Resultats de la cerca

Vida Estudià piano, folklore, direcció d’orquestra i composició al Conservatori de Música de Barcelona, on fou alumne de J Ricart i Matas, J Caminals, E Toldrà i J Zamacois Premi extraordinari de composició en aquest mateix centre, gràcies a una beca de la Fundació Juan March pogué ampliar estudis a l’Escola Normal de Música de París i, parallelament, música electroacústica amb P Schaeffer També estudià musicologia i aprofundí les disciplines de la musicologia comparada i la paleografia musical gregoriana El 1964 guanyà el Premi Ciutat de Barcelona amb Abstraccions i dues obres…

Vida A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F Sarti, C Dall’Olio, LTorchi i G Martucci El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N Rimskij-Korsakov També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M Bruch Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà…

Vida Estudià primer a l’Acadèmia de Munic i després, a partir del 1920, privadament, amb H Kaminski Les seves primeres obres mostren des de la influència de C Debussy fins a la d’A Schönberg El 1924 fundà a Munic, juntament amb Dorothee Günther, la Güntherschule La seva tasca en aquest centre el portà a investigar sobre l’educació musical Són especialment notables els seus estudis sobre les connexions entre música i moviment Figura important dins de la pedagogia musical, fou el creador de l’anomenat Orff-Schulwerk , un nou mètode d’ensenyament de la música en què proposava que els nens…

Vida De ben jove demostrà una gran facilitat per a la música i amb només deu anys fou nomenat organista de l’església dels franciscans de la seva vila natal En 1778-79 es traslladà a París, on probablement conegué ChW Gluck, la influència del qual és perceptible en les primeres obres de Méhul, compostes durant aquest període i situades clarament dins del model neoclàssic El 1790 estrenà l’òpera de caràcter còmic Euphrosine -més tard revisada i retitulada Euphrosine et Conradin -, peça que marcà l’inici d’una reeixida carrera com a autor d’òperes, de les quals arribà a compondre una trentena,…

En un principi volia dedicar-se a les arts plàstiques però, atret des de sempre per la música, les abandonà Després de completar els seus estudis musicals al Conservatori de Ginebra, començà a treballar-hi com a professor Al llarg dels anys trenta del segle XX anaren apareixent les seves primeres publicacions, en les quals explicà les seves idees sobre la presència de potencial musical en totes les persones i la manera de fomentar-ne el desenvolupament des de la infantesa Entre les seves obres es poden esmentar Nouvelles idées philosophiques sur la musique , Les bases…

Vida Estudià a la Universitat de Madrid i al conservatori de la mateixa ciutat i fou deixeble de C del Campo Guanyà diverses vegades el Premio Nacional de Música, amb les obres La nave de Ulises 1923, Música sinfónica 1931 i Tres movimientos concertantes 1934 Aquest fet contribuí a convertir-lo en un dels màxims exponents musicals de l’anomenada Generació de la República, també coneguda com a Generació del 27 Fou membre del Grup dels Vuit, que tenia tendències estètiques molt semblants a les del Grup dels Sis francès, sobretot pel que fa a la reacció antiromàntica Això portà Bacarisse a usar…

Vida Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, des de molt jove mostrà uns grans dots per al cant, que foren descoberts per M Plantada A catorze anys ingressà en el Conservatori de Música del Liceu, on estudià cant amb D Frau Aconsellada per N Annovazzi, abandonà la tessitura de soprano dramàtica i se centrà en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G Tarragó Formà part d’Ars Musicae abans de debutar en un recital al Palau de la Música Catalana organitzat per l’Agrupació de Cultura Musical de Barcelona 1944 Un any després es presentà al Gran Teatre del Liceu…

Vida Fill del músic i director de la banda de Sueca  Emilio Serrano y Ruiz , a dotze anys tocava el violí i la guitarra El 1889 començà a estudiar amb Salvador Giner al Conservatori de València, i compongué una missa, fugues i cançons per a cant i piano, amb les quals es donà a conèixer El 1900 es traslladà a Madrid pensant que allí li seria més fàcil dedicar-se a la composició de sarsueles A la capital madrilenya estudià amb J Monasterio i inicià la seva activitat musical enmig de grans dificultats, ja que no gaudia de cap suport Collaborà amb M Fernández Caballero en la composició de…

Vida De ben petit començà els estudis de violí i piano a Granada, però, contra l’opinió dels seus pares, aviat es decantà per la guitarra, instrument que estudià amb diferents professors que no el satisferen plenament De fet, aprengué a tocar-la de forma autodidàctica desenvolupant una tècnica interpretativa pròpia, tot i que ell mateix reconegué la influència de guitarristes com Francesc Tàrrega Feu la primera aparició pública el 1909, al Círculo Artístico de Granada Tres anys després es presentà a Madrid, i el 1916 ho feu a Barcelona Des del començament de la carrera de solista, una de les…

Seu episcopal des del segle VI, fou arrasada per les tropes musulmanes al segle VIII i el 839 es consagrà la catedral reconstruïda Els segles XI i XII foren els de màxima esplendor de la ciutat La capella episcopal esdevingué molt important Del segle XVI destaquen els mestres de capella Joan Brudieu, que ocupà el càrrec del 1539 al 1543 i del 1545 al 1577, Rafael Coloma 1586-89 i 1591-95 i Pere Riquet 1598-1603 Ja al segle XVII Marcià Albereda detingué el càrrec del 1620 al 1626, any en què passà a fer la mateixa funció a la catedral de Barcelona El seu successor fou Joan Aranyés, del 1627 al…