Resultats de la cerca

Té lloc el Pacte de Sant Sebastià entre republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra

L’església primitiva és gòtica, d’una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat Durant el curs dels treballs, que duraren fins al segle XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants Al s XVIII hi fou adossada una gran capella d’estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d’on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866 Conserva dos retaules renaixentistes del s XVI El barri que centra aquesta església, dit de…

Segons l’historiador E Morera, a l’edat mitjana l’església dels Pallaresos depenia del rector de la seu tarragonina, i va instituir-s’hi una vicaria perpètua La dependència del rector de la catedral de Tarragona venia donada perquè també la mateixa vila dels Pallaresos, de propietat del capítol, era considerada com un raval de la ciutat o una de les faldes de Tarragona, nom amb el qual es designaven a l’edat mitjana en la documentació els pobles que eren considerats com a barris de Tarragona Després del concordat de l’any 1751, les rendes de l’església parroquial de Sant Salvador…

El lloc de Maella fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als voltants del 1157 Anys després de la seva conquesta Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i després també majordom seu El 1203 Pere I concedí la vila a l’orde de Calatrava, que no n’aconseguí el domini total fins el 1277 L’església parroquial, documentada des del final del segle XII, també apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El temple ós una construcció que presenta una barreja d’estils En un portal de la façana, en la qual sobresurt un ample campanar d’espadanya de…

La seva denominació prové del retaule incomplet del Museu de la Catedral de València, amb quatre plafons que representen escenes de la vida d’aquest sant No és clar que el suposat Sant Ildefons —del mateix museu— atribuït a Lluís Dalmau, Jacomart, Rd’Osona o el Mestre de Bonastre fos la taula principal d’aquest retaule, si bé la hipòtesi és força versemblant Sembla menys segura, en canvi, la identificació amb el mestre Richard, vingut a València amb PSan Leocadio i FPagano el 1472, puix que hom ha demostrat que aquest mestre és en realitat Riccardo Quartararo Si més no, …

El poble de Golmés es localitza a llevant de Mollerussa El primer esment del lloc és de l’any 1079, en què els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II van donar a Berenguer Gombau d’Anglesola ipsos Golmers En aquest moment o poc després es devia fundar la parròquia de Sant Salvador, perquè ja consta en dues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII El rector de Golmés, dins el deganat d’Urgell, contribuí amb 83 sous i 6 diners a la dècima papal del 1279 i amb 60 sous i 9 diners a la del 1280 Golmés passà al bisbat de…

La parròquia d’Arbeca va dependre en un primer moment del bisbat de Vic, com moltes altres parròquies de la rodalia Ho proven dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII, on consta Arbecha Fou reclamada per l’arquebisbe Bernat Tort i s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona entre els anys 1146 i 1154 El 1177 apareix, entre els signants d’un document, Berenguer, sacerdot d’Arbeca L’any 1225 Guillem de Roca féu testament i donà al seu fill Ponç diverses rendes per fer que un prevere cantés missa per a la salvació de la seva ànima a …

Aquesta església és la parròquia del poble d’Alguaire Tot i que del lloc i el castell d’Alguaire se’n tenen referències des del segle XI, quan encara era sota domini musulmà, de la parròquia de Sant Sadurní se’n sap ben poca cosa, tot i que sembla que el temple va ser aixecat entre el final del segle XII i el segle XIII a l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de 1168 encara no surt esmentada L’any 1157, el bisbe de Lleida Guillem Pere atorgà als hospitalers les esglésies del terme d’Alguaire, però la primera menció directa de l’església no apareix fins l’any 1361, en una visita…

Situació Vista exterior de la capçalera de Sant Sadurní d’Osomort des de llevant Hom pot veure el mur de l’absis, al centre del qual hi ha oberta una finestra de doble esqueixada, ornamentat amb grups d’arcuacions delimitades per bandes llombardes E Pablo L’església parroquial de Sant Sadurní d’Osormort es troba dins el terme municipal del mateix nom, al centre de la vall, vora la carretera i al costat del gran mas Masferrer Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 48,8 —y 39,3 31 tdg 488393 Per arribar-…

Situació Una vista exterior de l’edifici des de tramuntana Tal com hom pot apreciar, aquesta església té importants modificacions d’època barroca F Tur L’església parroquial de Sant Andreu de Borrassà és al bell mig del nucli urbà d’aquesta vila, a la plaça Major El seu alt campanar emergeix del conjunt de la població l’edifici és d’època barroca, però s’hi aprecien unes poques restes del temple anterior Mapa 296M781 Situació 31TDG940747 De la carretera de França N-II, entre els quilòmetres 755 i 756 surt a l’esquerra la carretera local a Navata Aquesta carretera, després de passar per les…