Resultats de la cerca
Es mostren 4087 resultats
magistrat | magistrada
Història
A l’antiguitat clàssica, persona que ostentava un càrrec públic.
A les ciutats gregues, aquests càrrecs eren propis dels ciutadans lliures, i llur distribució era efectuada per mitjà d’elecció o de sorteig A Roma, en un principi, només els patricis pogueren ostentar magistratures, però posteriorment les assoliren altres ciutadans plebeus Hi havia els magistrats ordinaris, elegits anualment o per un període determinat, i extraordinaris, nomenats únicament en determinades circumstàncies Hom distingia també entre magistrats majors cònsols, dictadors, pretors, magistri equitum , que tenien dret als feixos feix, i magistrats menors edils curuls, qüestors i…
Club d’Escacs Manresa
Escacs
Club d’escacs de Manresa.
Fundat l’any 1928 per Ricard Riu, fou el club més destacat de Manresa durant els anys vint i trenta Organitzava nombrosos torneigs, exhibicions de campions mundials i conferències sobre escacs Els actes més rellevants tenien lloc al Casino de Manresa El 1933 organitzà una destacada exhibició amb el Club d’Escacs Barcelona Després de la Guerra Civil fou refundat però perdé notorietat en pro de l’Escacs Catalònia Club Actualment participa al Circuit d’Escacs de la Catalunya Central i n’organitza un dels encontres Ha organitzat, entre d’altres, el Memorial Vilajosana i el Torneig de Nadal
Aeronàutic Club Cerdanya
Esports aeris
Club d’aviació de Puigcerdà.
Presidit per Joan Truñó, es fundà el 1932 gràcies a la gran activitat aèria que impulsava Josep Canudas a través dels Serveis d’Aeronàutica, que tenien per objectiu fomentar l’establiment de rutes aèries d’interès turístic als Pirineus i a la Costa Brava El mateix Josep Canudas en fou president honorari Construïren un aeròdrom entre els municipis de Fontanals de Cerdanya i Das, actual Aeròdrom de la Cerdanya Fou inaugurat el 8 de juliol de 1934 en una festa aèria a la qual assistiren alguns membres de l’Aeroclub de Catalunya El 1936 cessà l’activitat aeronàutica
presbiteri
Cristianisme
Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe.
Les esglésies cristianes del s I eren regides de diferents maneres les judeocristianes, sobretot, continuaren amb el sistema presbiteral propi d’Israel, on els preveres o ancians ancià tenien el govern polític i religiós de les comunitats sanedrí Al s II s’imposà la forma monàrquica el bisbe, per poder atendre les comunitats extraurbanes parròquia, ordenà collaboradors, anomenats també preveres, donant origen al presbiteri diocesà Totalment subordinat a l’episcopat, l’orde dels preveres esdevingué un estament de segon grau El concili II del Vaticà rehabilità, amb nova visió pastoral, el…
divisió
Geografia
Cadascuna de les parts en què és estructurat el territori d’un estat a fi de facilitar-ne les funcions administratives.
Dins l’administració espanyola hom distingeix, segons la dependència més o menys directa de l’autoritat central, una divisió administrativa major la comunitat autònoma, una de mitjana la província i una de menor el municipi A França, els equivalents respectius són el departament i la comuna En circumstàncies específiques, en funció de l’extensió territorial de l’estat o en funció d’un cert moment històric, les divisions poden assolir grans dimensions així, a l’antic Pakistan, abans de la independència de Bangladesh, les divisions tenien una mitjana d’uns 50000 km 2 d’extensió i d’uns 5…
Diwan
Nom que reben les escoles d’immersió lingüística en bretó a la Bretanya.
La primera escola infantil Diwan es creà el 1977, el 1980 s’amplià a escola primària i el 1988, a secundària El curs 2003-04 tenien 2 761 alumnes, repartits entre 33 escoles d’ensenyament primari, 3 escoles d’ensenyament secundari, 2 escoles concertades i 1 institut Tot i que sorgiren com a entitats al marge del govern, actualment reben el suport financer de l’administració regional i nacional El 1996, les escoles Seaska basques, les Diwan bretones, les Bressola nord-catalanes i les ABCM alsacianes van formar l’Institut Supérieur des Langues de la République Française
gastronomia
Gastronomia
Art de menjar bé, amb satisfacció, tant referit a combinacions individuals com al conjunt de tot un menjar (amb inclusió de vins).
Com a art estructural començà a la primeria del s XIX, en els ambients intellectuals francesos, bàsicament per les accions d’ABrillat-Savarin i MACarême Ha implicat el redescobriment de la cuina popular i la recerca sistemàtica de noves combinacions Com que és un art basat en impressions, habituds dietètiques i condicionaments psicològics i culturals, presenta evolucions en el decurs del temps Així, de bon començament tenien una importància primordial els plats d’elaboració complexa No fou fins a una segona etapa probablement per l’entrada de la cuina industrial que la cuina popular fou…
Fontanet
Partida
Partida de l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre, al sud de la ciutat.
És terra d’alluvió, d’una gran fertilitat hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters pereres i presseguers antigament hi predominà el cànem i, a la part més alta, la vinya Els monestirs de Montserrat i d’Escaladei hi tenien extenses possessions És regada per l’antiga séquia de Fontanet , que pren l’aigua a Vilanova de la Barca És la partida més important del sector de l’horta de Lleida a l’esquerra del Segre Fins el 1716 una de les prohomenies que el consell de la paeria nomenava anualment, la prohomenia de Fontanet, tenia cura dels afers derivats del sequiatge
Ferreries

Vista del barri de Ferreries, que concentra més de la sisena part de la població de la ciutat de Tortosa, al Baix Ebre
© Fototeca.cat
Raval
Raval de Tortosa, a la dreta de l’Ebre, davant el nucli urbà.
Era una antiga illa illa de Gènova, actualment soldada a la riba dreta del riu El nom es deu a les foneries de ferro i de metall, que encara hi persisteixen, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Despuig el 1577 fins fa poc hi tenien l’origen encara els serveis de viatgers Hi havia l’antic convent trinitari de Sant Blai Ha estat molt perjudicat en tots els setges que hi ha hagut a la ciutat Els ravals de la Creu i el de Sant Vicent hi són inclosos
Santa Maria i Sant Martí de Xerta
Art romànic
El poble de Xerta és situat a la riba dreta de l’Ebre, aigües avall del cèlebre assut Actualment la seva església parroquial és un edifici barroc, amb un campanar posterior El primer esment de Xerta és de l’any 1149, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà en alou al seu escrivà Ponç les cases i l ’heretat que el sarraí Mofereig Abenguaziri i el seu gendre tenien a Tortosa, Xerta i Andust L’església de Xerta és documentada per primera vegada a la visita pastoral del bisbe Francesc de Paolac del 1314
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina