Resultats de la cerca
Es mostren 20811 resultats
Josep Vicens i Juli

Josep Vicens i Juli
Música
Músic i compositor de sardanes, conegut popularment per l’Avi Xaxu.
Format al seu entorn local, especialment amb Rossend Mercader, cap de la cobla local Des dels catorze anys pertangué a les cobles De Dalt i De Baix, i més tard fou director de l’orquestra l’Aliança, que esdevingué La Principal de l’Escala Als quinze anys compongué la primera sardana i als vint ja s’hi dedicà de ple Les seves sardanes aviat adquiriren un notori èxit i vers el 1920 s’installà a Malgrat de Mar, on compongué els títols que el feren més popular Carícies , Bona Festa , Les noies de la costa i La plaça del firal Després de residir algun temps a Girona, retornà a…
,
Ernest Gellner
Antropologia
Antropòleg anglès d’origen txec.
Ha estat un dels antropòlegs britànics més prestigiosos dels darrers decennis Format a Praga i a Oxford, el 1949 començà a exercir de professor de filosofia a la London School of Economics, on es féu càrrec de la càtedra des del 1962 fins el 1984 Aleshores es traslladà a Cambridge, on fou catedràtic d’antropologia social fins al 1993 Contribuí a la fundació del Centre per a l’Estudi del Nacionalisme de la Universitat Centreeuropea de Praga, on treballà fins a la seva mort Les seves investigacions antropològiques el convertiren també en especialista en la societat i la cultura…
Gérard Souzay
Música
Nom pel qual fou conegut el baríton francès Gérard Marcel Tisserand.
Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’Òpera…
,
Josep Porter i Rovira
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Editor, llibreter i bibliòfil.
Vida i obra Autodidacte, inicià l’activitat de llibreter antiquari a Sants Barcelona el 1923 i de seguida començà a publicar els seus catàlegs de llibres, que internacionalitzaren la llibreria El 1927 publicà El Bibliòfil Català quinze números, i el 1934, El Bibliófilo Español y Americano setze números El 1930 creà l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica, annex a la llibreria El 1936 inicià la secció de llibres nous i la seva activitat d’editor al voltant de la revista Papyrus , estroncada per la guerra civil de 1936-39 Durant la postguerra continuà la seva tasca de llibreter i d’editor…
,
Polibi
Historiografia
Historiador grec.
Després de la victòria de Pidna 168 aC, els romans el deportaren a Roma, on romangué durant set anys A la capital, fou ben rebut pels cercles de l’alta noblesa romana i establí una profunda amistat amb Escipió, el qual possiblement acompanyà en l’expedició a Cartago, i més tard a Hispània Morí a conseqüència d’una caiguda de cavall Hom no ha conservat una sèrie d’obres seves menors, dedicades a temes biogràfics o de tècnica militar resta, en canvi, una tercera part de la seva gran obra historiogràfica, que constava de quaranta llibres, i en la qual volgué ressenyar els fets…
Herbert Marcuse
Herbert Marcuse
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany, naturalitzat nord-americà.
Pertanyent a l’anomenada escola de Frankfurt, collaborà amb MHorkheimer, i es distingí per la seva adaptació de la filosofia heideggeriana a problemes politicorevolucionaris Amb l’arribada del nazisme 1933 emigrà a Ginebra i a Nova York 1934 Professor a les universitats de Colúmbia 1952, Harvard 1953 i Brandeis 1954 i, des del 1965, a la de Califòrnia La seva filosofia es caracteritzà, fins a la seva mort, per l’anàlisi de la darrera societat capitalista i per la recerca, mitjançant l’aportació freudiana, de la superació d’aquesta societat La seva oposició a l’ordre establert en féu, a la…
Ludwig Joseph Johann Wittgenstein
Ludwig Joseph Johann Wittgenstein
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof austríac, naturalitzat anglès.
Estudià enginyeria a Berlín, però, interessat per la lògica i els fonaments de la matemàtica, es traslladà a les universitats de Manchester i Cambridge, on fou deixeble de BRussell La seva obra més important, el Tractatus logico-philosophicus 1922, escrita, durant la Primera Guerra Mundial, en forma aforística i que tingué una gran repercussió, especialment en l’anomenat cercle de Viena , examina els problemes filosòfics com a problemes del llenguatge, considera aquest com una figura o model dels fets “els límits del llenguatge són els límits del meu univers” i és susceptible d’ésser resumit…
Narcís
Cristianisme
Suposat bisbe i màrtir, venerat a Girona.
És probable que sigui un desdoblament del bisbe Narcís de Jerusalem segles III-IV La llegenda de sant Narcís de Girona, fruit de successives ampliacions d’una falsa Conversió d’Afra i d’altres de degudes a l’abat Udalscalc del monestir dels sants Ulric i Afra d’Augsburg, fou coneguda a Girona des del final del segle X fins al començament del segle XIV Segons aquesta llegenda Narcís fou bisbe d’Augsburg, on convertí Afra , la seva mare i les seves companyes Tot seguit anà a Girona, amb el diaca Feliu diferent del màrtir autèntic gironí, i hi sofrí martiri, amb tres punyalades,…
Piet Mondrian
Pintura
Nom amb què és conegut Pieter Cornelis Mondriaan, pintor holandès, considerat el pare del neoplasticisme o plàstica pura.
Es formà com a professor d’art a l’acadèmia de belles arts d’Amsterdam, i es donà a conèixer el 1906 com a pintor tradicional de paisatges El 1911 s’installà a París El seu esperit, auster, i les seves creences teosòfiques el menaren a un llenguatge pictòric inspirat per l’angle recte, la línia, el pla i els colors primaris més el blau i el negre, cercant entre tots ells unes lleis d’harmonia Havent tornat 1914 a Amsterdam, continuà les seves recerques abstractes dins un sistema sever d’horitzontals i verticals Amb Theo van Doesburg fundà la revista De Stijl 1917,…
monestir de Fontfreda
Abadia
Important abadia cistercenca llenguadociana (Santa Maria de Fontfreda), al vessant septentrional de les Corberes, al SW de Narbona.
Fou fundada vers el 1097 pel vescomte Eimeric I de Narbona, i el 1146 s’integrà al moviment cistercenc per filiació a Grandselva El seu patrimoni s’estengué pel Termenès, el Perapertusès, la Fenolleda i el Principat de Catalunya L’esplendor màxima fou als s XII-XIV, i en foren monjos el legat contra els càtars Pèire de Castèlnòu i el papa Benet XII Les abadies de Poblet 1153 i de Vallbona d’Elna 1242 en foren filials Tingué, a més, alguns priorats, i fundà dos monestirs femenins a la diòcesi de Carcassona i el de l’Eula a la d’Elna Regida per comenda a partir del 1476, inicià aleshores la…