Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Francisco Ruiz Camps i Ricardo Muñoz Suay, Barcelona ARGUMENT CDuran GUIÓ CDuran, Joaquim Jordà FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre i color, Cinemascope MUNTATGE Ramon Quadreny, Anne-Marie Cotret MÚSICA Marco Rossi, Cançons Adam Goup i V Potter INTERPRETACIÓ Irma Walling Ana, Jaap Guyt Salva, Serena Vergano Serena, Daniel Martín Mark, Alícia Tomàs Sonia ESTRENA Barcelona, 26031968, Madrid, 12071968 Sinopsi Ana és periodista i un mes abans de casar-se a França, a través del seu amic Mark, coneix Salva Van a l’aeroport a esperar l’arribada de…

De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals…

Bé que en sentit restringit només hauria de cenyir-se als fenòmens lligats amb l’erupció dels magmes a la superfície, en la realitat comprèn també el conjunt de processos de la generació dels magmes en profunditat i llur evolució durant l’ascens cap a la superfície La vulcanologia, en el sentit que estudia les roques volcàniques laves solidificades i piroclasts, depèn de la petrologia Les roques volcàniques són examinades en làmines primes, fent ús del microscopi petrogràfic de llum polaritzada En alguns casos, quan els grans minerals són massa petits per a ésser estudiats amb el microscopi,…

En la documentació urgellesa del segle X no hi ha cap notícia d’abans surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra Ermemir potser l’ErmemirI, vescomte d’Osona 929, Guiscafred 941, Simplici 956, suposat fill de Maiol potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon, donador 946 al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró I, documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell, el bisbe…

De fet, no hi ha cap cristall que segueixi aquest model ideal, puix que tots presenten imperfeccions, bé en forma d’àtoms distints als que componen el cristall tipus, bé en forma de buits creats per la desaparició d’alguns àtoms Malgrat això, per a l’estudi de la matèria cristallina hom admet la hipòtesi d’uniformitat total, que permet de simplificar-ne els càlculs a fi d’aconseguir que els resultats s’acostin molt a la realitat, les imperfeccions dels cristalls reals són considerades com a pertorbacions de la situació ideal homogènia Matemàticament el postulat bàsic elemental equival a dir…

El cap d’olla negre Globicephala melaena canvia molt la forma del seu cos amb l’edat en els individus joves, el cap és més allargat i l’aleta dorsal té la base més estreta els adults, en canvi, mostren un cap que va prenent un aspecte globós característic i la seva aleta s’eixampla considerablement Els caps d’olla constitueixen una espècie polígama les femelles arriben a la maduresa sexual molt més aviat que els mascles i, per aquesta raó, les femelles reproductores són més abundants que els mascles actius sexualment L’aparellament acostuma a anar precedit de lluites virulentes entre els…

Àrea de nidificació del passerell Carduelis cannabina als Països Catalans Maber, original dels autors El passerell es pot observar a casa nostra al llarg de tot l’any No és dels fringíl lids més nombrosos, però allà on l’hàbitat li és favorable, pot ser bastant abundant Les zones costaneres dels dos terços meridionals del Principat i de la major part del País Valencià no les ocupa en el període reproductor en canvi, a partir de la tardor, són les principals àrees d’hivernada dels molt nombrosos passerells transpirinencs que hi arriben El pas té lloc des del final de setembre fins, més…

Situació Al bell mig dels masos de l’Alguer i del Cerc hi ha l’esglesiola de Sant Pere, a ponent del riu Cardener entre les rases de Ventolra i de cal Poc Mapa 330M781 Situació 31TCG828522 Recorreguts 5,900 km de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, senyalitzat, a mà esquerra, a l’indret d’una gravera Allí neix una pista que amb uns 2,700 km deixa al mas Alguer, on cal deixar el cotxe i continuar uns dos minuts a peu fins a arribar al turó on hi ha l’esglesiola, de propietat privada, en la qual ja no se celebra culte Història “ Sancti Petri de Cerco ” és una de les esglésies que…

En la pell, hi ha una complexa xarxa de vasos sanguinis per on circula la sang, que conté les substàncies necessàries per a la nutrició de les cèllules La sang, rica en oxigen i substàncies nutritives, que prové del cor ateny la pell a través de nombroses artèries Aquests vasos sanguinis penetren en la pell a través de l’hipoderma, tot solcant els septes que separen els lòbuls de cèllules grasses Al nivell del límit entre l’hipoderma i el derma, les artèries formen una xarxa de vasos parallela a la superfície de la pell D’aquesta xarxa horitzontal sorgeixen artèries d’un diàmetre més petit…

Al Museu d’Art de Catalunya hi ha una sèrie de capitells d’origen desconegut que tenen en comú certes característiques i que s’han relacionat amb Castellterçol Capitell que ha estat considerat sovint com a procedent de Castellterçol MNAC núm inv 24004 Rambol Fins ara n’hi havia quatre exposats a la sala 10 amb el següent número d’inventari 24 003, 24 004, 24 018, 24 019 el cinquè forma part del fons del museu amb el número 113 731 Tots ells es podrien relacionar entre si perquè presenten bastantes de les característiques fonamentals dels capitells anomenats de tipus califal segles X-XI * a…