Resultats de la cerca
Es mostren 4521 resultats
La Sala (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’edifici, refet M Anglada Construcció de la planta quadrada situada al riberal irrigable del riu Ter, a un centenar de metres del curs d’aigua i també a poc més de 100 m del mas la Sala, el qual ja és situat en un indret una mica elevat en relació amb el llit del riu Mapa 218M781 Situació 31TDG427873 Per arribar-hi cal seguir la carretera que va de Camprodon a Setcases A la sortida de Villalonga de Ter, havent passat un càmping, podem agafar un camí carreter que travessa el riu, gira a la dreta i mena al mas la Sala Des d’aquesta casa, si continuem…
Castell de Querbús (Cucunhan)
Situació Vista aèria del castell des del sector de ponent, amb els diferents recintes i la torrassa o fortificació superior, molt refeta en època moderna ECSA - Camara JP Joffre El castell de Querbús s’alça 1,5 km al SE del poble de Cucunhan, sobre una penya rocallosa a 728 m d’altitud, al límit entre la Fenolleda i el Perapertusès El topònim Querbús es basa en la vella arrel pre-llatina quer , que serveix per a designar les alçades rocalloses, cosa que s’avé perfectament amb el seu emplaçament El domini visual des d’aquest punt és extraordinari, sobretot vers el S Hom albira des de Talteüll…
Santa Maria del castell de Gósol
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria del Castell de Gósol es troba dins l’antic recinte fortificat i al costat de ponent de l’esplanada on sembla que hi havia hagut el castell Després de trobar la muralla, fent camí pel mateix lloc que hem indicat per arribar al castell, un camí, que conserva molts trossos d’empedrat, porta davant l’església, enmig de les cases mig enrunades Vista de la façana de l’església amb la torre al costat J A Adell Una vista de les ruïnes de l’església tal com eren al començament del segle XX Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000,…
Francesco Durante
Música
Compositor italià, un dels autors més destacats de música religiosa.
Vida Fou el setè dels onze fills del matrimoni format per Caetano Durante i Orsola Capasso El pare fou cantor a l’església de Sant Sosio de Frattamaggiore L’oncle, Angelo Durante, fou sacerdot i músic, i treballà com a primo maestro i director al Conservatori de Sant Onofrio, a Capuana, entre el 1690 i el 1699 No es tenen notícies sobre l’educació de Francesco fins el 1699, any en què morí el pare i moment a partir del qual Angelo Durante s’encarregà de la formació musical del futur compositor Ingressà al Conservatori de Sant Onofrio, on estudià amb el seu oncle i…
Giacomo Carissimi
Música
Compositor italià.
Vida Fou el primer gran mestre de l’oratori italià del segle XVII, i establí les bases de l’oratori com a gènere musical Ingressà com a cantor a la catedral de Tívoli, on més tard ocupà el càrrec d’organista El 1628 esdevingué mestre de capella de la catedral d’Assís, i l’any següent es traslladà a Roma, on exercí de mestre de capella de Sant Apollinar del Collegio Germanico, una institució encarregada de formar monjos jesuïtes que posteriorment eren enviats als països del nord d’Europa Aquest fet afavorí la difusió de la música de Carissimi arreu del continent El 1637 rebé els…
Francis Jean Marcel Poulenc
Música
Compositor i pianista francès.
Vida Nascut en una família acomodada de farmacèutics de París, inicià la seva formació musical a cinc anys guiat per la seva mare, que era una excellent pianista Quan en tenia quinze, esdevingué alumne de Ricard Viñes, pianista català que el posà en contacte amb compositors com M Ravel, E Satie i G Auric La primera peça que Poulenc compongué fou Rapsodie nègre 1917, per a baríton i petit grup d’orquestra Estrenada a París, li proporcionà una certa anomenada en els cercles musicals de la capital francesa Durant aquest període feu amistat amb G Auric, L Durey, A Honegger, D Milhaud i G…
Joaquim Rodrigo i Vidre
Música
Compositor valencià.
Vida Cec des dels tres anys arran d’una malaltia, inicià els estudis musicals quan en tenia vuit A l’edat de disset anys estudià harmonia i composició amb Francesc Antich, i rebé algunes lliçons d’E Gomà i E López-Chavarri El 1922 escriví les seves primeres composicions i el 1924 estrenà a València l’obra per a orquestra Juglares El 1925 rebé el diploma d’honor del Concurso Nacional de Composición per Cinco piezas infantiles De bon començament, ja escriví les seves obres amb el sistema Braille Entre el 1927 i el 1932 anà a París per ampliar els estudis a l’Escola Normal de Música amb P…
Dolor precordial
Patologia humana
El dolor precordial , és a dir el dolor localitzat al pit, davant el cor, és un símptoma de nombroses alteracions, tant del sistema càrdio-vascular com d’altres òrgans De fet, el dolor precordial més freqüent, anomenat precordàlgia psicògena no sorgeix a conseqüència d’un trastorn càrdio-vascular o d’un altre sistema orgànic, sinó que és degut a una alteració funcional, possiblement originada per un desequilibri neurovegetatiu o psicològic Es tracta d’un dolor lleu o una molèstia poc definible localitzada en general per sota del mugró esquerre, que rarament s’irradia cap a altres regions, i…
acord
Música
Combinació de dues o més notes simultànies que és percebuda com una unitat.
Comporta una idea de fusió, d’unitat, de concordança que exclou la mera coincidència accidental o agregació No obstant això, per extensió, sovint s’anomena acord qualsevol simultaneïtat sonora L’harmonia harmonia2 és la disciplina que n’estudia l’estructura morfologia i les relacions que s’estableixen entre els acords d’una frase musical sintaxi Tradicionalment, l’acord s’ha identificat com un dels elements bàsics de la tonalitat Descripció tècnica Tot i que sovint apareixen combinacions simultànies de dues notes -díades-, els teòrics encara no han establert si s’han de considerar acords…
El prestigi de La pàtria d’Aribau
Trobes , manuscrit de l’ Oda a la Pàtria , BCAribau, 10-11-1832, BC La pàtria Trobes és el títol original del poema de Bonaventura Carles Aribau, habitualment conegut per Oda a la pàtria després d’un procés de mitificació estretament lligat al fenomen de renaixença esdevingut en la cultura catalana vuitcentista És un poema de sis octaves castellanes antigues o coplas de arte mayor , en què se substitueixen els dodecasílabos per alexandrins Aribau s’havia vist en el compromís de versificar en llengua catalana per celebrar l’onomàstica de Gaspar de Remisa, de qui era alt empleat a Madrid, el 6…