel seu paper com a Emma Goldman a Reds , de Warren Beatty Altres films destacats en els quals participà…

Inicià la seva trajectòria professional amb activitats mercantils, ocupació que abandonà quan optà per dedicar-se al cant Es formà al Conservatori de Música del Liceu amb G Markoff La temporada 1960-61 interpretà el paper de Gasparo de La favorita i el de Missatger d’ Aïda al Gran Teatre del Liceu A partir de llavors actuà en aquest teatre en diverses obres Els mestres cantaires de Nuremberg 1961-62, Otello 1962-63, Turandot 1966-67 i Manon Lescaut 1976-77 També actuà en teatres d’òpera de Stuttgart, Berlín, Frankfurt, Düsseldorf, Viena, Salzburg, Munic i Oslo, entre d’altres El 1971 cantà…

Tot i haver estudiat amb Simon Sechter i ser un bon arpista i violinista, la seva intenció era ingressar com a funcionari en el servei consular Malgrat això, quan l’any 1862 el seu germà gran, Johann, el cridà perquè necessitava que collaborés en la seva orquestra, debutà com a director i s’especialitzà en aquesta tasca El 1872 fou nomenat hofballmusik-direktor , i a partir del 1878 inicià una sèrie de gires amb la seva orquestra, la qual portà a diversos països europeus i als Estats Units L’any 1901 es retirà Si bé pel que fa a la seva obra compositiva, que inclou més de 300…

S’establí cap al 1750 a Leipzig, on havia estudiat teologia i filologia Bé que no visqué de la literatura era recaptador d’impostos, portà una intensa activitat com a poeta, llibretista, editor i crític A partir de models anglesos i francesos, escriví llibrets dins el gènere de la komische oper influïts per Charles-Simon Favart i tenyits d’un sentimentalisme rousseaunià, amb els quals obtingué una bona acollida de públic però comentaris desfavorables de la crítica, motiu pel qual el 1774 abandonà l’activitat de llibretista Gairebé totes aquestes operetes foren musicades per…