Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Colobra llisa meridional
Morfologia La colobra llisa meridional Coronella girondica presenta un aspecte general molt semblant a la seva congènere europea, però posseeix una brida fosca transversal al musell i daus clars i foscos al ventre Oriol Alamany Aquesta serp és petita i esvelta, amb el cap petit i allargat La morfologia general és força semblant a la de l’espècie precedent La seva folidosi, en canvi, presenta petites diferències l’escata rostral és menuda i no s’introdueix entre les supranasals Té una escata preocular i dues de postoculars les escates supralabials són vuit, i la quarta i la cinquena són sota…
Bibliografia general del romà al romànic (A-B)
Abad, L 1982 La pintura romana en España , Sevilla Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1949 La batalla del adopcionismo en la desintegración de la iglesia visigoda , discurs llegit en la seva entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 18 de desembre de 1949, Barcelona Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1969 Dels visigots als catalans , vol I Edicions 62, Barcelona Abásolo, JA, Cortés, J i Pérez, F 1996 Sobre algunas guarniciones de cinturón tardorromanas de presumible carácter militar , dins “Spania Estudis d’antiguitat tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas”,…
Els cetacis: balenes i dofins
Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors próxim als ungulats Aquests mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets , es van extingir, probablement, a finals de l’Eocè o a principis de l’Oligocè En canvi, un o més tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, peró independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals Avui en dia, aquest procès evolutiu no és encara aclarit i es discuteix si els dos subordres de…
Sureda
Vista de conjunt de Sureda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al sector més baix de la comarca, que s’estén des del cim de la serra de l’Albera (puig Neulós, 1 256m alt; pic dels Pradets, 1 175 m alt; pic dels Quatre Termes, 1 156 m alt) fins a la plana al·luvial de la dreta del Tec.
Comprèn la vall alta i mitjana de la riera de Sureda o riera de Sant Andreu dita vall de Sureda , que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda i la vall de Montbram vall de capçalera de la riera de la Maçana, que es dirigeix vers Argelers, a la mar, aigua avall de les gorges de la Vall Damunt la serra que divideix les dues valls s’alça, dins el terme, el castell d'Oltrera al límit amb el terme d’Argelers, i pertanyent a aquest municipi, s’alça la torre de la Maçana Les dues valls són densament boscades bosc de la Vall a la vall de Montbram i bosc de Sureda…
regió de Sogorb
Regió del NW del País Valencià, limítrofa amb Aragó i Castella-la Manxa.
Comprèn les comarques de l’Alt Millars, l’Alt Palància, els Serrans i el Racó, amb una superfície de 3 581 km 2 Orogràficament coincideix amb l’àrea més ampla i trencada del Sistema Ibèric Valencià, que hi culmina a Penyagolosa, al límit amb la regió de Castelló de la Plana, i és repartida entre les conques mitjanes del Millars i del Túria i la mitjana i alta del Palància Els recursos econòmics hi són variats, però insuficients la ramaderia ovina transhumant i els conreus de secà són els tradicionals Les obres hidràuliques que s’hi han fet han negat pobles sencers i hi han…
Santa Eulàlia
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Àrea mixta d’habitatge i indústria, es formà a partir de l’últim terç del segle XIX, prop de l’antiga església romànica de Santa Eulàlia de Provençana reconstruïda al segle XIX i al costat de la qual ha estat bastida modernament una nova església i de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell —eix, avui, del nucli central urbanitzat del municipi—, en el moment que l’àrea d’influència del creixement industrial i demogràfic de Barcelona es començà a estendre pel pla de Barcelona Separat dels barris barcelonins de la Bordeta i de Sants pel carrer de la Riera Blanca, fou fins cap al 1910…
Salzburg
Divisió administrativa
Land d’Àustria, entre el Tirol a l’W, Caríntia al S, Estíria a l’E, Alta Àustria al NE i Baviera al NW.
La capital és Salzburg Correspon a la conca del riu Salzach afluent de l’Inn, entre la serralada dels Tauern al s i les muntanyes dels Alps de Kitzbühel al N A causa del caràcter muntanyós del territori, té una densitat de població 67 h/km 2 est 1990 inferior a la mitjana del país El Pongau, regió que correspon a la vall inferior del Salzach, és la zona més poblada i més industrialitzada D’economia forestal i ramadera, posseeix jaciments de sal, ferro i coure Té importància la producció d’energia hidroelèctrica Indústria diversificada alimentàries, de la fusta, químiques i…
Russafa
Barri
Barri de València situat en l’àrea sud de la ciutat.
Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70 En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites installacions comercials Hi ha installades algunes petites indústries La seva població és,…
Peratallada

El palau de Peratallada
© Fototeca.cat
Vila (43 m alt.) del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), vora la plana, a ponent de la riera de Peralta.
S'assenta sobre la roca viva, aprofitada a l’edat mitjana per a bastir una gran fortificació tres recintes, en gran part ben conservada 4 o 5 torres i diversos portals, en la qual els valls són excavats a la roca pedra tallada, i centrada pel gran castell de Peratallada, que fou centre de la baronia de Peratallada Centra el castell una gran torre de l’homenatge de base rectangular en la restauració recent han aparegut restes de decoracions mudèjars i gòtiques, així com són gòtiques les sales nobles i diversos finestrals La parròquia de Sant Esteve, extramurs, és romànica, de…
vall de Núria
La vall de Núria
© Fototeca.cat
Vall
Vall del Pirineu axial, al municipi de Queralbs (Ripollès), centrada pel santuari de Núria
.
És formada per l’ampli aiguavés del riu de Núria , afaiçonat en una massa de llicorelles i de gneis a causa de la metamorfització dels sediments paleozoics per un magma granític Formen la capçalera el torrent de les Molleres que neix al pic de la Fossa del Gegant, 2 805 m alt, el de Noufonts al pic de Noufonts, 2 864 m, el de la coma d’Eina al pic d’Eina, 2 794 m, el de Finestrelles al coll de Finestrelles, 2 590 m i el del Puigmal al Puigmal, 2 913 m El riu és embassat prop del santuari en un pantà regulador, i s’encaixa aviat a les gorges de Núria , de més de 3 km de llargària i amb un…