Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Sant Climent de la Riba (Lluçà)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou, durant molts anys, una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà, fins que l’any 1878 s’independitzà i adquirí funcions parroquials Les primeres notícies de l’església estan vinculades a la família Lluçà, ja que Guisla de Lluçà morta l’any 1026, en casar-se amb el vescomte Bernat I de Conflent, portà al matrimoni l’alou de Sant Climent de la Riba, que després passà a llur fill sant Ermengol, bisbe d’Urgell, i el 1037 Sunifred II de Lluçà el comprà i romangué en poder de la família Lluçà fins…
Castell de Juneda
Art romànic
La seva situació privilegiada sobre una altura que domina la vall del torrent de Femosa afavorí el fet que Juneda es convertís en una de les defenses més orientals de la taifa de Lleida Les fonts no ens parlen del castell fins que ja era a mans dels senyors feudals L’esment més antic del castell i el lloc de Juneda es troba al testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera, senyor del lloc, de l’any 1133, en el qual féu donació del castell de Juneda al seu nét Pere en alou, de la mateixa manera que el tenia pel comte El castell i terme de Juneda acabà, però, a mans del germà…
comtat de Rasès
Localitat
Territori o pagus que s’estenia al voltant de l’antiga localitat de Redae (avui Renas), i que per això rebé la denominació llatina de Redensis o Ratensis, d’on deriva el nom en vulgar.
És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi…
la Garona
La Garona a Lés
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l’aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d’Eth Joeu, a la Vall d’Aran (525 km de longitud i 55 500 km2 de conca).
La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort als Pirineus, d’una…
glacialisme
Geologia
Resultat de l’acció de les glaceres sobre la superfície terrestre.
El glacialisme quaternari a Catalunya planteja dos problemes la delimitació de l’onada glacial més antiga, els vestigis de la qual gairebé han desaparegut, remodelats per les onades posteriors i per l’acció hidrogràfica, i l’atribució dels set nivells de terrasses fluvioglacials a dues, tres o quatre glaciacions distintes En la seva extensió màxima, l’acció glacial afectà el sistema pirinenc en uns 170 km de longitud, del massís de Posets al del Canigó, i en uns 30 km d’amplada fins a 37 km, del pic de Serrera al Cadí, cobrint uns 4500 km 2 Dins aquesta superfície les glaceres cobrien les…
Trastorns psíquics en el climateri
Tradicionalment s’ha considerat que l’època del climateri sol ésser acompanyada de certs trastorns psíquics, que fins i tot es fan presents en la premenopausa En principi, es pot considerar que aquests trastorns poden estar provocats pel dèficit d’hormones femenines, ja que, com ja s’ha dit, el fet té una influència en l’activitat hipotalàmica i, en definitiva, en el sistema nerviós central Avui dia, però, hom pensa que, tot i acceptar aquesta influència, generalment els trastorns no tenen com a punt de partença exclusiu —ni tan sols el més important— el desequilibri hormonal,…
canal de l’esquerra de l’Ebre

El canal de l'Esquerra de l’Ebre al seu pas per Deltebre (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Canal de regadiu que arrenca de l’assut de Xerta, a l’extrem nord del terme de Tivenys, segueix paral·lel al riu, travessa Tortosa per un túnel que endogala els 19 m 3
/s que té assignats, i s’escola, després d’uns 50 km de recorregut, als Muntells de Tramuntana, davant l’illa de Buda.
Construït en 1907-11, rega unes 12000 ha entre la ribera de Dalt i la de Baix delta De la xarxa de séquies i desguassos, es destaquen el canal de Camarles, que desguassa a la bassa de les Olles, la séquia Sanitària, de davant Amposta fins al riu Fondo, el canal de Montanyana, d’aigua amunt de l’illa de Gràcia fins al riu Fondo, i el riell de la Saida És previst de revestir-lo per tal de millorar-ne l’aprofitament
Telefónica modifica els números de telèfon
Telefónica modifica el sistema de numeració dels telèfons, segons el qual a partir d’avui cal marcar sempre el prefix provincial, fins i tot en les trucades locals, abans del número habitual Com a fase d’adaptació, es manté vigent el sistema de numeració anterior fins el mes de juny El Ministeri de Foment justifica la mesura en la creixent demanda de telèfons, i preveu que el nou sistema cobrirà el creixement de nous serveis i operadors per als propers vint anys
Khorāsān
Història
Antiga regió del NE de Pèrsia.
Conquerida pels àrabs el 646, conservà, però, una independència relativa dinasties saffàrida i samànida de Bagdad, fins que formà part dels regnes gaznèvida 994, seljúcida 1037 i dels xas de Coràsmia Sofrí les devastacions de Genguis Kan 1200 i de Tamerlà 1383 A la mort de Nādir Shāh fou envaïda per Aḥmad Shāh Durrānī 1747 i annexada a l’Afganistan, fins el 1893 Actualment és repartida entre l’Iran, el Turkmenistan i l’Afganistan La part de l’Iran constitueix un ostān homònim
Ancosa
Masia
Masia situada a la serra d’Ancosa, dins el terme municipal de la Llacuna (Anoia).
Aquest lloc fou concedit, el 1153, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als monjos cistercencs de Santa Maria de Valldaura per tal com les condicions d’aquest monestir proper a Barcelona no eren satisfactòries La manca d’aigua féu que els monjos no s’hi traslladessin definitivament i que no abandonessin Valldaura fins adquirir vora el Gaià el terreny on hagué de bastir-se el monestir de Santes Creus Ancosa es mantingué fins el 1835 com a granja d’aquest monestir