Morfologia
La colobra llisa meridional (Coronella girondica) presenta un aspecte general molt semblant a la seva congènere europea, però posseeix una brida fosca transversal al musell i daus clars i foscos al ventre.
Oriol Alamany.
Aquesta serp és petita i esvelta, amb el cap petit i allargat. La morfologia general és força semblant a la de l’espècie precedent. La seva folidosi, en canvi, presenta petites diferències: l’escata rostral és menuda i no s’introdueix entre les supranasals. Té una escata preocular i dues de postoculars; les escates supralabials són vuit, i la quarta i la cinquena són sota l’ull. Té 21 fileres d’escates dorsals llises a la meitat del tronc, de 170 a 200 escates ventrals i de 49 a 72 parells de subcaudals.
La coloració dorsal és castanya, grisa o groguenca o, fins i tot, de tons rosats, amb un gran nombre de taques fosques al centre del dors. La línia negra característica d’aquest gènere va d’un ull a l’altre per damunt del musell, formant una brida transversa, i continua de l’ull a la comissura labial i al costat del coll. La part posterior dorsal del cap presenta una marca fosca en forma de ferradura. La part ventral és de color groc vermellós, brunenca o grisa, amb taques angulars, a manera de daus disposats en dues fileres longitudinals; es tracta d’un dibuix molt típic que identifica bé l’espècie. Els joves són molt semblants als de la colobra llisa europea i cal diferenciar-los per la folidosi corresponent a cadascuna de les dues espècies.
Biologia i ecologia
Aquesta espècie substitueix la precedent en terres més baixes i més càlides. Apareix en àrees relativament seques baixes o de mitjana altitud, vorades de bosc, àrees embosquinades, zones rocoses als vessants de turons mediterranis, parets velles, bardisses o marges i, fins i tot, prop de conreus o vores de camins. Sovint és un animal de costums secrets, freqüent sota cobert, sota pedres, arbusts. D’hàbits més aviat crepusculars, és rarament observable de dia fora del seu refugi. És una espècie poc activa i pràcticament no mossega quan se la manipula.
Encara que molts aspectes de la seva biologia són mal coneguts, sembla que s’alimenta de sargantanes i dragons, quasi exclusivament; probablement, el seu règim és semblant al de la colobra llisa europea i arriba a incloure serps petites i alguns insectes. També en la reproducció és similar a aquesta espècie; s’aparella a l’abril o al maig i presenta ovoviviparisme; les cries neixen, en nombre de sis a nou, a l’agost o al setembre, i mesuren, en descloure’s l’ou, uns 11 cm de longitud. L’adult pot arribar als 80 cm, però normalment és força més petit.
La seva hibernació sembla relativament llarga, probablement perquè es tracta d’un animal prou termòfil que s’amaga des del principi de la tardor fins ben entrada la primavera; aquest període esdevé evidentment més curt en localitats més càlides, més baixes o meridionals.
Corologia
Àrea de distribució de la colobra llisa europea (Coronella austriaca, en ratllat blau) i de la colobra llisa meridional (C. girondica, en verd) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
La colobra llisa meridional ocupa el SW d’Europa, des d’Àustria i Itàlia fins al S de França i tota la península Ibèrica, i és present també al NW d’Àfrica. Es troba, arreu, a Catalunya i al País Valencià, però no a les illes Balears. És present a les terres baixes i pot arribar a altituds moderades, fins a 1500 m, però sovint no les assoleix. Encara que no sembla una espècie excessivament comuna, es dispersa des de les terres de la depressió de l’Ebre fins a localitats costaneres preferentment seques; també es troba a les muntanyes mitjanes. Tot i que en zones poc explorades, com l’àrea de Castelló o València, no es coneix la seva distribució, hom pot considerar-la semblant arreu. Se separa de la colobra llisa europea per la seva més gran termofília; en àrees de muntanya mitjana (ni l’una ni l’altra no es troben als Pirineus), la colobra llisa meridional roman a indrets molt més baixos i també més propers a l’home.