Resultats de la cerca
Es mostren 6445 resultats
Hermenegild Anglada i Camarasa
Pintura
Pintor.
Pertangué, essencialment, al pas entre el Modernisme i el Noucentisme Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona i més tard, a París, al taller Julien i a l’acadèmia Colarossi Durant la seva estada en aquesta ciutat, on féu la seva primera exposició el 1898, fou també molt important el contacte amb el pintor peruà Carlos Baca Flor, del qual rebé la influència Es donà a conèixer a Barcelona, en una exposició, el 1900 Més tard, exposà a Venècia 1903, 1905 i 1907 En aquesta darrera biennal guanyà el gran premi, amb medalla d’or A Buenos Aires, el 1910, guanyà un altre gran premi A Roma, el 1911,…
Károly Goldmark
Música
Compositor hongarès.
Fill d’una família jueva rural amb pocs recursos econòmics, la seva formació fou bàsicament autodidàctica Amb tot, combinava, de manera intermitent, el treball al camp amb els estudis a Viena A la capital austríaca assistí a classes de violí amb L Jansa i després amb J Böhm violí i G Preyer teoria al conservatori Després dels incidents revolucionaris del 1848 treballà com a violinista en diversos teatres d’Hongria i Viena El seu primer èxit com a compositor l’aconseguí el 1860 amb el Quartet de corda , opus 8 A partir de llavors s’introduí en el món musical vienès com a crític i defensor de…
puntillisme
Música
Estil caracteritzat per la reducció del discurs musical a esdeveniments molt diferenciats i aïllats els uns dels altres.
El puntillisme musical té molt poc a veure amb l’estil pictòric homònim, representat per les obres de Georges Seurat Encara que en composicions de qualsevol època es podrien trobar eventualment passatges ’quasi puntillistes’ per exemple, els compassos 144-151 del primer moviment del Quartet núm 1 , opus 59, de L van Beethoven, el terme s’aplica gairebé exclusivament al llenguatge dels compositors de l’Escola de Darmstadt, especialment a la música escrita en l’època d’utilització radical de les tècniques serials Com altres aspectes de l’estil d’aquests compositors, el puntillisme sorgí de la…
Luis Carrero Blanco

Luis Carrero Blanco
Història
Almirall i polític castellà.
Ingressà a l’Escuela Naval el 1918, on es diplomà Participà en la campanya del Marroc 1924-26 i, després d’uns anys de servei a la secció de submarins de l’armada, exercí com a professor a l’Escuela Naval En esclatar la Guerra Civil 1936 es refugià a les ambaixades de Mèxic i de França s’incorporà a la zona del general Franco el 1937 i participà en l’ofensiva naval del bàndol franquista al golf de Biscaia El 1941 fou nomenat sotssecretari de la Presidència del govern, càrrec que des d’aleshores li permeté exercir una gran influència en el dictador El 1951 fou nomenat ministre de la…
Lluís Carreras i Lastortras
Història
Periodisme
Literatura
Crític literari i publicista en llengua castellana i polític.
Utilitzà esporàdicament el pseudònim de Manuel Manrique de Lara Feu estudis al seminari de Barcelona Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’Estat espanyol febrer del 1873 Visqué anys a Madrid i a París A Barcelona, collaborà, a partir del 1867, a El Principado o El Diluvio amb articles de crítica d’art i de literatura També collaborà als periòdics El Café Considerà els Jocs Florals de Barcelona una institució creada i mantinguda per elements provincialistes ancorats intellectualment en…
,
Hans Holbein
Anna de Clèves, retrat fet per Hans Holbein, el Jove
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i dibuixant alemany, dit el Jove.
A Basilea 1515 freqüentà el cercle humanista i illustrà llibres per a l’impressor J Froben D’aquests anys són els retrats del burgmestre Mayer i de la seva muller 1516 Kunstmuseum, Basilea El 1519 formà part del gremi de pintors de Basilea retrat de B Amerbach 1519, Crist al sepulcre 1521 Kunstmuseum, Basilea, retrat d’ Erasme 1523 Musée du Louvre i Mare de Déu de la família Meyer 1526 Schlossmuseum, Darmstadt A causa de la reforma anà a Anglaterra 1526, recomanat per Erasme a Thomas More El 1528 tornà a Basilea retrat de la seva família Kunstmuseum de Basilea, i el 1532 s’establí…
Johann Eckart
Filosofia
Filòsof alemany de l’orde dominicà.
El 1302 rebé el títol de magister a París, on professà en 1311-13, i el 1320 fou director del Studium Generale de Colònia Els seus escrits presenten dos grups diferenciats, bé que molt units l' obra llatina , generalment més sistemàtica i metafísica Opus tripartitum i Quaestiones parisienses , tot comprenent sermons i una teologia d’arrel exegètica, i l' obra alemanya , de caire més espiritual i místic Buch der göttlichen Tröstung , ‘Llibre de la consolació divina’, i altres, la qual motivà i gairebé absorbí l’interès de la investigació del egle XIX sobre ell En l’orde dominicà arribà als…
Historia política de Cataluña en el siglo XIX
Historiografia catalana
Obra de Jaume Carrera i Pujal, publicada a Barcelona per la Casa Editorial Bosch entre el 1957 i el 1958.
Estructurada en sis volums temàtics ordenats cronològicament –l’obra arrenca amb el volum dedicat a la guerra del Francès i es clou amb el dedicat a la Restauració i la crisi colonial– i un setè volum monogràfic a la Renaixença política i literària L’obra fou redactada en un període en què l’autor encetà extenses recerques històriques sobre la Catalunya moderna i contemporània Aquesta obra anà precedida per Historia política y económica de Cataluña Siglos XVI al XVIII 1946-47 i continuada per La economía de Cataluña en el siglo XIX , publicada pòstumament el 1961 Format en el periodisme,…
Bernat Artola i Tomàs
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca Fou un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura i un dels impulsors el 1937 de l’Institut d’Estudis Valencians Participà en nombroses ocasions als Jocs Florals de València, on fou premiat el 1925 i 1929 amb la viola d’or, i el 1926 amb la flor natural pel recull de poemes de to popular i jocfloralesc Cançons d’amor Amb posterioritat publicà altres reculls poètics, amb els quals intentà, des de Castelló, la connexió amb els corrents i les tendències de la poesia valenciana i catalana del seu temps Així, el 1928…
,
Benimodo

Façana principal de l'Ajuntament de Benimodo
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, dins l’àrea d’influència de Carlet; el terme ocupa un terreny pla, accidentat a l’oest per petits turons i drenat per una sèrie de barrancs afluents al riu Sec.
La tradicional agricultura de secà és en regressió davant el regadiu 500 ha, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer 150 ha i de pous resten, però, 80 ha de secà, que produeixen raïm moscatell d’una excellent qualitat Els conreus més estesos són el de tarongers i les hortalisses Les terres de conreu són bastant repartides, i són explotades directament pels propietaris 97% És important la ramaderia estabulada, dedicada a la producció de carn porcs i de llet Hi ha explotacions agrícoles La població augmentà en un 40% del 1900 al 1950, que començà a minvar Darrerament s’ha…