Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
estructura algèbrica
Matemàtiques
Conjunt en què hom ha definit una o unes quantes relacions binàries o lleis de composició.
Una llei de composició interna definida en un conjunt E és una operació que permet de fer correspondre a cadascun dels parells ordenats a, b d’elements, distints o no de E , un element ben determinat del mateix conjunt E Així, doncs, una llei de composició apareix com una aplicació de E × E en E Una estructura és definida, doncs, per mitjà d’un cert nombre d’axiomes que determinen les relacions i les operacions que la componen Les estructures més freqüents en àlgebra són les de grup, anell, cos i espai vectorial
prosinodal
Dret canònic
Fet en previsió o en substitució del sínode.
És dit de certs càrrecs, que són proveïts, no pas durant el sínode, com caldria, sinó abans o després per facultat especial
resina
Química
Denominació genèrica de diferents substàncies orgàniques, principalment d’origen vegetal, de consistència sòlida o semisòlida molt viscosa, grogues o brunes, transparents o translúcides, solubles en l’èter, l’alcohol, el benzè i el disulfur de carboni, i insolubles en l’aigua.
Cremen amb una flama fumosa i troben aplicació en la preparació de laques i vernissos Originàriament, el terme “resina” fou aplicat a qualsevol de les substàncies terpèniques secretades per les plantes com un producte del metabolisme normal resines fisiològiques o anormal resines patològiques , les quals en contacte amb l’aigua esdevenen un sòlid amorf i vitri o un fluid més o menys viscós en són exemples característics l'ambre resina fòssil , el copal, la resina de pi galipot, quitrà i també diversos bàlsams bàlsam, els quals són coneguts com a…
bisell
Construcció i obres públiques
Caire o vora escapçats obliquament, al biaix.
L’escapçament de caires, també dit aixamfranament, és practicat per tal d’eliminar l’aresta massa pronunciada que formen la intersecció de dues cares en angle agut o recte Ben a l’inrevés, l’escapçament de vores és practicat per afuar encara més un dels seus caires, generalment amb la intenció de fer-lo tallant
màquina d’afaitar elèctrica

Màquines d’afaitar elèctriques
Electrònica i informàtica
Aparell elèctric que permet d’afaitar o d’afaitar-se en sec.
Inventada el 1931 pel nord-americà Schick, consta d’una —o més d’una— ganiveta, amb tall simple o múltiple, que gira o es desplaça amb un moviment alternatiu —per l’acció d’un petit motor elèctric— arran i per sota d’una fina làmina metàllica proveïda de múltiples foradets, que deixa passar el pèl i l’orienta per al tall
terminal VSAT
Electrònica i informàtica
Equip terminal, emissor, receptor o emissor i receptor, d’una xarxa VSAT.
Comprèn una antena parabòlica, d’uns quants decímetres o metres de diàmetre sovint 1,8 m, un capçal de radiofreqüència i un equip de processament digital mòdem i subsistema de processament del senyal en banda de base, capaç de fer la interconnexió amb diverses menes de terminals d’usuari o de xarxes terrestres, per a veu, dades, fax o videoconferència
emplenament per context
Electrònica i informàtica
Tècnica de processament d’imatges consistent a extrapolar a una regió deteriorada, oculta o perduda d’una imatge dades visuals de l’entorn immediat o d’altres zones de la mateixa imatge, a fi de restaurar-la o millorar-la.
Es duu terme mitjançant algorismes altament especialitzats Les imatges poden ser fotografies o poden formar part de vídeos o de transmissions de dades Un dels programes més coneguts amb què es duu a terme aquesta tècnica és Adobe Photoshop
modalitat
Lògica
Qualitat de les proposicions o dels judicis modals.
Segons Aristòtil, la modalitat, o mode com S i P s’uneixen en el judici, pot ésser de quatre tipus de possibilitat , d' impossibilitat , de contingència i de necessitat La similitud entre possibilitat i contingència contingent és allò que alhora pot donar-se i no donar-se, i àdhuc entre impossibilitat i necessitat necessari és allò que no pot no donar-se, ha estat factor determinant del fet que la lògica postaristotèlica hagi cregut necessari de corregir la taula d’Aristòtil, insistint en un ulterior estudi de la modalitat de possibilitat Més radical fou la postura de Kant en establir la…
folklore musical
Folklore
Conjunt de manifestacions musicals populars, vocals o instrumentals.
La matèria d’estudi principal és la música vocal cançó 1 i la música instrumental que les acompanyava o servia per a la dansa Ho són també les melopees recitades, amb acompanyament d’instruments de percussió o d’altra mena i que representen un estadi intermedi entre la parla i el cant, així com tota mena de crides acompanyades per instruments rudimentaris Hi ha formes molt arcaiques basades en sistemes musicals primitius, com el sistema pentatònic, que hom troba en àrees geogràfiques molt extenses Hom tendeix a incloure el folklore musical dins una branca recent de…
capítol
Cristianisme
Reunió periòdica de tots els superiors o bé dels monjos, religiosos o clergues regulars d’una província ( capítol provincial
) o de tot el món ( capítol general
) segons els estatuts propis, destinada a deliberar i prendre acords referents a tot o a una part de l’orde o de la congregació.
Tenen sovint facultats legislatives o correctives Aquesta pràctica sembla que fou regulada per primera vegada per la congregació cistercenca, que en la seva Carta Charitis 1119 disposava la reunió de tots els abads de l’ordre, anualment, a Cîteaux El Concili Laterà IV 1215 els féu extensius a totes les congregacions monàstiques i a tots els ordres religiosos