Resultats de la cerca
Es mostren 4046 resultats
Castell de Gàver (Estaràs)
Art romànic
Situació Part de llevant d’una torre cilíndrica de grans dimensions, l’únic element conservat d’aquest antic castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell de Gàver, al costat de l’antiga església parroquial de Santa Maria, són damunt un petit turó al peu del qual s’estenen les poques cases d’aquest poble Entre aquestes i el castell hi ha un gran fossat, de deu metres d’amplada, que aïlla la fortificació per la part oriental, la més accessible Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 Gàver és a poc més d’1 km al sud-est d’Estaràs per la carretera LV-1005, que, venint de Sant Ramon, va cap a l’estació…
Castell de Vernet (Perpinyà)
Art romànic
Situació El poble de Vernet ha esdevingut des de la meitat del present segle el barri més septentrional de l’àrea urbana de Perpinyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 42” N - Long 2° 53’ 24” E El castell és situat a 2 km del centre de Perpinyà, 1,5 km al nord de la Tet, a la riba esquerra En el número 289 de l’avinguda de Vernet o del Mariscal Joffre, al fons d’un camí privat, hi ha la torre, situada entre les dependències de la clínica anomenada “la Rossellonesa” La torre del castell ha estat recentment arrebossada, pintada de groc i coberta amb una teulada moderna, sense tenir cap respecte…
Cavorques de les Roques del Tit (Ventalló)
Art romànic
Situació EI paratge conegut com les Roques del Tit és a llevant de Vila-robau, a poc menys d’1 km El lloc es caracteritza pels marges acinglerats sobre el riu i en formació de conglomerat i terrasses argiloses, com també afloraments de roca que creen diversitat de penyes En aquest punt hi ha les ruïnes de l’anomenat “Molí de les Roques del Tit”, que en realitat és l’edifici de la resclosa on s’inicia el rec del Molí que portava l’aigua als molins, situats aigües avall, de l’Arbre-sec i de l’Armentera, que foren importants fins a època moderna Al marge hi ha també les restes d’un pou de glaç i…
Sant Llorenç de Palau-surroca (Terrades)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l ’edifici, amb l ’absis, els murs del qual foren substancialment sobreaixecats Aquest absis, del segle X, cal adscriure’l dins una de les primeres construccions de l’art romànic F Tur Aquesta església, posada sota l’advocació de sant Llorenç, és la del poblat de Palau-surroca, de masies escampades, situat a llevant de Terrades, en una contrada lleugerament accidentada per petits turons i barrancades Mapa 258M781 Situació 31TDG875832 Cal seguir la carretera de Figueres a Albanyà i agafar un camí a mà esquerra que es troba a 3,5 km després de passar…
Sant Miquel de Pera (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oest Hom pot apreciar les importants modificacions que ha sofert l’estructura original al llarg dels anys J M Melció L’església de Sant Miquel de Pera és l’església del poble del mateix nom, situat a 800 m d’altitud, format per cases disseminades, el qual s’esglaona al contrafort del cantó sud-occidental de la serra de Bestracà, prop del Coll de Pera, aigua amunt de la vall d’Oix, al seu vessant esquerre, entre aquesta vall i la de Salarsa Mapa 257M781 Situació 31TDG585817 Hom hi pot anar per la carretera de Castellfollit de la Roca a…
Sant Miquel de la Miana (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació La Miana es troba a la capçalera i damunt la vall de la riera de Junyell, als vessants nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont i a mà esquerra de la vall del torrent de la Miana És al costat de ponent del cap del seu municipi i al cantó de llevant de la comarca Mapa 257M781 Situació 31TDG695702 Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció Per arribar-hi cal anar al poble de Sant Jaume de Llierca, a la carretera de Girona a Olot Un carrer, el segon, a mà esquerra, duu directament, entre hortes, a un gual del riu Fluvià La…
Sant Miquel de la Torre (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Vista exterior de la façana de ponent, amb el mur coronat per un campanar d’espadanya J M Melció L’església de l’antiga parròquia de Sant Miquel de la Torre o Sant Miquel d’Avellanacorba o Sant Miquel de Vellanacorba o Sant Miquel de Sacorba es troba al vessant esquerre de la Vall del Bac, als vessants meridionals del Puig Ou, sota l’església de Sant Andreu de Porreres Mapa 256M781 Situació 31TDG550796 Al quilòmetre 64 de la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, concretament al coll de Seguries, surt una pista forestal que davalla i travessa tota la Vall del Bac, passa per les…
Castell de Bell-lloc (la Roca del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga torre del castell adaptada al segle XVIII com a capella V Buron Restes d’una fortificació situada al cim del turó de Bell-lloc, sobre la plana del riu Mogent Actualment, la torre central és aprofitada com a capella Mapa L37-15393 Situació 31TDG448087 Si seguim la carretera que va de Granollers a Cardedeu, poc abans d’arribar al trencall de la Roca, havent passat una estació de benzina, surt a mà dreta una carretera que porta al collegi de Bell-lloc Les restes de la fortificació són a l’extrem oposat de les installacions del collegi, que cal travessar JBM Història La primera…
La solució de conflictes
Aquest mapa vol reflectir l’estat de la qüestió del que s’anomena solució de conflictes internacionals en el període 1945-1999 En la seva representació s’han utilitzat diversos criteris, ja que el terme conflicte es pot emprar amb relació a multiplicitat de situacions Com a punt de partida, s’han pres dos elements de base en concepte de criteri seleccionador el de la violència i el de la dimensió internacional, que operen, per l’objectiu plantejat, conjuntament La violència amb què es desenvolupa un conflicte significa que té o ha tingut episodis d’ús de la força armada o si més no de…
Sant Mateu de Bages
El campanar de l’església parroquial de Sant Mateu de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al centre del sector ponentí de la comarca, limítrof de les d’Anoia i del Solsonès, i a la dreta del Cardener.
Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…