Resultats de la cerca
Es mostren 1039 resultats
Mare de Déu de Goient (Saünc)
Art romànic
Aquest santuari és situat 1 km més amunt de Saünc, en un penyal sobre l’Éssera i la carretera de la vall de Benasc De bell antuvi hom creu que fou el centre religiós de tota la vall Una antiga relació del 1292, signada per Pere d’Ascó i Abarca, explica l’origen miraculós del santuari Segons aquesta relació, un avantpassat seu anomenat Ferran d’Ascó, anant d’Ancils a la seva casa pairal de Lliri, quan passava pel lloc dit Penyes Trencades, va sentir veus celestials que sortien d’una cova, prop de la qual hi havia una font, on trobà la imatge de la Verge que seria l’origen del…
Tomàs Forteza i Cortès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta i filòleg.
De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears A partir del 1869 obtingué premis als jocs florals de Barcelona, i ja el 1873 fou proclamat mestre en gai saber El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i Llobera Cosí i gran amic de Marià Aguiló i…
Antoni Ignasi Descamps i de Riu
Cristianisme
Jesuïta.
Fill del baró de Tresserra El 1655 era rector del collegi de Manresa, i el 1659, any de la incorporació del Rosselló a França, fou nomenat rector del collegi de Perpinyà Collaborà amb els jesuïtes de Tolosa per aconseguir que el collegi de Perpinyà adscrit aleshores a la província de Tolosa guanyés el plet que tenia amb l’estudi general de Perpinyà per l’exclusiva de les classes de gramàtica, plet que fou guanyat 1661 gràcies a la intervenció de Lluís XIV, que volgué fer dels jesuïtes un instrument de francesització L’actitud de Descamps, favorable en un primer moment a la persistència de l’…
Hipòlit Rovira i Meri
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià amb Joan Baptista Ravanals El 1724 anà a Roma i treballà al taller de Sebastiano Conca El 1731 s’establí a Madrid, protegit per fra Vicent Ripoll, general dels dominicans Posteriorment retornà a València, sota la protecció del marquès de Dosaigües, on morí amb les facultats mentals pertorbades Com a gravador, les seves obres principals són la làmina del sermó Las tres púrpuras de Alcira de Jaume Cervera 1707, la del Memorial de Reliquias del Corpus Christi 1709, la primera del volum I del Museo Pictórico de Palomino 1715, els retrats del comte d’Alzira i del marquès de Busianos Com a…
Paolo di San Leocadio
Pintura
Pintor actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart —potser Riccardo Quartararo—, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.
Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…
Emili Tintorer i Vilaseca
Teatre
Literatura catalana
Escriptor i crític teatral.
Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’…
,
Bernadí Vallmanya
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495…
,
Cabellera de Berenice
Astronomia
Constel·lació boreal, situada a l’est del Lleó i al nord de la Verge, els estels més brillants de la qual són de quarta magnitud.
Sant Miquel de Conques (Isona)
Art romànic
Situació Vista de l’absis sobrealçat i modificat en època barroca igual que la resta de l’edifici JA Adell L’església parroquial de Sant Miquel és dins el nucli urbà del poble de Conques, situat sobre la carretera de Tremp a Isona Mapa 33-12290 Situació 31TCG359652 Història L’any 1097 el papa Urbà II atorgà una butlla de confirmació de béns a favor de la canònica de Santa Maria de Solsona, on figura, entre d’altres, l’església de Conques, sense especificació de l’advocació, fet que no permet precisar a quina església del terme de Conques es refereix el document L’església de Sant Miquel de…
Santa Maria de Montlleó (Áger)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església, on encara són visibles l’absis, l’obertura de la porta de migjorn i el basament d’un contrafort tardà ECSA - J Bolòs Les ruïnes d’aquesta església es troben al costat de les restes de l’antic vilatge de Montlleó i del vèrtex geodèsic que hi ha a l’indret Mapa 32-13327 Situació 31TCG126505 Per a anar-hi cal agafar la mateixa pista que mena al castell i vilatge de Montlleó JAA Història Fins a la segona meitat del segle XII no posseïm notícies del petit enclavament fortificat de Montlleó ni de la seva església El lloc pertanyia l’any 1173 a Bernat d’Àger, que tenia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina