Resultats de la cerca

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de La Vetllada  1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives…

Fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench Atret primer per la pintura, que mai no abandonà, arribà però a sobresortir en l’escultura pel concepte formal depurat i per la fina sensibilitat classicista Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i a disset anys anà a Madrid, on ingressà a l’estudi de Marià Benlliure, a l’escola de San Fernando i al Museo de Reproducciones Artísticas El 1915 obtingué segona medalla a Madrid per El saque , que també li valgué pensió a Roma i París concedida per la diputació provincial de València Guanyà la primera medalla el 1948 amb Enigma Entre les seves obres,…

Deixeble, a Llotja, d’A Caba i C Lorenzale, estudià, amb la primera beca Fortuny, a Venècia, Roma, Nàpols i Capri Adscrit a l’escola naturalista napolitana de Morelli, el 1885 participà en l’exposició del Centre d’Aquarellistes de Barcelona El 1887 presentà a Madrid una Processó de Corpus Obtingué primera medalla a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888, i una altra a la de Belles Arts del 1896, amb Venite, adoremus Amb Roig i Soler, fou un precursor de l’encontre de Rusiñol amb Sitges, on s’adherí al nou estil luminista Conjugà el localisme català amb els seus records…

Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973 Fou catedràtic de litúrgia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona Collaborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica , de Barcelona , de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín Colòmbia i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium”…

Als dos anys anà a viure al Canadà amb la seva família, procedent de la diàspora armènia Estudià música i història a la Universitat de Toronto, on aprofundí en la història i la cultura armènies Interessat per la literatura i el teatre especialment en Samuel Beckett i Harold Pinter, començà a dirigir curtmetratges, i poc després de la seva graduació un d’ells, Open House 1982 obtingué reconeixement El 1984 estrenà Next of Kin , el primer dels seus llargmetratges, on tracta la identitat, la diàspora i la traumàtica història armènies, temes recurrents en Calendar 1993 i Ararat 2002…

Després d’estudiar clàssiques i ciències econòmiques a la Brown University, el 1952 es féu càrrec de l’empresa de publicitat familiar El 1970 adquirí una emissora de televisió local a Atlanta que reflotà i que el 1975, amb el nom de Turner Broadcasting System, fou una de les emissores pioneres de la televisió per cable i satèllit En pocs anys abastà tot el país i obtingué uns grans beneficis amb una programació basada en els esports, les pellícules i l’entreteniment El 1980 llançà Cable News Network , la primera emissora dedicada íntegrament a notícies les vint-i-quatre hores del…

Es llicencià a Barcelona el 1911 Establert a Figueres, a instàncies de l’oftalmòleg Francesc Agulló desenvolupà la preparació de la pomada oftàlmica a l’òxid groc de mercuri fórmula de Pagenstecher, que obtingué una àmplia difusió arreu del món i li permeté desenvolupar una empresa farmacèutica familiar, especialitzada en productes oftàlmics Traslladada l’empresa al Masnou, adquirí el 1921 l’apotecaria del monestir benedictí de Santa Maria la Real de Nájera Logronyo, reinstallada al Masnou com a museu de farmàcia i medicina El 1925 fundà els Laboratoris del Nord d’Espanya els…

Fill d’Antíoc, general de Filip II de Macedònia, a la mort d’Alexandre el Gran fou elegit lloctinent del regent Perdicas, en l’assassinat del qual intervingué Obtingué la satrapia de Babilònia 321 aC, que li fou presa per Antígon el Borni Refugiat a la cort de Ptolemeu I d’Egipte, contribuí a la victòria d’aquest sobre Demetri Poliorcetes, fill d’Antígon, a Gaza 312 aC Això li permeté de recuperar Babilònia i sotmetre la Susiana i la Mèdia Sotmeté també Pèrsia i la Bactriana, i en un nou repartiment de l’imperi 301 aC li correspongué Síria Ocupà solament, però, la part nord del…

Carles es negà als requeriments dels seus partidaris a favor del matrimoni amb Brianda de Vaca, mare de Felip, que hauria fet possible el reconeixement d’aquest com a successor seu en els drets a la corona catalanoaragonesa i navarresa Felip fou confiat pel seu pare al ciutadà barceloní Bernat Sapila Mort el príncep 1461, en presidí els funerals a Barcelona i hi restà durant els anys que la ciutat fou rebel al seu avi, Joan II de Catalunya-Aragó, el qual l’any 1477, li obtingué el nomenament d’arquebisbe de Palerm, a títol d’administrador, al qual renuncià el 1485 El seu oncle,…

Membre del CIAM i redactor en cap de Casabella 1947-49, és un dels exponents més representatius de l’anomenada “segona generació” d’arquitectes Com a dissenyador, féu alguns dissenys famosos, com la màquina de cosir Borletti 1956, l’aparell de televisió Doney Brion Vega 1962, la ràdio i el telèfon Siemens 1966 i la butaca Fourline, i obtingué alguns premis a les triennals de Milà Com a arquitecte dugué a terme importants estudis teòrics per a la industrialització de la construcció i sobre nous materials, que es reflecteixen en la fàbrica de ceràmica i el complex per als…