Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
Alfred Sisley
Inundació a Port-Marly , d' Alfred Sisley
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
En la seva primera etapa sofrí la influència de CCorot i GCourbet Passeig dels castanyers a La Celle Saint-Cloud Musée d’Orsay Després treballà al bosc de Fontainebleau amb JBBazille, CMonet i ARenoir, que l’influí fortament i el portà vers l’impressionisme Fou el pintor dels paisatges de l’Illa de França, amb un impressionisme a mig camí entre el de Monet i Renoir, ple d’elegància i mesura La plaça d’Argenteuil 1872 i Inundació a Port-Marly 1876, ambdós al Musée d’Orsay Participà en les exposicions impressionistes dels anys 1874, 1876, 1877…
Joan Baptista Sunyer
Literatura catalana
Mariner i escriptor.
Vinculat al govern de l’illa, fou jurat el 1654 Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos préstecs al rei Féu diverses proeses al nord d’Àfrica 1656, i costejà algunes campanyes per lluitar contra França El rei el premià el 1667 amb el fur militar El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d’una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l’església de Sant Francesc de la ciutat de Mallorca Fou acusat, potser…
Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló

Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló
© Fototeca.cat
Història
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Erudit i bibliòfil.
Fill de Tomàs Aguiló i Forteza , es llicencià en dret a València 1879 Fou director de l’Arxiu Històric de Mallorca 1895 i de la Biblioteca Provincial de Palma 1902 Collaborador de Josep M Quadrado, fou secretari 1886-95 i president 1899-1917 de la Societat Arqueològica Lulliana i director del seu Bolletí 1901-17, en què publicà la majoria dels seus treballs històrics relatius a l’illa Collaborà també a Museo Balear , La Almudaina , Revista de Menorca o La Veu del Montserrat , i és autor de l’estudi biogràfic Fra Anselm Turmeda…
,
Gombau d’Entença
Història
Senyor de la baronia d’Alcolea i de Xiva, fill de Bernat Guillem.
Fou sobrejunter o veguer de Ribagorça i Pallars, i assistí a la coronació de Jaume II 1291 Amb Roger de Lloria anà a Sicília i fou un dels capitans principals de l’illa prengué part en la batalla del cap d’Orlando 1299 A les corts de Saragossa, jurà l’infant Jaume com a successor del regne 1301, i s’ocupà de la població del Coll de Balaguer 1302 Com a procurador del Regne de València des del 1305, tingué una gran actuació en les qüestions amb Castella, les fronteres de Granada i la reducció dels templers a l’obediència reial 1308 Fou tutor…
Onofre Parés i Serra
Literatura catalana
Novel·lista.
Estudià al collegi dels jesuïtes de Manresa i cursà dos anys de noviciat El 1914 sortí del seminari Home d’amplis coneixements en humanitats i filosofia, s’installà a Barcelona, on entrà en contacte amb intellectuals progressistes Collaborà a Messidor defensant una «humanitat feliç i redempta per la ciència i per l’amor» D’aquest ideal en sorgí la seva única novella, L’illa del gran experiment 1927 Influïda per HG Wells, Parés hi imagina el gran desenvolupament assolit l’any 2000 per una societat ideal constituïda a Austràlia a partir del 1950 Mostra una gran…
Fulgencio Zaporta
Literatura catalana
Sainetista.
Vicari de Villafranca de Ebro, com ell mateix fa constar al final de l’única peça coneguda, Entremès de la fantasma , datada a es Mercadal, Menorca, el 1840 L’estada a l’illa fou el resultat del confinament dictat per l’Audiència de Saragossa el 1835, a causa del rebuig del govern liberal, i acomplert el 1840, en què el governador de Menorca li expedí passaport La peça teatral, de poca volada literària i lingüística, planteja, en el marc d’una torrentada de l’any 1833, la rehabilitació de dos marits borratxos, malfeiners i desconsiderats amb les…
John Armstrong
Història
Militar
Enginyer militar anglès.
El 1738 fou destinat a Menorca —aleshores sota domini britànic—, on en poc temps es familiaritzà amb la llengua del país i, interessat per l’illa, després de documentar-se directament, escriví en forma epistolar, del 1740 al 1742, l’obra The History of the Island of Minorca , primer estudi local menorquí d’història amb consideracions geogràfiques, de flora i de fauna, i del caràcter dels illencs A més de les dues edicions angleses 1752 i 1756 n'hi ha traduccions a l’alemany 1754, al francès 1769 i al castellà Madrid 1781, Maó 1930 També és autor d’un mapa, primer intent científic…
Irlanda

Estat
Estat que ocupa l’illa d’Irlanda, llevat del territori del NE; la capital és Dublín.
La geografia econòmica L’agricultura Com a cas no freqüent a Europa, l’agricultura proporcionà fins el 1973 ingrés a la CEE més llocs de treball que la indústria Les condicions climàtiques imposen un predomini de l’herba el prat, permanent o temporal, cobreix el 79% de la superfície agrària útil, i així, el cens ramader és molt elevat en relació amb les dimensions de la població fins al punt que els caps de bestiar la tripliquen en nombre, cas únic a Europa Destaquen el bestiar boví, oví i porcí És remarcable l’organització cooperativista de l’explotació ramadera producció i comercialització…
El poblament humà de les illes
El poblament d’Austràlia i les illes del Pacífic Encara que Austràlia no sigui pròpiament una illa sinó el més petit dels continents, la història del seu poblament és inseparable de la de les poblacions de Melanèsia amb les quals els australians aborígens comparteixen l’origen australians i melanesis com també posteriorment els polinesis procedeixen del sud-est d’Àsia i arribaren per mar al vell continent de Sahul i a les illes que l’envoltaven L’efecte de l’isolament i el mestissatge Els colonitzadors d’Oceania arribaren a les illes en grups reduïts, cosa que accentuà de manera important l’…
Xampanya
Regió del NE de França, limitada al N per les Ardenes, a l’E per la Lorena i el Franc Comtat, al S per la Borgonya, el Nivernès i l’Orleanès i a l’W per l’Illa de França i la Picardia.
La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació…