Resultats de la cerca
Es mostren 1197 resultats
llima
Llima
© Fototeca.cat-Corel
Oficis manuals
Eina per al treball manual dels metalls i d’altres materials (fusta, pedra, etc), emprada per a desbastar, polir, eliminar les rugositats, allisar, etc.
És formada per una barra d’acer trempat emmanegada, a la superfície de la qual hom ha gravat nombrosos solcs, dents o estries, en disposició geomètricament regular, de vores tallants, les quals, en passar per damunt d’una superfície, arrenquen petites partícules de material La secció de llima pot ésser rectangular, quadrada, triangular, rodona o semicircular, i, segons les dimensions de les dents o les estries, són emprades en aplicacions específiques Sovint hom les anomena per llur forma llima rodona, plana, de tres caires o triangular, de mitja canya , etc o aplicació llima…
plantatge
Espita de flors de Plantago lanceolata
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs…
Semey
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, al Kazakhstan, a les vores de l’Irtyš.
Indústria alimentària i lleugera Blanqueries Hi ha una important fàbrica conservera i diversos instituts superiors Fundada el 1718 com a fortalesa amb el nom de Semipalatinsk vigent fins el 1991, l’emplaçament original fou canviat per l’actual el 1776 Els assaigs de bombes nuclears, tant en superfície més d’un centenar com subterranis prop de 350, realitzats els anys 1949-82 als voltants de la ciutat han fet que hi persisteixin nivells de radioactivitat perillosament elevats L’emplaçament dels assaigs fou clausurat per ordre presidencial l’agost del 1991
ralinga
Transports
Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les.
Les ralingues prenen el nom de la vora que reforcen, i així hom parla de ralinga de gràtil, ralinga de beina , etc
queixal
Indústria tèxtil
Defecte de les vores d’un teixit, en forma d’entrants i sortints.
vorada
Arbres que hi ha tot a les vores dels camins, dels camps, etc.
flanc
Heràldica
Cadascun dels espais laterals contigus a les vores dels costats de l’escut.
revessegar
Vessar per les vores d’un atuell un líquid que bull o xarbota.
Terretitona
La terretitona Calidris minuta , el més petit dels territs a penes ateny 14 cm, té el bec ben recte i negre, color aquest de les seves potes, també el mantell hivernal perd el to virolat que té a l’estiu, i esdevé gris José Damián Navarro Medina La terretitona és comuna en migració pels Països Catalans a l’hivern és localment freqüent a Catalunya i el País Valencià, i és molt més rara a les Balears La migració prenupcial comença el març, continua l’abril, arriba a la seva màxima durant el maig i decreix el juny La migració postnupcial es més nombrosa en efectius, s’inicia l’agost i augmenta…