Tradicionalment s’ha considerat que l’època del climateri sol ésser acompanyada de certs trastorns psíquics, que fins i tot es fan presents en la premenopausa. En principi, es pot considerar que aquests trastorns poden estar provocats pel dèficit d’hormones femenines, ja que, com ja s’ha dit, el fet té una influència en l’activitat hipotalàmica i, en definitiva, en el sistema nerviós central. Avui dia, però, hom pensa que, tot i acceptar aquesta influència, generalment els trastorns no tenen com a punt de partença exclusiu —ni tan sols el més important— el desequilibri hormonal, sinó que hi tenen gran importància diversos factors socioculturals.
D’una banda, el climateri comporta modificacions corporals evidents, com ara l’atròfia dels genitals, o fins i tot trastorns molestos, com les sufocacions, la constatació de les quals pot repercutir de forma negativa en l’esfera emotiva i psicològica de la dona, ja que li fan suposar que s’acosta l’ocàs de la vida. En realitat hi ha molts prejudicis erronis sobre aquesta època de la vida, transmesos de generació en generació, que en reforcen les idees negatives. En altres èpoques, efectivament, la menopausa es produïa en una edat relativament avançada per a les dones, l’esperança de vida de les quals era molt inferior a l’actual; fins i tot, la majoria de les dones no vivia fins a arribar a la menopausa. Avui per avui, ben al contrari, el climateri es produeix fins i tot dues dècades abans d’assolir el període de la vida que és catalogat com a vellesa, que s’estén algunes dècades més. Tanmateix, encara hi ha moltes dones que afronten el climateri negativament, i això els repercuteix en l’esfera psíquica.
D’altra banda, la menopausa es produeix en una època en què moltes dones veuen modificar-se les seves activitats quotidianes per motius que res no tenen a veure amb qüestions hormonals: els fills ja s’han fet grans i viuen amb més independència; si viuen amb ella, ja no estan amatents a les seves cures i consells; si marxen de casa, hi perden el contacte diari. Cal tenir presents aquestes qüestions, ja que, si bé entre les dones que treballen i desenvolupen una activitat fora de la llar i al marge de la família les repercussions no seran gaire desfavorables, sí que ho poden ésser entre aquelles el nucli vital de les quals sigui l’activitat familiar.
En definitiva, pels motius que sigui, els trastorns psíquics poden ésser diversos. Els que amb més freqüència refereixen les dones climatèriques són la inestabilitat emocional, estats depressius, ansietat, irritabilitat i insomni. El moment de l’aparició, la durada i la intensitat dels trastorns són extremament variables, ja que, com s’ha dit, generalment tenen com a punt de partença qüestions socioculturals, que afecten de manera molt diferent totes les dones. No obstant això, es poden diferenciar dues situacions: que es tracti d’un desarranjament psíquic transitori, que depengui i sigui mantingut per qüestions socioculturals i conflictes personals, o bé que correspongui al desencadenament d’un trastorn més durador, com ara la malaltia depressiva o l’ansietat, que s’hi estableixen de manera persistent fins que no reben el tractament adequat.