Resultats de la cerca
Es mostren 9259 resultats
Assemblea de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull
Se celebra a Alzira Ribera Alta l’assemblea de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, unes quantes setmanes després que la ciutat s’hi adherís amb els vots de tots els partits menys Ciutadans i el PP El propòsit de l’assemblea és expressar l’adhesió a l’Any Llull, i també iniciar una nova etapa, en la qual l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, és escollit nou president de l’entitat, en substitució de Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa Safor En el Manifest que signen la quarantena de ciutats valencianes adherides es constata que, amb el Govern d’esquerres, el País Valencià ha entrat en una…
lliurea
Zoologia
Conjunt de caràcters morfològics accessoris i externs que confereixen a un animal el seu aspecte característic.
La presència de plomes, pèls, crineres, escates i altres formacions epidèrmiques com crestes, esperons, collars, etc, juntament amb llur disposició i coloració, són, entre altres, els elements determinants de la lliurea La lliurea d’un animal pot ésser permanent o temporal en aquest darrer cas, el canvi de lliurea pot ésser degut a factors estacionals la lliurea estival i la hivernal de molts animals o a uns altres factors, com ara els sexuals aparellament Així, molts animals presenten dimorfisme sexual solament durant l’època de zel, a causa de l’adquisició, en aquesta època, d…
samnita
Història
Individu d’un antic poble itàlic que habità el Samni i les regions adjacents.
Segons la tradició, els samnites, juntament amb els sabins sabí, arribaren al país dels opici i, després de fusionar-se amb aquests, donaren naixença a un poble nou, el dels oscs, un cop acabada la conquesta de la Campània Lingüísticament, els samnites constitueixen, doncs, el grup meridional de la família de l'oscoúmbric, i llur cultura palesa una doble influència de l’Apúlia i de la Campània Conqueridors de Càpua ~421 o 438 aC, posteriorment feren aliança amb els romans, després d’haver lluitat contra ells potser en tres ocasions guerres samnites A partir del 355 aC la intervenció romana…
sobrecàrrega
Electrònica i informàtica
Característica d’alguns llenguatges de programació que permet que un objecte tingui un significat diferent segons el seu context.
El cas més típic és el dels operadors que prenen el seu significat en funció dels tipus dels seus arguments per exemple, x + y representa una suma d’enters o de reals, o fins i tot una concatenació de cadenes, en funció del tipus de x i de y De fet, la sobrecàrrega es pot veure com la possibilitat d’usar el mateix nom per a diferents entitats, sempre que el context aporti suficient informació que en llevi l’ambigüitat La sobrecàrrega, juntament amb el polimorfisme, l’herència i l’encapsulació, és una de les característiques principals de l’orientació a objectes La sobrecàrrega…
Joaquín Sabina
Música
Cantant i compositor andalús.
Considerat un dels màxims exponents de la cançó d’autor espanyola, el seu treball destaca per la crònica urbana i l’alt contingut poètic Des del seu debut discogràfic, Inventarios 1978, ha editat Malas compañías 1980, La mandrágora 1982, Ruleta rusa 1984, Juez y parte 1985, En directo 1986, Hotel, dulce hotel 1987, El hombre del traje gris 1988, Mentiras piadosas 1990, Física y química 1992, Esta boca es mía 1994, Yo, mí, me, contigo 1996, 19 días y 500 noches 1999, que li valgué quatre premis Amigo l’any 2000, Dímelo en la calle 2002, Alivio de Luto 2005, Dos pájaros de un tiro…
Ximén Pérez de Salanova
Història
Justícia d’Aragó.
El 1286 havia estat escollit pel braç dels cavallers aragonesos, juntament amb altres persones de bona fama, per resoldre les diferències entre els unionistes i llurs adversaris Fou designat també per formar part del consell del rei quan aquest es trobés a Aragó, en representació del seu braç 1286 i 1289 El rei el nomenà el 1294 justícia d’Aragó, càrrec que exercí fins a la mort i des del qual afavorí l’autoritat reial contra els atacs dels unionistes, especialment a les corts de Saragossa del 1301, en les quals condemnà la Unió d’Aragó A les corts precedents del 1300 el rei…
Domènec Perera
Història del dret
Diplomàtic i advocat.
Juntament amb Antoni de Peguera, entrà en tractes, a Gènova, amb Mitford Crowe, delegat per la reina Anna d’Anglaterra per tal de pactar l’adhesió de Catalunya a la Gran Aliança de la Haia Endegats els tractes, tornà d’amagat a Catalunya i demanà poders a prohoms representatius del país —davant la impossibilitat de dirigir-se a les institucions catalanes, controlades per Felip V—, amb els quals tornà a Gènova i signà amb Peguera i Crowe el pacte anglocatalà 20 de juny de 1705 S'uní a l’expedició que dugué el rei arxiduc a les terres catalanes Desembarcà a Altea i anà per terra a…
Odoacre
Història
Príncep bàrbar, d’origen obscur, potser rugi o escita, fill d’Edicó, que sembla haver estat conseller d’Àtila.
Al servei de l’imperi Romà, el 476 reclamà el terç de les terres d’Itàlia per installar-s’hi Havent-s’hi oposat Orestes, que tutelava l’emperador infant Ròmul Augústul, es proclamà rei d’Itàlia després d’haver incendiat Pavia al capdavant d’un exèrcit integrat principalment pels hèruls i els turcilingis Féu morir Orestes i el seu germà Pau, deposà Ròmul Augústul i envià les insígnies imperials a Zenó, emperador d’Orient, amb la qual cosa posà fi a l’imperi d’Occident Zenó en certa manera reconegué els fets consumats i li donà el tractament de patrici Governà en pau i moderació, i, tot i ésser…
Odiló I
Història
Comte de Girona (~812 — a 820).
Probable successor de Rostany Personatge d’origen desconegut, és documentat en un precepte del 812, juntament amb els comtes Berà de Barcelona, Gaucelm de Rosselló, Guiscafred de Carcassona, Ermenguer d’Empúries, Ademar de Narbona, Laibulf d’Arle i Erlí de Besiers, als quals Carlemany manà de restituir a uns hispani les aprisions que els havien fet Probablement aquesta mateixa època presidí un tribunal davant el qual el comte Ademar de Narbona demandà a l’hispà Joan per la possessió de l’aprisió de Fontjoncosa En un precepte, atorgat el 822 per l’emperador Lluís el Pietós a l’…
Konrad Lorenz
Biologia
Naturalista austríac.
Estudiós del comportament animal, fou un dels fundadors de l’etologia moderna, que divulgà amb obres, com ara Er redete mit dem Vieh, den Vögeln und den Fischen ‘Parlava amb les bèsties, els ocells i els peixos’, 1949, que obtingueren una gran popularitat Director del departament de fisiologia del comportament de l’Institut Max Planck en 1961-73, aquest any rebé, juntament amb NTinbergen i Kvon Frisch, el premi Nobel de medicina Aplicà les seves teories, que subratllen la importància de l’innatisme i l’ herència per damunt de la interacció amb el medi, al comportament humà Über…
