Resultats de la cerca
Es mostren 1701 resultats
Sant Pere de Pals
Art romànic
Situació Façana de ponent del temple, on són visibles diversos elements de l’edifici romànic, anterior a l’actual finestra de doble biaix, restes del campanar d’espadanya, vessants del pinyó F Baltà Situada al bell mig i a la part alta del vell nucli emmurallat de Pals “el Pedró”, l’església parroquial de Sant Pere, juntament amb la Torre de les Hores, és una de les senyes que identifiquen la silueta d’aquest poble aglevat al cim del seu pujol, un famós mirador sobre la plana del Baix Empordà Mapa 334M781 Situado 31TEG121469 Per la vila de Pals passa la carretera local de…
nocturn | nocturna
Etologia
Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.
Alguns animals, com els desèrtics, són nocturns a causa de la duresa de les condicions de temperatura que s’assoleixen durant el dia Uns altres, com els petits mamífers herbívors, ho són a fi d’evitar al màxim possible l’atac dels depredadors En uns altres casos, com en el dels ocells i els mamífers carnívors nocturns, ho són perquè durant la nit cacen preses també nocturnes A fi de poder desenvolupar llur activitat a la nit, els animals nocturns, tant els depredadors com les preses, solen ésser de moviments silenciosos i van proveïts d’estructures adequades, com ara les plomes dels ocells…
nàutil
Conquilla de nàutil
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels nautiloïdeus, de la família dels nautílids, l’únic representant vivent de la subclasse dels tetrabranquis.
Té una conquilla externa, cargolada sobre el dors, de la qual són visibles solament les dues últimes espires, que cobreixen les més internes Té simetria bilateral i, com tots els de la subclasse, presenta una gran quantitat de tentacles Té un parell d’ulls grossos, situats a l’extrem d’uns curts peduncles, però són molt més simples que els dels altres cefalòpodes vivents, no tenen cristallí i són oberts a l’exterior per la pupilla El sistema nerviós és semblant al dels cefalòpodes dibranquis, però el cervell no presenta ganglis definits i forma un gruixut anell al voltant de l’…
puig Major
el puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar xeroacàntic,…
Capella de Can Pernau (Rupià)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera F Tur Can Pernau, conegut també per Ca l’Isern, és un mas situat uns 200 m al sud-est del petit nucli o veïnat de Candell, format per un grup de masies que s’escampen pels vessants de la serra de Rupià 1 km al sud-oest del seu cap de municipi Mapa 296M781 Situació 31TEG008511 Per anar-hi cal agafar el camí veïnal que, des de Rupià, porta a Caudell Església A la banda de ponent de Can Pernau hi ha vestigis d’una antiga construcció de carreuada, que, segons la tradició del lloc, pertanyen a les ruïnes d’una església D’aquesta antiga edificació només és…
Domus de Conanglell (les Masies de Voltregrà)
Art romànic
S’aixeca en una gran recolzada que fa el riu Ter, enfront de la vila de Torelló Pels anys 1125 i 1126 el lloc és esmentat com a vila i com a puig de Conangulo N’eren senyors el senescal Guillem Ramon, la seva muller Beatriu de Montcada i el germà d’aquell, Ot El 1139 el senescal, Guillem Ramon, amb el seu germà Ot, i el seu fill Guillem donaren la torre de Conanglell a Bernat Ermengol de Freixenet Per successió dels Freixenet d’Alpens la domus passà a Saurina de Manlleu, que era filla de Bernat de Manlleu i de Saurina de Freixenet, que estava casada amb Ramon de Malla L’any 1233 els esposos…
Sant Andreu Xic o de les Viles (Tona)
Art romànic
Aquesta església es trobava dintre el terme del castell de Tona Encara que la tradició recollida pel bisbe Antoni Pasqual en l’acta d’una visita pastoral de l’any 1690 vol que aquesta església, que té la mateixa advocació que la parroquial, sigui la primitiva del terme, aquest fet no es confirma en cap document L’acta de consagració de l’any 889 de l’església de Sant Andreu de Tona, no situa l’església consagrada en cap lloc concret, com seria al puig o al costat del castell Com que l’edifici del castell no correspon al temple de l’any 888, queda dempeus el dubte Les primeres notícies del…
Sant Pèire de Padèrn
L’església de Sant Pèire de Padèrn és esmentada en la documentació des de l’any 805 Paternum in suburbio Petra Pertusense cum ecclesiis Sancti Petri et Sancti Martini Formava part del patrimoni de l’abadia de Santa Maria de la Grassa per donació comtal Cal dir que l’esment que aquest document fa d’una església dedicada a sant Martí fa referència al temple que hi havia a l’antic vilatge de Molhet La dependència de l’església de Sant Pèire del monestir de la Grassa va ser confirmada per documents posteriors, datats els anys 899 i 908, i encara en la butlla de l’any 1119 atorgada pel papa…
Sant Miquèl d’Artòsols (Sant Martin de Les)
Aquesta església era situada a uns 1, 2 km al SE del poble de Sant Martin de Les, a l’indret conegut encara amb el nom d’Artòsols, al fons d’una petita vall drenada pel rec de la Bòrda, afluent de l’Aude Fins al segle XIX en aquesta partida hi hagué un mas anomenat Artòsols, ara en ruïnes, que era el darrer vestigi d’un hàbitat avui completament desaparegut Les ruïnes d’aquesta casa de pagès contenen materials que possiblement provenen de l’església de Sant Miquèl Tanmateix, no resten vestigis visibles d’aquesta església i per aquesta raó el seu emplaçament precís és desconegut La història de…
Fragment de sarcòfag de Terrassa
Fragment de sarcòfag de marbre del Proconès, trobat dins el conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa a l’inici d’aquest segle Museu de Terrassa - M Llonch Aquesta peça es va trobar al conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa entre els anys 1915-20 Actualment es guarda al Museu de Terrassa, situat al castell cartoixa de Vallparadís núm d’inv 1934 El fragment fa 0,625 × 0,42 × 0,07 m i és de marbre blanc amb vetes grises Es tracta d’un fragment de sarcòfag de marbre, probablement del Proconès, amb restes de cinc figures, de les quals són ben visibles únicament les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina