Resultats de la cerca
Es mostren 10006 resultats
Frederic Trias i Planas
Pintura
Pintor.
Deixeble de Llotja i de Ramon Martí i Alsina Participà en exposicions de belles arts de Barcelona, Madrid, Saragossa i Lleida Fou professor de dibuix de l’Institut de Lleida, i després de la Llotja barcelonina des del 1867 Conreà el paisatge, la marina, el retrat i la pintura costumista Publicà el llibre Relación de las Bellas Artes con la Industria 1856
Guillem Timor
Escultura
Escultor gòtic.
El 1345, per encàrrec de Ramon Punyera, féu una imatge de Sant Andreu , de pedra, per a l’església de la Selva del Camp, on es conserva, bé que fou molt malmesa el 1936 Hom ha relacionat l’estil d’aquesta obra amb el del bell retaule dedicat a Sant Bernabé i sant Bernat de l’església de Santa Maria de Montblanc
Joan de Tarragona
Pintura
Pintor.
Probable deixeble de Francesco d’Oberto, centrà l’escola gòtica italianitzant de Tarragona És autor del retaule de la Mare de Déu de Paretdelgada 1359 Hom li atribueix el de Sant Bartomeu de la seu de Tarragona i el dels Sants Joans per a Santa Coloma de Queralt Museu d’Art de Catalunya, on s’apropa a l’art de Ramon Destorrents
Dolça I de Provença
Història
Comtessa de Barcelona i de Provença, vescomtessa de Millau, Gavaldà i part de Carlat.
Filla de Gilbert, vescomte d’aquests darrers territoris, i de Gerberga, comtessa de Provença, fou tercera muller 1112 de Ramon Berenguer III de Barcelona Amb motiu del casament, Gerberga, vídua, li donà tots els dominis i heretats del seu marit, donació que estengué al seu gendre Un any més tard, ja morta Gerberga, Dolça féu donació de tot al seu marit
Isabel Grifoll i Àvila
Literatura catalana
Filòloga i historiadora de la literatura.
Imparteix la docència a la Universitat de Lleida Els seus estudis se centren en la narrativa catalana medieval en vers i en els autors i obres de la baixa edat mitjana Entre les seves publicacions destaquen laversió modernitzada del Tirant lo Blanc 1998 i diversos articles sobre les noves rimades, la poesia trobadoresca, Ausiàs Marc, Ramon Llull i la novella de Joanot Martorell
Sociedad Aeronáutica Española
Esports aeris
Club d’aviació de Barcelona.
Conegut inicialment com Juventud Aviadora Española, fou constituït al final del 1909 i impulsat per Ramon i Antoni de Gaztañondo La primera activitat que organitzà fou un concurs d’estels a Vallvidrera Participà en la primera exposició d’aviació de Barcelona 1910 Fins a la seva desaparició al cap de poc temps, realitzà diverses activitats aeronàutiques per Barcelona i rodalies
Josep Maria Vallvé Diz
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Membre del Centre Gimnàstic Barcelonès, participà en les competicions estatals des del 1951 fins a principi del 1960 Formà part de la selecció catalana amb Joaquim Blume, Ramon Terraza, Lluís Abaurrea, Lluís Valbuena i Joan Baylina, entre d’altres, equip amb el qual fou campió d’Espanya en diverses ocasions També participà en torneigs internacionals Durant els anys setanta fou jutge de gimnàstica
Gol
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona el 8 de febrer de 1923.
Es declarava portaveu dels clubs de barri i tractava especialment del futbol practicat als clubs esportius de Sant Martí, Horta i Sant Andreu D’ideologia higienista, defensava la pràctica de la cultura física i la modernitat del futbol Firmen els articles Ignis, Ramon Larruy, Cortacans i J Riera, entre d’altres De periodicitat setmanal, amb illustracions, tingué una vida efímera
Vila de l’Espluga de Francolí
Art romànic
Situació Aspecte parcial de la vila, amb el Capuig, al sector més enlairat, on es desenvolupà el nucli històric de l’Espluga Sobirana ECSA - M Catalán La vila de l’Espluga de Francolí és situada a 411 m d’altitud, a la dreta del riu Francolí, que neix al nord-oest de la població, a l’indret de la Font Major Mapa 33-16-417 Situació 31TCF415846 El poble de l’Espluga de Francolí és a pocs quilòmetres de Montblanc per la carretera N-240, que partint de Tarragona es diigeix al País Basc MLIR Història Tot i que a la zona de l’Espluga de Francolí hi ha testimoni de poblament des de la prehistòria,…
Vila i força d’Alins de Vallferrera
Art romànic
La vila d’Alins, situada a 1048 m d’altitud a l’esquerra de la Noguera de Vallferrera, ha estat la capital tradicional de la vall des de l’edat mitjana fins a l’actualitat En bona part, la història de la Vall Ferrera ha estat indestriable de la de la vila d’Alins i la seva força, enderrocada des del segle XVI A mitjan segle XI la Vall Ferrera es trobava sota la dominació de Guitard Isarn i dels seus fills, Ficapal i Tedball, feudataris del comte de Pallars Jussà En una convinença datada l’any 1076, Ramon V infeudà la Vall Ferrera i el castell de Gilareny a Ficapal L’any 1088 Ramon V ja havia…