Resultats de la cerca

Situació Masia o casa forta de característiques semblants a la veïna de Cal Rei ECSA - J Bolòs Casa forta situada al veïnat de Campdàsens, en un altiplà que s’estén a ponent de la població de Pontons, prop de les torres de Cal Xamanet i de Cal Rei Mapa 35-16419 Situació 31TCF744868 Des de la carretera que va de Pontons a Santes Creus, al quilòmetre 11, 6, surt, a mà dreta, una pista que va cap a la Llacuna Si seguim la carretera de Santes Creus, molt poc més enllà veurem Can Guixó JBM Història Malauradament, no s’han localitzat notícies històriques documentals d’aquesta casa forta d’època…

L’església actual d’estil neoromànic fou edificada entre els anys 1912-15 al mateix lloc on hi hagué l’antiga, la qual fou completament enderrocada Aquesta era una construcció plena d’afegits, amb un imponent campanar d’espadanya de dos pisos i dues obertures per pis, que havia fet desaparèixer bona part de la seva primitiva estructura romànica, tal com es pot veure en algunes fotografies de l’època que es conserven El nou edifici aprofità material de l’anterior, sobretot carreus de pedra, alguns amb senyals de picapedrer Possiblement aquesta església s’esmenta ja el 917, any en què Ermenard…

Aquesta església és situada a la caseria del mateix nom, abans coneguda com a partida de Rubió, dalt d’un petit turonet Les seves arrels son antigues, ja que és documentada des de l’any 1148 Fou una de les esglésies penedesenques que depengueren de la canònica de Santa Maria de Solsona, tal com consta en una relació d’esglésies pertanyents a la canònica solsonina del segle XIII Aquesta vinculació amb Solsona s’allargà fins l’any 1593 El 1682 fou encomanada al rector de l’Arboç, però al segle XVIII passà a ser sufragània de Sant Pere de Castellet Sant Marçal de Castellet fou erigida en…

Aquesta església parroquial centra el petit poble de Savallà del Comtat, coronat per les ruïnes del castell Des de la repoblació d’aquest sector de la Conca de Barberà fins al 1957, la parròquia de Savallà va pertànyer al bisbat de Vic Ara depèn de l’arxidiòcesi de Tarragona L’esment més antic del lloc de Savallà és de l’any 1043 i la seva església ja consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154 Sant Pere de Savallà fou una de les parròquies d’aquest bisbat que l’arquebisbe Bernat Tort reclamà per a la seva arxidiòcesi en procedir a la seva…

El topònim Gratallops apareix citat el 1171 a les confrontacions de la vall de Porrera El lloc de Gratallops podria haver estat en el seu origen una alqueria, com sembla revelar-ho el seu nom, de procedència àrab Gratallops, però, que originàriament pertanyia al terme de la Morera de Montsant i fou de la senyoria d’Escaladei, no sembla que fou colonitzat fins al 1259 o almenys no hi ha cap notícia anterior a aquesta data, quan la cartoixa d’Escaladei va establir onze pobladors a la Cova del Pujó i a Gratallops Es desconeix quan es bastí l’església de l’indret, però ja era construïda l’any…

La vila del Pont de Suert és situada a la banda de ponent del terme municipal, a la vall de la Noguera Ribagorçana El topònim del Pont de Suert és indicador dels orígens de la població en primer terme, en oferir la condició del pas del riu, expressa l’emplaçament estratègic com a cap de pont, i en segon lloc, posa en evidència l’entitat matriu d’on sorgí vers el segle XII, és a dir, l’antic castell de Suert pertanyent al monestir de Lavaix des del 1018 La seva església parroquial és esmentada per primera vegada en l’inventari d’esglésies pertanyents a la mensa del monestir de Santa Maria de…

Seguint la tradició familiar, de molt jove aprengué l’ofici de lutier amb el seu oncle Jacint Pinto i Iglesias Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 – Barcelona, 24 de gener de 1956 al taller de Casa Parramon —lutieria fundada per Ramon Parramon l’any 1897—, encara que mai hi treballà, i amb el seu pare Àngel Pinto i Iglesias Barcelona, 15 de novembre de 1893 – 21 de novembre de 1992, aprengué la gestió de la botiga Després de la compra per part d’Àngel Pinto de Casa Parramon 1962, Ramon Pinto assumí la direcció, mentre el seu germà, Josep Maria Barcelona, 19 de novembre de 1927 – 4 de…

El tema del debat pot ésser filosòfic o bé intranscendent Sovint hi intervé un tercer interlocutor, que és un magnat o una dama, i dicta la sentència que clou la qüestió El gènere començà a desenvolupar-se a partir del segle VIII Conflictus veris et hiemis , ‘Conflicte de la primavera i l’hivern’, però té precedents en la literatura llatina des del segle V Un dels debats més importants és Rixa animis et corporis ‘Lluita de l’ànima i el cos’, que tingué una àmplia difusió en les literatures romàniques Debat du corps et de l’âme / Disputa del alma y el cuerpo , del segle XII En la literatura…

Desenvolupament enciclopèdic Aquestes memòries, redactades en català, són una important font narrativa i històrica per a conèixer la història i les intimitats de l’esmentada església i, per extensió, de la vida a Perpinyà El 1541 el cronista Joan Buadella traslladà en aquest registre les anotacions més antigues, que comencen el 1373 En aquesta primera part sovintegen notícies, més de primera mà, que toquen diversos aspectes de la vida del Rosselló catàstrofes naturals, apunts sobre el clima, relats d’entrades de nobles i de religiosos, i també la mort d’algun papa, sínodes, canonitzacions i…

Era germà de l’escriptor i monjo cartoixà de Montalegre Ignasi Pontic i nebot del bisbe de Girona, Miquel Pontic Estudià teologia i obtingué el doctorat en filosofia Fou beneficiat de l’església parroquial de Camprodon i canonge diaconal de la catedral de Girona des del 1717 Nomenat arxiver de la seu gironina l’any 1720, durant la resta de la seva vida recollí notícies de ca-ràcter històric amb relació a la gestió i l’administració de la catedral, essent de gran ajut a la corporació capitular en qüestions de transcendència jurídica El seu estudi intensiu de milers de documents que abastaven…