Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Eritromelàlgia
Patologia humana
L’ eritromelàlgia constitueix un trastorn degut a una reacció desmedurada a l’escalfor que es caracteritza per l’aparició d’episodis d’envermelliment, coïssor, punxades i cremor localitzats en les extremitats superiors i inferiors Els símptomes són causats per una dilatació sobtada de les artèries petites, a conseqüència de la qual s’esdevé un augment del volum i la velocitat a què circula la sang en les zones afectades Aquest trastorn pot tenir un origen desconegut i manifestar-se en persones que no tenen cap altre problema, o bé ésser degut a d’altres afeccions com ara hipertensió arterial…
Uveïtis posterior
Patologia humana
La uveïtis posterior o coroïditis és la inflamació de la part posterior de la capa mitjana vascular de l’ull o coroide De vegades s’associa a la inflamació de la capa retinal adjacent, i aleshores rep el nom de còrio-retinitis L’origen d’aquesta alteració, en general, és desconeguda De vegades es relaciona amb malalties parasitàries com ara la toxoplasmosi Com que la inflamació afecta la retina, les manifestacions consisteixen en alteracions de la visió com ara visió borrosa, metamorfòpsia o distorsió de la grandària i la forma dels objectes, com també fotofòbia o rebuig de la…
El que cal saber de les tinyes
Patologia humana
Les tinyes o dermatofitosis són infeccions de la pell, els pèls i les ungles provocades per un grup de fongs anomenats dermatòfits Les característiques de la infecció varien segons la localització En general, el tractament de les tinyes és prolongat Si quan es produeix una millora se suspèn el tractament, és possible que els fongs no hagin estat eliminats per complet i es tornin a produir alteracions Si hom no segueix un tractament complet, habitualment ha de continuar fins després d’un temps de la remissió dels símptomes, la situació es pot repetir indefinidament La tinya dels peus o peus d’…
Josep Maria Giménez i Fayos
Historiografia catalana
Historiador i professor.
Llicenciat en història i doctor en ciències exactes, fou professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de València i de l’Escola d’Arts i Oficis de València Molt actiu en les files del valencianisme cultural de la dècada del 1920, fundà i dirigí la revista Cultura Valenciana 1926-31, publicació trimestral de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, de clara orientació conservadora, i el 1928 creà, juntament amb el marquès de Lozoya, la càtedra Lluís Vives de la UV Ja després de la Guerra Civil Espanyola, dirigí la revista Esto Vir 1952-55, publicada per la Congregació…
Jacques de Lieja
Música
Teòric de la música való.
Vida Es formà a Lieja i després a París, on probablement estudià al costat de Petrus de Cruce Els trets fonamentals de la seva biografia són, però, controvertits Alguns autors l’han identificat amb Iacobus de Oudenaerde, canonge a Lieja i professor de la Universitat de París el 1313 El que sembla inqüestionable és l’autoria del tractat Speculum musicae , durant molt temps atribuït a Jean des Murs Aquesta obra enciclopèdica, dividida en set llibres i escrita cap al 1325, és, a part d’un dels tractats teòrics més voluminós de tots els que s’han conservat de l’Edat Mitjana, una…
Putapela
Cinematografia
Pel·lícula del 1980-1981; ficció de 91 min., dirigida per Jordi Bayona i Url.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, La Llanterna Films Barcelona ARGUMENT JBayona GUIÓ JBayona, Andreu Martí FOTOGRAFIA Carles Gusi Eastmancolor, normal MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Ludwig van Beethoven, Miquel Porter, Oriol Tramvia, Orquestra Plateria INTERPRETACIÓ Ovidi Montllor Pinxo, Mireia Ros Pilar, Teresa Estrada Marta, Arnau Vilardebó Caracortada, Pepón Coromina Pere, Walter Cots Pep, Carme Callol Laura, Carme Liaño mestressa, Marta May estrangera, Alfred Lucchetti Antoni, Berta Cabré la muda, Pepón Coromina Pere, Jordi Torras, AMartín ESTRENA…
Hipòlit Garcia i Andreu
Cinematografia
Director d’animació i dibuixant.
Vida S’especialitzà en el camp del dibuix animat publicitari però també es dedicà al dibuix d’historietes i a la illustració de llibre infantil Installat a Barcelona des de molt jove, el 1955 s’inicià en el camp de l’animació en els estudis DIBSA de Francesc Macián, que fou un dels seus mestres, i amb el qual collaborà en el llarg Candelita , projecte inconclús, i El màgic dels somnis 1963-66 Després s’especialitzà en cinema publicitari la seva tècnica principal fou el dibuix animat, però també els models o objectes animats i els efectes especials El 1964 fou un dels socis fundadors de l’…
Església siríaca
Església formada entorn del patriarcat d'Antioquia.
Una part, la que es trobava dins els límits de l’imperi persa, se'n desprengué jurídicament el 424 Hom l’anomena Església persa, o assíria, o Església nestoriana La resta, corresponent a la part occidental del patriarcat, refusà el concili de Calcedònia 451 i es mantingué sempre dins el monofisisme , enfront de la facció que seguí les directives imperials, acceptà Calcedònia i que, per això, fou anomenada melquita Una altra comunitat eclesiàstica pertany encara al tronc comú de l’Església siríaca la maronita L’Església siríaca o siroantioquena és anomenada encara jacobita , del nom d’un…
Sant Jaume de Llierca
Art romànic
Tot i que el topònim Llierca apareix esmentat en la donació que feu Bernat de Besalú de l’alou de Tapioles, situat a Montagut, al monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, com a afrontació, i amb la grafia “ Lizercha ”, l’any 1004, cal esperar fins a l’any 1169 per trobar documentada l’església de Sant Jaume de Llierca, que fou coneguda durant tota l’edat mitjana com Sant Jaume de Poliger En aquesta darrera data, l’església de “ Sancti Jacobi de Poliger ” fou confirmada com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en l’acta de consagració de l’església El monestir de…
Tabac a la llar
El fum ambiental causa nombroses molèsties subjectives i trastorns menors que no són considerats greus per a la salut, però que poden afectar la qualitat de vida del no-fumador A moltes persones no fumadores els molesta l’olor del tabac, que fins i tot els pot dificultar la percepció d’altres sensacions, com ara l’olor o el sabor del menjar, i els repugna que hom fumi quan estan menjant El fum del tabac causa a més irritació de la mucosa nasal, dels ulls i de la faringe Quan la seva concentració és alta, també pot ocasionar cefalea i nàusees El fumador actiu no sol percebre aquests efectes,…