Situació
Façana de ponent del temple, on són visibles diversos elements de l’edifici romànic, anterior a l’actual: finestra de doble biaix, restes del campanar d’espadanya, vessants del pinyó.
F. Baltà
Situada al bell mig i a la part alta del vell nucli emmurallat de Pals (“el Pedró”), l’església parroquial de Sant Pere, juntament amb la Torre de les Hores, és una de les senyes que identifiquen la silueta d’aquest poble aglevat al cim del seu pujol, un famós mirador sobre la plana del Baix Empordà.
Mapa: 334M781. Situado: 31TEG121469.
Per la vila de Pals passa la carretera local de Palafrugell a Torroella de Montgrí i Viladamat. La clau de l’església es guarda a la rectoria.
Història
En un precepte de l’any 889 per a Sant Pau de Fontclara i el seu abat Saborell, és confirmada a aquest monestir, entre d’altres possessions, la domus de Santa Reparada (a l’actual municipi de Begur) amb el seu territori. En precisar-ne els límits hi fou esmentat el castellar de Montaspre i la villa Palus.
L’església de Sant Pere de Pals és esmentada l’any 1202, quan Gilabert de Cruïlles reconegué tenir pel bisbe el delme de la parròquia. Aquest reconeixement, el feu, l’any 1222, Ermessenda de Peratallada.
Aquesta església fou reconstruïda vers el darrer quart del segle XV, època a la qual deu pertànyer el temple gòtic actual. L’any 1478 el rei Joan II concedí permís als consellers de la vila de Pals per a derruir les parts inservibles del castell i emprar les pedres d’aquest enderroc per a “obrar, reparar i cobrir l’església”.
Església
Sant Pere de Pals és, com ja hem precisat, una església tardogòtica; consta d’una sola nau amb capçalera poligonal. Al seu frontis o façana de ponent, s’hi poden veure unes romanalles del temple anterior, romànic.
Aquests vestigis constructius es respectaren com a parts útils per bastir-hi al damunt l’edifici gòtic en el seu sector nord-occidental.
El frontis romànic resta gairebé sencer, integrat a la façana actual. Des de la banda esquerra de la porta d’accés al temple —d’època barroca, situada al centre del mur— fins a la cantonada del mateix costat, hi podem veure aquest frontis romànic en el qual s’ha conservat una finestra de doble biaix i arcs de mig punt fets amb dovelles curtes. Més amunt són visibles les tres pilastres del primitiu campanar d’espadanya que quedaren incloses en el parament gòtic que sobrepuja àmpliament aquestes restes. També es veuen els vessants del pinyó de la façana antiga.
A l’extrem de ponent del mur de tramuntana, formant angle amb aquest frontis, ha restat un fragment molt curt del llenç lateral romànic, amb l’inici d’una cornisa de secció incurvada.
L’aparell romànic ha estat fet amb carreus grossos i ben escairats, de gres, disposats en filades uniformes a trencajunt. No es diferencia gaire del parament d’època tardogòtica de la resta de la façana. Cal suposar que hi pot influir el fet probable de la reutilització de les pedres procedents de l’enderroc del temple romànic, a més de les del castell.
Per les característiques de les escasses pervivències hom pot suposar que l’església de Pals anterior a l’actual havia estat bastida al segle XII. Per les dimensions de la seva façana occidental, que s’ha conservat, creiem que era un temple d’una sola nau; la seva portada devia estar situada al mur de migdia, ja que no se’n veuen rastres a la dita façana.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: El romànic a Pals, “Revista de Palafrugell”, març del 1973.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I, Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàgs. 279-280.