Resultats de la cerca
Es mostren 3633 resultats
audiència
Història del dret
Òrgan col·legiat per a l’administració de justícia, que encarna generalment la suprema instància en un regne o una entitat política o, derivativament, en un ampli territori amb personalitat definida.
En el fons, el mot reconeix com a sentit originari el de celebració pública de les actuacions judicials que conviu amb el significat corporatiu o institucional alludit L' audientia principis és esmentada efectivament en la vida oficial del Baix Imperi, per continuïtat seva, en els regnes germànics, com el visigòtic, on indica palesament el tribunal reial aula règia actuant en funcions de justícia També aquests segles darrers de l’imperi Romà fou creada l'audiència episcopal Avançada l’edat mitjana, l’audiència sembla ésser limitada, en l’àmbit de la península Ibèrica, a un tribunal del rei…
Assemblea de Parlamentaris
Nom que reben diverses reunions extraoficials de diputats i senadors que tingueren lloc a Barcelona i a Madrid al juliol i l’octubre del 1917.
Des del començament d’any es feia palesa una crisi de l’Estat espanyol minva de la prosperitat causada per la Primera Guerra Mundial, augment de la desocupació, descontentament de l’exèrcit reflectit en l’aparició de les juntes militars, pressió de nacionalistes i republicans contra el sistema de torns i per l’aplicació de reformes Al juny, l’empresonament dels dirigents de les juntes provocà la caiguda de García Prieto El poder passà a les mans del conservador Dato, que, com que no tenia la majoria parlamentària, tancà les corts alhora que suspenia les garanties constitucionals i instaurava…
Estats Pontificis
Història
Conjunt de territoris d’Itàlia que formaren els dominis temporals dels papes de Roma.
Des del s IV aquests havien posseït un patrimoni extens però sense sobirania Durant la dominació bizantina d’Itàlia, el ducat de Roma depengué, en teoria, dels emperadors de Constantinoble, però de fet fou independent i els pontífexs anullaren, amb llur prestigi i autoritat, el poder de la noblesa local Davant la invasió longobarda, al s VIII, el papa Esteve III demanà auxili a Pipí el Breu, el qual es comprometé 754 a “restituir” al pontífex les terres perdudes, promesa que constitueix la controvertida “donació” de Pipí el Breu damunt la qual basaren els papes llur sobirania Derrotats, els…
Santa Margarida de Vallors (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133 Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’afegí poc…
Sant Vicenç de Sarrià (Barcelona)
Art romànic
El nom de Sarrià aparegué per primera vegada en un document de l’any 986 Es tractava d’una venda “ en el terme de Sirriano ” L’església de Sant Vicenç surt esmentada l’any següent en el testament sagramental de Moció, el qual mana que es vengui el terreny al costat de l’església Sarrià pertanyia al territori de Barcelona La seva extensió era el doble de l’actual, ja que englobava moltes partides que posteriorment es convertiren en parròquies i, més tard, esdevindrien barris de la ciutat Pedralbes, les Corts i Sant Gervasi de Cassoles A partir del segle XI les cites són cada cop…
Sant Miquel d’Estopanyà
Art romànic
Situació Capella propera al cementiri d’Estopanyà, amb un curiós campanar d’espadanya a l’extrem de llevant del mur de migdia ECSA - JA Adell L’església de “Sant Miquel es troba al costat del cementiri, a la part alta del poble d’Estopanyà, al nord-oest i en un tossal parió al del castell, a uns 400 m Fa les funcions de capella del modern fossar d’Estopanyà JBP-JAA Mapa 32-13 327 Situació 31TBG968529 Història Per la seva situació, i a manca d’una prospecció arqueològica al castell, es pot suposar que aquesta església correspon a l’antiga capella del castell d’Estopanyà, una església pròpia…
Joan Maria Thomàs i Sabater
Música
Organista, director, promotor cultural i compositor mallorquí.
Vida El 1905 inicià els estudis musicals al Seminari de Palma i més tard els amplià a Barcelona amb E Daniel i D Mas i Serracant El 1913 fou nomenat organista auxiliar de la seu mallorquina i el 1919 fou ordenat de prevere Entre el 1924 i el 1928 realitzà estudis d’orgue a París amb J Huré, i en aquesta època oferí concerts a Barcelona, València, Sant Sebastià i París Collaborà com a comentarista musical en les revistes "Ritmo", "Revista Musical Catalana", "Revue musicale" i "The Musical Digest" Pel que fa a les seves tasques com a promotor, organitzà la delegació mallorquina de l’Associació…
Arxiu de Protocols Notarials del Patriarca
Historiografia catalana
Fons notarial propietat del Col·legi Seminari del Corpus Christi, fundat el 1583 per l’arquebisbe de València Joan de Ribera, patriarca d’Antioquia.
El fons té el seu origen en la donació feta el 1826 pels hereus de Mariano Tortosa i Tudela, collegial perpetu de la institució, el qual havia anat adquirint una important collecció de registres notarials comprats directament a les vídues i els hereus de notaris, als regents de protocols d’altres notaris i, fins i tot, a monestirs valencians, com el convent de la Mercè, que se salvaren així de la destrucció En total, hi ha comptabilitzats més de 29000 volums entre rebedors, protocols, notals, baldufaris i formularis que abracen una àmplia cronologia, des del s XIV al XIX, i pertanyents a uns…
Francisco Manuel de Melo
Historiografia catalana
Militar i escriptor portuguès en llengua portuguesa i castellana.
Vida i obra Fill de pare portuguès i mare castellana, s’educà a la cort reial a Madrid Emprengué la carrera militar dins de diverses formacions portugueses Intervingué en la repressió dels avalots d’Évora del 1637, potser com a agent del comte duc d’Olivares El 1639, enviat al front de Flandes, escapà al desastre espanyol de les Dunes En retornar a Espa-nya, fou nomenat assessor del marquès de Los Vélez en la campanya de sotmetiment de Catalunya des-prés de la revolta del juny del 1640 Participà en les accions menades per Los Vélez fins que, poc després de la revolta portuguesa de l’1 de…
Club Natació Banyoles

Sortida de la Travessia de l’Estany de Banyoles, organitzada pel Club Natació Banyoles
Club Natació Banyoles / Conrad Fargas
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Banyoles.
Fundat al desembre del 1925, és el segon club amb més socis de la província de Girona El primer president fou Joaquim Colomer El 1926 construí la piscina i el camp de waterpolo i el 1930 organitzà per primera vegada el Campionat de Catalunya de natació, competició que acollí per segona vegada l’any 1993 Després de la Guerra Civil fou refundat l’any 1944 Des d’aquest any organitza la Travessia de l’estany de Banyoles, la primera edició de la qual guanyà Felip Sànchez-Babot, i des del 1995, la Mitja Marató del Pla de l’Estany Fou seu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 en les proves de rem…