Resultats de la cerca
Es mostren 1197 resultats
llima

Llima
© Fototeca.cat-Corel
Oficis manuals
Eina per al treball manual dels metalls i d’altres materials (fusta, pedra, etc), emprada per a desbastar, polir, eliminar les rugositats, allisar, etc.
És formada per una barra d’acer trempat emmanegada, a la superfície de la qual hom ha gravat nombrosos solcs, dents o estries, en disposició geomètricament regular, de vores tallants, les quals, en passar per damunt d’una superfície, arrenquen petites partícules de material La secció de llima pot ésser rectangular, quadrada, triangular, rodona o semicircular, i, segons les dimensions de les dents o les estries, són emprades en aplicacions específiques Sovint hom les anomena per llur forma llima rodona, plana, de tres caires o triangular, de mitja canya , etc o aplicació llima…
estern

A, cara ventral; B, vista lateral; C, cara dorsal; 1, faceta clavicular; 2, mànec; 3, cos; 4, apèndix xifoide; 5, faceta per a les costelles
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.
Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’insereixen les…
parc del Castell de Montesquiu
Vista nevada del parc del Castell de Montesquiu
© Laura Martínez Ajona
Espai natural
Espai natural situat entre les comarques d’Osona i el Ripollès.
Té una superfície de 547 ha La seva situació com a espai de pas entre la muntanya i la plana fa que s’hi puguin diferenciar quatre zones principals els prats, les vores de ribera del Ter, que travessa el parc longitudinalment, els conreus i els boscos, en què predomina el roure i el pi roig, amb un sotabosc format bàsicament per boix i ginebró El castell de Montesquiu , emplaçat a la riba esquerra del Ter, acull l’oficina del parc i constitueix en si mateix un patrimoni històric de valor Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Roraima
Divisió administrativa
Estat del nord del Brasil, limita al N amb Veneçuela i la Guaiana, a l’E amb aquesta i l’estat de Pará, al S amb l’Amazones i a l’W amb l’Amazones i Veneçuela.
La capital és Boa Vista Al N forma part de l’escut paleozoic de la Guaiana amb la Sierra Pacaraíma al S pertany totalment a l’Amazònia La població és força escassa i es concentra principalment a les vores del riu Branco, subafluent de l’Amazones La vegetació és de sabana al N i selva equatorial al S L’economia es fonamenta sobretot en l’explotació forestal, l’agricultura de subsistència i la ramaderia Formà part de l’estat d’Amazones fins el 1943, que obtingué l’estatut de territori Anomenat Rio Branco fins l’any 1962, el 1990 esdevingué estat En una reserva del N hi viu el grup…
poligonització
Geologia
Procés de subdivisió d’un cristall en dominis o subgrans per redistribució de les dislocacions lliures del seu interior.
Els subgrans presenten una lleugera diferència d’orientació cristallogràfica entre ells, fet que es tradueix en diferents angles d’extinció sota el microscopi petrogràfic El procés de poligonització, de vegades referit amb el terme anglès de recovery , requereix temperatures suficientment elevades que facilitin el moviment de les dislocacions, tant en el seu pla de lliscament com a través de plans diferents Així, aquestes passen d’ésser irregularment distribuïdes en el cristall a agrupar-se en zones planars, les quals constitueixen les vores de subgrà El resultat és una…
acròmat
Física
En física quàntica, sistema de dues o més lents electromagnètiques que anul·len la cromaticitat d’un feix de partícules accelerades en un accelerador, de manera que es manté localitzat durant moltes voltes al llarg de l’anell de l’accelerador.
El nom prové de l’analogia amb els sistemes acromàtics òptics, en què les aberracions cromàtiques de cada lent —provocades pels canvis en la longitud d’ona de la llum en incidir a les vores de la lent— són compensades per les altres lents del sistema, amb la qual cosa es manté la cromaticitat uniforme i no se separen els raigs de diferents colors En el cas dels feixos de partícules electromagnètiques en moviment, cada partícula té associada una energia que és funció de la seva longitud d’ona, i la funció de l’acròmat és evitar que se separin les partícules de diferent energia i,…
escarabat lluent
Entomologia
Nom que rep l’espècie Calosoma sycophanter de la família dels caràvids, el gènere Hyster de la família dels histèrids i algunes espècies de crisomela.
Calosoma sycophanter és un escarabat de 3 cm de llargària, cos esvelt, cap allargat i prim, abdomen cobert d’èlitres amples de vores paralleles de color daurat i marcats per estries longitudinals Habita als boscs de pins, on duu vida crepuscular i s’alimenta sobretot d’erugues És molt comú en els boscs litorals dels Països Catalans El gènere Hyster comprèn escarabats de petites dimensions, amb el cap curt, retràctil sota el tòrax, i armat de fortes mandíbules tenen el cos arrodonit, els teguments forts i brillants, el tòrax i l’abdomen amples i les potes curtes Viuen entre…
Monreale
L’absis de la catedral de Monreale
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat de la província de Palerm, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a les vores meridionals de la Conca d’Oro, es dreça sobre una terrassa d’uns 300 m d’alçada, a la falda del mont Caputo Seu arquebisbal, cresqué entorn d’un monestir benedictí fet construir per Guillem II de Sicília Durant els segles XIII-XIV fou víctima de continuades devastacions a causa de la rivalitat angevina i catalanoaragonesa Té una catedral molt notable, última resta de l’arquitectura normanda a l’illa, amb tres naus, que excelleix, sobretot, pel conjunt riquíssim de mosaics bizantins dels segles XII i XIII Són també notables les portes de bronze, de Bonanno de…
Minsk
Ciutat
Capital de Bielorússia i de l’oblast’ homònima.
Estesa a ambdues vores del Svisloč’, afluent del Berezina, és situada a uns 200 m sobre el nivell del mar És un gran centre industrial les branques principals són constituïdes per la indústria del metall i per les construccions mecàniques i aporta una quarta part de la producció industrial de la república Hom hi fabrica tractors, electrodomèstics, transformadors, el 80% dels teixits de llana i el 34% del calçat Té acadèmia de ciències, tretze centres d’ensenyament superior i universitat És esmentada per primera vegada en els annals del 1067 com a fortalesa del principat de Polock…
Sydney

Sydney. Teatre de l’Òpera
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’estat de Nova Gal·les del Sud, Austràlia.
Situada a ambdues vores de la badia de Port Jackson estuari del riu Parramatta, constitueix el port més bo del país, el més equipat i el més actiu exporta blat, llana, carbó i petroli La ciutat experimentà un gran creixement a partir del 1900, gràcies a l’emigració, i s’ha estès en totes direccions, especialment cap al s Botany Bay El centre de la ciutat és unit per mitjà d’un gran pont a la riba nord de Port Jackson El nucli industrial —drassanes i indústries metallúrgiques, tèxtils, aeronàutiques, d’automòbils, químiques, petroquímiques i alimentàries— és situat prop de Botany…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina