Resultats de la cerca
Es mostren 4088 resultats
gastronomia
Gastronomia
Art de menjar bé, amb satisfacció, tant referit a combinacions individuals com al conjunt de tot un menjar (amb inclusió de vins).
Com a art estructural començà a la primeria del s XIX, en els ambients intellectuals francesos, bàsicament per les accions d’ABrillat-Savarin i MACarême Ha implicat el redescobriment de la cuina popular i la recerca sistemàtica de noves combinacions Com que és un art basat en impressions, habituds dietètiques i condicionaments psicològics i culturals, presenta evolucions en el decurs del temps Així, de bon començament tenien una importància primordial els plats d’elaboració complexa No fou fins a una segona etapa probablement per l’entrada de la cuina industrial que la cuina popular fou…
Fritz Machlup
Economia
Economista nord-americà d’origen austríac.
Es doctorà en economia a la Universitat de Viena, on fou professor fins a la seva anada als EUA Fou professor a les universitats de Buffalo 1935-47, John Hopkins 1947-60 i Princeton 1960-71 Fou elegit president de l’American Economic Association 1966 Les seves aportacions a la ciència econòmica tenien un enfocament bàsicament ortodox però a partir de l’anàlisi keynesiana Fou un dels primers a tractar el tema de l’economia de l’educació, sobre el qual escriví Production and Distribution of Knowledge in the USA 1962 També analitzà els problemes monetaris internacionals en…
cordaïtòpsids
Paleobotànica
Classe de gimnospermes constituïda per plantes que visqueren durant el Carbonífer i el Permià.
Eren plantes arbòries de tija ramificada que podia atènyer 30 o 40 m d’alçada, amb creixement secundari en gruix les fulles eren linears o lanceolades, i de llurs axilles naixien les inflorescències, que eren més o menys amentoides i unisexuals Les flors masculines comportaven un eix floral curt en el qual s’inserien primerament un cert nombre d’hipsofilles, i més amunt, alguns estams, cadascun amb cinc o sis sacs pollínics les femenines tenien un únic macrosporofille amb un primordi seminal a l’àpex Durant el Carbonífer i el Permià aquests arbres formaren importants masses forestals
pindoler
Farmàcia
Aparell emprat per a fer píndoles.
El més conegut és el de Dieterich , que consta d’una peça amb canals semicilíndrics d’uns 5 mm de diàmetre, sobre la qual hom aplica una altra peça igual, subjecta a un mànec de fusta que fa córrer sobre la peça anterior per tal de tallar el magdaleó en parts iguals Hi ha pindolers de més rendiment, que són circulars com el de Swidkes Els de tipus industrial com ara el de Kilian tenien dos cilindres acanalats transversalment, que giraven en sentit contrari i tallaven els magdaleons en esfèrules iguals Actualment, els pindolers són peces de museu
patarisme
Cristianisme
Moviment popular, politicoreligiós, creat a Milà (1055) en reacció contra la simonia i el nicolaisme
.
Gregori VII els protegí contra el bisbe Guido de Velate Amenaçà el govern de Milà 1071 i fins les mateixes relacions entre el papat i l’imperi Minvà a la mort d’Erlembald 1075, bisbe simoníac, no sense abans reduir l’autonomia de l’església milanesa i aconseguir una victòria del lliure municipi enfront del feudalisme milanès El nom de patarí , d’origen dialectal milanès, significava, originàriament, ‘drapaire’ Als s XII i XIII els càtars italians, que tenien llur centre a Milà, se n'atribuïren el nom, talment que esdevingué sinònim d’heretge i especialment de càtar
Diwan
Nom que reben les escoles d’immersió lingüística en bretó a la Bretanya.
La primera escola infantil Diwan es creà el 1977, el 1980 s’amplià a escola primària i el 1988, a secundària El curs 2003-04 tenien 2 761 alumnes, repartits entre 33 escoles d’ensenyament primari, 3 escoles d’ensenyament secundari, 2 escoles concertades i 1 institut Tot i que sorgiren com a entitats al marge del govern, actualment reben el suport financer de l’administració regional i nacional El 1996, les escoles Seaska basques, les Diwan bretones, les Bressola nord-catalanes i les ABCM alsacianes van formar l’Institut Supérieur des Langues de la République Française
Frank Wilczek
Física
Físic nord-americà.
Fou professor a les universitats de Princeton i Califòrnia, i després ocupà la càtedra Oppenheimer a l’Institute for Advanced Study Des del 2000 ocupa la càtedra Hermann Feshbach a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts Quan era estudiant de doctorat de David Gross a Princeton, ambdós descobriren que les teories no abelianes de gauge tenien una gran abundància de partícules portadores de la interacció La seva activitat i recerca són molt notables axions, teories de superconductivitat d’alta temperatura, cosmologia, física nuclear, etc Rebé el premi Nobel de física el 2004, juntament amb…
baronia
Història
Als Països Catalans, des del s XIII, territori d’alguna extensió posseït amb domini de mer i mixt imperi, amb independència de la categoria social del titular.
Els nobles, els cavallers, les dignitats eclesiàstiques, els ciutadans i també les ciutats posseïen baronies Dins la baronia, la jurisdicció del baró era general i s’estenia a tots els ordres sense altres límits que aquells que provenien de llur dependència del rei o príncep, de les prescripcions dels usatges, furs o costums generals, constitucions i actes de cort, del dret comú i de les condicions imposades en la infeudació castell termenat Els veguers o justícies no tenien jurisdicció dins la baronia el titular d’una baronia prenia part en les corts com a senyal territorial,…
sereno
Història
Funcionari encarregat de la vigilància nocturna en les poblacions petites i, per sectors, a les ciutats.
A l’Estat espanyol, foren establerts inicialment només a les capitals de província per un decret del 1834 actualment, però, aquesta vigilància és exercida per altres cossos de seguretat Les seves missions eren la d’evitar robatoris al veïnat que tenien assignat, la d’avisar en cas d’incendi, la d’anar a cercar metges o sacerdots en cas de malaltia greu d’un veí, etc A les poblacions importants el cos de serenos coexistia amb el de vigilants vigilant Antigament cantaven l’hora i el temps que feia d’aquí prové, en castellà, llur nom
tetracord
Música
Successió melòdica de quatre sons, les notes extremes de la qual formen un interval de quarta justa.
Aquests dos sons del tetracord són els únics fixos, i entremig s’afegeixen les dues notes complementàries Els tetracords poden classificar-se en diatònics, cromàtics i enharmònics És la unitat bàsica en la formació de les escales melòdiques En la música grega clàssica era un grup de quatre cordes o sons que se succeïen per graus conjunts dos tons sencers i un semitò descendent Quan dos tetracords se succeïen, eren anomenats disjunts i no tenien cap nota en comú si eren conjunts formaven l' heptacord , car dues notes, una de cadascun dels tetracords, es fusionaven en una
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina