Resultats de la cerca

Aquest castell, proper a la població de Llers, fou possessió d’Arnau de Cabrera, que l’havia obtingut pel seu casament, esdevingut al segle XIII, amb Berenguera des Torrent, néta d’Arnau Roig de Llers Pel testament de Jordi Assalit, de l’any 1488, aquesta fortificació passà a dependre de l’hospital de pobres de Llers Segons Gregori Pallisser, sembla que al segle XVIII ja en restava ben poca cosa De la major part dels altres deu castells que envoltaven Llers a la baixa edat mitjana, no en resta ara gairebé res, o bé no surten documentats fins a una època molt tardana Segurament, molts d’…

Dins el castell del Rei hi hagué una capella destinada, de forma exclusiva, al servei del culte dels monarques i probablement també de les persones que s’encarregaven de mantenir-lo i vigilar-lo en absència d’aquests D’aquesta capella en desconeixem l’advocació, tot i que és força probable que la titular fos Santa Maria La seva existència es coneix a través de les llistes d’esglésies i parròquies que contribuïren a satisfer la dècima papal collectada a l’arxidiòcesi els anys 1279 i 1280, les quals expliciten la “ capellania sita in castro domini regis ” Aquesta menció pressuposa…

Aquesta fortalesa es construí al principi del segle XIII El 1208 Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, feu donació dels turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell i vescomtessa de Narbona, perquè hi edifiqués viles i fortaleses forcias i els repoblés La jurisdicció de Nulles anà estretament lligada a la de Vallmoll i a la seva baronia fins al segle XIX Primer fou dels Montcada i d’aquests passà als Foix El 1365 depenia de Roger Bernat IV de Foix, vescomte de Castellbò i baró de…

El castell de Rocamur, segons A Pladevall devia ser possiblement l’antic castell d ‘Eisan o Acan Les primeres referències que trobem de la seva existència són del segle XII Aquest castell romania sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i el tenien els senyors del veí castell de Pera com a feudataris d’aquests Així, el 1157 Arbert de Sa Pera prestà fidelitat al comte Ramon Berenguer IV sobre el castell de Rocamur En fer testament, Arbert de Sa Pera, el 1162, va deixar el castell de Pera i altres propietats que posseïa dins del terme de Sant Llorenç Savall a…

El 1875 entrà al Conservatori de Moscou per estudiar piano, teoria i composició amb PI Cajkovskij, S Tanejev i N Hubert Del 1881 al 1884 visqué a Kozlova, on dirigia cors de treballadors i orquestres d’aficionats El 1887 entrà a treballar a l’Acadèmia Sinodal de Moscou -que el 1918 passà a dir-se Acadèmia Coral del Poble-, de la qual fou director a partir del 1910 fins que aquesta s’incorporà al conservatori 1923 Amb el cor de l’acadèmia, el 1911 viatjà per Europa fent concerts Estudiós de la música religiosa i del folklore rus, escriví estudis importants sobre aquests dos temes…

Fou membre del cor de la capella reial fins el 1663 El 1668 fou admès com a organista i instructor dels coristes a la catedral de Salisbury Home de caràcter fort, tenia fama de desatendre les seves obligacions L’any 1687, poc abans que fos assassinat per un sentinella nocturn després d’una discussió, havia estat nomenat director del cor de la catedral de Saint Paul a Londres Compongué serveis religiosos i anthems amb acompanyament d’orgue Entre aquests darrers destaca The ways of Sion do mourn , considerat la seva obra mestra A l’igual dels seus contemporanis, Wise fou especialment curós en l…

El 1659 succeí a Michel Danican com a instrumentista a La Grande Écurie Fou oboista i fagotista de la capella reial i de la cambra del rei Es retirà de les seves tasques a la capella el 1722, però romangué al servei reial fins el 1729 El 1684, Lluís XIV el nomenà arxiver de la música reial, càrrec que ocupà fins a la seva mort Durant tots aquests anys, adquirí partitures d’òperes, ballets, música sacra i instrumental pertanyents a diversos períodes de la història de França, fins a constituir la important collec ció que porta el seu nom Escriví diverses opéras-ballets , entre les…

El 1597 treballava com a organista a l’Oratorio dei Filippini a Nàpols El 1601 fou nomenat organista a la cort del virrei espanyol a la ciutat i el 1614 n’ocupà el càrrec de mestre de capella Fou un compositor prolífic de música per a teclat, religiosa i vocal profana La seva producció per a teclat comprèn més de 170 ricercari , canzone , toccate , capriccii i partites En totes aquestes peces s’aprecia un ampli ús del cromatisme i una gran habilitat per a la transformació temàtica, tot avançant-se en aquests trets estilístics a G Frescobaldi L’obra religiosa de Trabaci inclou…

Fou un dels principals exponents del Romanticisme a les Illes Britàniques La seva obra poètica i novellística gairebé sempre se situa en un passat medieval i heroic, que tingué un gran atractiu per als compositors del segle XIX La concepció grandiosa, en particular, temptà aquests autors a escriure òperes basades en la seva producció, però la complexitat de l’acció i el gran pes dels elements d’aventura desvirtuaren molt les adaptacions, i els resultats foren generalment poc reeixits L’excepció fou Lucia de Lamermoor 1835, de Gaetano Donizetti A banda de les òperes, Franz…

Heretà de la seva família una impremta que engrandí i transformà en un important negoci de publicació i venda de música impresa El 1783 creà una biblioteca amb servei de préstec El 1787 inaugurà una sèrie de concerts per subscripció, els Concerts for Connoisseurs and Amateurs, en els quals s’interpretaren obres de JS Bach i ChW Gluck Per raons polítiques, Rellstab es veié obligat a posar fi a aquests concerts el 1806 Fou també un important crític musical Compongué música per a l’escena, música religiosa, orquestral i de cambra, així com nombrosos lieder També portà a terme una…