Resultats de la cerca
Es mostren 2116 resultats
mezza voce
Música
Expressió italiana (que significa ’a mitja veu', à demi o à demi voix en música francesa del segle XVIII) que s’utilitza indistintament tant en música vocal com en la instrumental, i que fa referència al volum, fluix i amb un so contingut, amb el qual ha d’ésser interpretat un determinat fragment musical.
Aquesta indicació apareix dins la literatura musical al principi del segle XVIII en relació amb la interpretació d’un determinat tipus d’ornaments l’any 1723 en les Opinioni de PF Tosi En qualsevol cas l’expressió mezza voce o mezzavoce es troba bàsicament en el repertori operístic del segle XIX, i és utilitzada en diverses escenes de moltes de les òperes d’aquest període com en Simon Boccanegra i Otello , de G Verdi, entre d’altres per a aconseguir un efecte dramàtic de gran intensitat De fet, en música vocal veu 1 , mezza voce no és una simple instrucció de volum, sinó que comporta un…
riscle
Música
En alguns instruments membranòfons, part estructural sobre la qual s’estén i a la qual se subjecta la membrana.
Són els cércols de fusta -generalment d’ullastre- o d’altres materials als quals es fermen, cusen o aferren les membranes amb què es produeix el so Hom pot aplicar al riscle uns tensors que, en tibar-lo, estiren la membrana fins que adquireix la tensió necessària perquè l’instrument produeixi el seu so característic
rellotge de campanar

Rellotge de campanar
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Tecnologia
Rellotge de grans dimensions que, situat en torres, campanars o edificis, indica l’hora mitjançant una o diverses esferes i, sovint, mitjançant el toc de les campanes.
En aquest darrer cas, és possible que no hi hagi indicador visual de l’hora El toc de les hores es fa normalment a través d’una campana de so agut per indicar els quarts i una de so més greu per a les hores Hi ha rellotges de campanar que també ho són de carilló
africació
Fonètica i fonologia
Articulació d’un so amb oclusió dels òrgans articulatoris seguida d’un so amb fregament.
cinema i música
Música
El fet que cinema i música siguin mitjans d’expressió humana basats en les vibracions -de la llum o del so- que operen per una combinatòria selectiva de temps i espai, els emparenta de tal manera que, des del seu inici, les imatges cinematogràfiques han anat unides a l’ús habitual de la música.
Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb duos, trios i quartets instrumentals Si…
ferricianur
Química
Nom genèric de les sals que deriven de l’anió hexacianoferrat (III) [Fe(CN)6]3 -
.
Hom obté els ferricianurs tractant una sal de ferroIII amb un excés de cianur alcalí, segons la reacció Fe 2 SO 4 3 + 12KCN →3K 2 SO 4 + 2K 3 FeCN 6 Tractant un ferricianur soluble amb Fe 2 + hom obté el ferricianur ferrós, o blau de Turnbull, segons la reacció 3Fe 3 + + 2FeCN 6 3 - → Fe 3 FeCN 6 2 ↓
brunzidor
Música
Instrument aeròfon per rotació.
Consisteix en un disc -de guix o fet amb un fragment de terrissa- o una làmina d’escorça o fusta que, en ser posat en rotació per mitjà d’un cordill o fil de llana, produeix un so Actualment és considerat un joc d’habilitat, però en algunes cultures primitives ha estat un important instrument ritual, i el seu so, un missatger de la veu dels avantpassats
neuma
Música
Signe de notació musical occidental aparegut a la fi del segle VIII.
Els principals neumes d’una sola nota són la virga , que indica un so més agut que la nota precedent, i el punctum , que indica un so més greu els neumes formats per dues notes són la clivis i el pes , i els de tres notes el porrectus , el climacus , el scandicus i el quilisma Tots aquests neumes poden tenir, a més, formes variants en determinades posicions
diazoic | diazoica
Química
Dit del compost orgànic que conté en la molècula dos àtoms de nitrogen directament units entre ells.
Dels quals solament un va unit a la part orgànica R de la molècula, com els composts diazo o diazoalcans R=96sb=, les sals de diazoni R-96sb≡N, els diazoats R-N=n-O⊕, els àcids diazosulfònics R-N=N-SO 3 rH, els diazocianurs R-N=N-C≡N, els diazohidròxids R-N=N-OH, o els diazosulfonats R-N=N-SO 3 86sb
tovera
Tecnologia
Conducte adequadament perfilat per tal que el fluid que hi circula augmenti de velocitat, amb pèrdua de pressió, o augmenti la pressió, amb disminució de la velocitat.
Si la velocitat del fluid és inferior a la de propagació del so en el seu si, la tovera és convergent, és a dir, s’estreny en el sentit del corrent per a augmentar la velocitat, i és divergent, és a dir, s’eixampla per a augmentar la pressió En el cas, però, que la velocitat del fluid sigui superior a la de propagació del so, els perfils, en cada cas, són els inversos Hom recorre a l’acoblament d’una tovera convergent i d’una de divergent, conegut com a tovera Laval , quan la velocitat del fluid és inicialment subsònica i després supersònica, com en el cas dels coets…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina