Resultats de la cerca

Cursà estudis de filosofia, camp en el qual es llicencià Fou un dels periodistes més influents de l’Esquerra Republicana de Catalunya director de la revista La Rambla i dels diaris La Humanitat i Última Hora Fou corresponsal, a Barcelona, d’ El Sol i Ahora , diaris de Madrid Tinent d’alcalde de governació de l’ajuntament de Barcelona 1934, fou elegit diputat a corts 1936 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Companys li encarregà la redacció del text que llegí el 6 d’octubre de 1934 El 1938 anà a París i a les Filipines, on dirigí el periòdic El Debate fins el 1945 Fou empresonat pels…

Fill de Francesc Nello i German Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, n'és professor des del 1988 Ha estat investigador associat al Center for Metropolitan Planning and Research de la Johns Hopkins University a Baltimore EUA i ha obtingut el Mestratge en Afers Internacionals a la seu de Bolonya Itàlia d’aquesta mateixa universitat Juntament amb Enric Lluch ha publicat La gènesi de la Divisió Territorial de Catalunya 1983 i El debat de la Divisió Territorial de Catalunya 1984 Codirigeix la collecció “Clàssics del Pensament…

Estudià arts escèniques a la Universitat de Nova York Entre les seves obres destaquen A Bright Room called Day 1985, Hydriotaphia 1987, The Illusion 1988, versió de L’illusion comique , de Corneille, Widows 1991, adaptació de l’obra homònima d’Ariel Dorfman, i el díptic èpic Angels in America , subtitulat “A gay fantasia on national themes” i compost de dues parts Millenium Approaches 1991 i Perestroika 1992, obra que s’ha comparat a Faust o a Peer Gynt , i ha estat considerada com la més ambiciosa de l’última dècada dels noranta als EUA, una crua reflexió sobre les pors i els…

L’any 1933 publicà la seva primera novella, Das Leben geht Weiter ‘La vida segueix’, 1933, sobre les seqüeles de la Primera Guerra Mundial A causa del seu origen jueu, l’ascens del nazisme l’obligà a interrompre el 1934 els estudis de medicina El 1936 fugí amb la seva dona als Països Baixos, on visqué amagat des de l’ocupació del Tercer Reich 1941 i participà en la resistència Sota una identitat falsa com a metge hi començà a tractar orfes jueus traumatitzats Després de la guerra reprengué els estudis de medicina i es graduà Especialitzat en psiquiatria i psicoanàlisi, exercí als Països…

Es graduà en història al Gonville & Caius College d’Oxford Inicià la carrera professional al servei internacional de la BBC Professor visitant al Woodrow Wilson School for Public and International Affairs de la Universitat de Princeton EUA entre els anys 1984 i 1988, el 1991 s’incorporà a la revista The Economist , on fou responsable de diverses seccions, columnista i, entre el 1997 i el 2000, editor de l’edició britànica L’any 2006 passà al Financial Times , en el qual escriu articles de fons de política internacional El 2010 publicà Zero-Sum World , assaig sobre la…

Cursà els primers estudis a Ibiza i a Barcelona Prengué part, activament, a la guerra civil de 1936-39, durant la qual arribà al grau de comandant d’infanteria de l’exèrcit republicà Ferit tres cops, fou condecorat amb la medalla al valor Finalitzada la guerra, el 1939, s’exilià a Mèxic, on cursà estudis d’història a la facultat de filosofia i lletres de la Universidad Autónoma de México, on es llicencià el 1949 També estudià antropologia cultural a l’Escuela Nacional de Antropología e Historia ENAH, on obtingué, el 1949, el grau de mestre en etnologia El 1952 marxà als EUA, on…

Estudià enginyeria elèctrica a l’Institut Politècnic de Kujbyšev actual Samara, aleshores capital de la República Socialista Federativa Soviètica del Kirguizistan, i després d’uns quants anys a l’exèrcit soviètic, el 1979 retornà al Kirguizistan i treballà en una planta elèctrica Inicià la carrera política el 1990, en plena descomposició de l’URSS, quan fou elegit primer secretari d’una localitat de l’ oblast de Jalal-Abad, de la qual fou nomenat governador, ja dins el nou estat independent del Kirguizistan L’any 1997 fou ascendit a governador de la regió d’Issyk-Kul, i el 2001 fou elegit…

Conegut pel segon cognom del seu pare, el 1935 anà a Ciutat de Mèxic, on l’any següent ingressà a l’Escuela Nocturna de Arte para Obreros Vers el 1937 s’inicià també com a escenògraf i, al mateix temps, treballà com a professor de pintura i escultura El 1938 conegué Octavio Paz, amb qui mantingué una gran amistat i que l’influí decisivament El 1941 féu la seva primera exposició individual a la Universidad Autónoma de México, i en 1945-47 exposà collectivament als EUA El 1951 anà a Roma, i el 1956 hi féu la primera de les exposicions europees Nomenat professor de ceràmica de l’…

Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1993 amb la tesi Els poetes insulars de postguerra És autora dels poemaris  Sis bronzes grisos d’alba 1986, premi Salvador Espriu 1985 i Les aus 1988, premi Ciutat de Palma 1987, i dels assaigs Blai Bonet maneres del color 1993 i Poesia insular de postguerra Quatre veus dels anys cinquanta 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 Ha tingut cura de Viatge a Alemanya i altres nacions d’Antoni M Alcover 1996 i d’una Antologia poètica de Blai Bonet 2002, traduïda a diversos idiomes Ha publicat articles sobre literatura contemporània en revistes especialitzades…

Realitzats estudis d’història de l’art i de música piano a Vílnius, en fou professor des del 1978 i edità les biografies dels més recents compositors de Lituània Aprofitant la Perestroika de Gorbačov , en les primeres eleccions lliures febrer-març del 1990 fou elegit en segona volta president de la república i se situà al centre del procés per la independència després que el parlament proclamés que la República Socialista de Lituània passava a ser República de Lituània, el 9 de novembre del mateix any, Landsbergis exigí que sortís del seu país l’exèrcit soviètic, ja que només hi podia ésser…