Resultats de la cerca

L’església de Santa Maria de Lledó era situada al pla de Palou, actual barri de Granollers, al costat de Can Bassa i molt a prop de la Torre de les Aigües El terme de Palou és esmentat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat el 4 de febrer del 924 com a Palaciolo La capella de Santa Maria no apareix documentada fins el 23 d’agost de l’any 1082 en una donació que un tal Dalmau Geribert fa al seu germà Berenguer d’un alou situat al costat de l’església de Santa Maria a Palaciolo El 10 d’abril del 1133 Dalmau Berenguer i Estefania, la seva esposa, donaren a la canongia de la…

Aquesta església tingué funcions parroquials, però ja a mitjan segle XVII les havia perdut Depengué del priorat de Santa Maria de Meià fins a la desamortització eclesiàstica, si és que no deixà de tenir culte amb anterioritat El terme d’Orenga apareix documentat a partir de l’any 1040 en la donació de béns que Company, castlà del castell de Meià, juntament amb la seva muller Guilla, feu al monestir de Santa Maria de Meià, entre els quals hi havia els del Coll d’Orenga L’església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, la qual es feu abans de l’any…

El lloc de Lavit s’esmenta des de l’any 954 El castell apareix documentat l’any 956 en la venda d’un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert, el qual l’any 1041 hi presidí un judici en cort sobirana En morir Mir Geribert el 1060, el castell passà a la seva descendència Els Santmartí posseïren l’alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, ja que en el seu testament del 1180 només esmenta els béns que té al castell de Lavit Això sembla indicar que ja no tenia el domini…

Una de les primeres mencions documentals de l’església de Santa Maria d’Aguiló data de l’any 1051, en la donació que Alemany Hug de Cervelló, senyor del castell d’Aguiló, i la seva esposa Sicarda feren de l’alou de Lavit Civit a un grup de famílies per tal que el repoblessin A mitjan segle XII la trobem documentada novament, atès que figura en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic elaborades per a determinar la contribució de cada una d’elles durant el sínode diocesà La subjecció de l’església d’Aguiló al bisbat vigatà, igual com altres del rodal, va ésser discutida en restaurar-se…

Aquest castell, avui desaparegut, es devia trobar al sud-est del terme municipal, al despoblat d’Anguera La primera notícia del lloc d’Anguera es troba en un document datat l’any 1076, en el qual consta que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren a Bonfill Oliba el seu alou situat al comtat de Barcelona, a l’extrem de la Marca, en un lloc solitari, al lloc anomenat Puig d’Anguera Aquest alou els havia pervingut del seu pare, ja difunt La majoria de les afrontacions citades en aquest document són purs topònims geogràfics i només hi…

El poble de Godall, a 168 m d’altitud, se situa en una fondalada solcada pel barranc de la Caldera i als vessants propers El lloc, esmentat amb la grafia Codair l’any 1097, fou conquerit als musulmans poc després del 1148 Consta que l’any 1153 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà la “ villa que apellatur Goda ” amb tots els seus termes a Guillem de Copons, que havia estat anomenat batlle de Tortosa arran de la conquesta Mig segle després, la senyoria del lloc de Godall era compartida pels néts de Guillem de Copons, juntament amb altres cavallers, Ramon de…

Tot i l’abundant documentació que ens proporciona el Ròtol de Benasc, val a dir que al principi del segle XI Benasc només apareix com a villa o territorio i no pas com a districte casteller Això prova que aquesta alta vall pirinenca es mantingué al marge del primer moment feudal i que no tenia cap sentit la construcció d’un baluard defensiu en aquesta zona tan aïllada de la frontera musulmana Els homes de Benasc estaven obligats a participar únicament en l’obra dels castells de la marca, com es constata el 1084 Probablement al segle XII els comtes del Pallars Jussà, senyors de la…

El 1898 Almera estudià estratigràficament la muntanya de Montjuïc i esmentà el jaciment de vegetals fòssils que existeix a la seva zona alta, del qual va esmentar dinou formes diferents L’aflorament que contenia les empremtes de plantes es trobava a la part SE de la muntanya, sobre les margues blanques que avui dia han desaparegut totalment a causa de l’explotació comercial que se’n fa Aquests nivells, pel seu contingut en fòssils d’invertebrats, foren datats com a pertanyents al Tortonià Aquesta flora té característiques intermèdies entre les que existeixen al Miocè mitjà i les del Miocè…

L’actual església del Cint no conserva cap testimoni de la primera construcció romànica o preromànica Fou totalment transformada els segles XVII i XVIII El lloc fou un dels primers repoblats a la Vall de Lord, entre els anys 872 i 878, per iniciativa del comte Guifré el Pelós juntament amb els llocs repoblats de Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terres i la Pedra, el Cint Cincto fou objecte de l’organització parroquial per part del bisbe urgellenc Galderic, el qual adquirí drets en aquest lloc Més tard, el comte Sunifred II d’Urgell usurpà a la Seu urgellenca…

És la parròquia del poble homònim, al qual donà nom L’esment més antic d’aquesta església es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell datat el 819 document redactat vers la fi del segle X, on apareix amb el nom primitiu de la parròquia, Darnacollecta La parròquia de Sanctae Leocadiae de Darnacollecta és mencionada en la butlla del 1163 del papa Alexandre III de confirmació dels privilegis del monestir de Sant Martí del Canigó, com un dels indrets on aquest cenobi posseïa béns Però, a partir del segle XIII, hom abandonà el topònim Darnacollecta i el poble…