Resultats de la cerca

Possiblement era originari de l’interior de la península Ibèrica, refugiat al comtat de Manresa juntament amb un grup de monjos mossàrabs La comtessa Riquilda de Barcelona els protegí i donà el terreny per al monestir fundat el 945 Obtingué per a la seva fundació un diploma del rei Lluís IV de França 951 i una butlla pontifícia del papa Agapit II, avui perduda L’església del nou cenobi fou consagrada el 957 El 966 assolí, encara, que un concili de bisbes gallecs i lleonesos reunit a Compostella el reconegués com a metropolità de la província eclesiàstica tarraconense, primer intent de fer…

Fundat per Poblet el 1239, s’establí provisionalment a la granja d’Alpic Esporles i vers el 1266 passà al lloc actual Posseí uns dominis molt considerables, sobre els quals l’abat tenia jurisdicció civil L’abat de la Real fou igualment membre del consell estatuït per Jaume III de Mallorca i ocupava a les corts la segona cadira després del bisbe Fins el 1517 els abats foren elegits normalment per Poblet i venien d’aquell monestir des d’aleshores foren nomenats pels mateixos monjos de la Real, que aconseguiren d’independitzar-se de la tutela pobletana el 1560 Al segle…

Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc de Fucimanya No passà mai de capella rural, si bé és un santuari marià molt conegut a la comarca Primerament fou domini de la família Lluerteres, després passà al monestir de la Portella i finalment passà al bisbe de Vic, senyor del terme del castell El lloc és documentat des del 1001, i l’església apareix citada el 1214, quan Bertran de Lluerteres vengué a l’abat un important alou amb l’església de Santa Maria de Fucimanya pel preu de 1 600 sous El 1216 l’abat completà el domini comprant a Bernat de…

El 969 era regida per l’abat Salla i el 976 ja no tenia abat per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Des d’aquest moment els abats de Tavèrnoles s’intitulaven també abats de Vellanega La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles Tenia encara alguna vida monàstica el 1268, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d’Urgell, però des del s XIV era una simple possessió regida per un clergue En resten les ruïnes

Era monjo del monestir servità sota l’abat, Donat africà immigrat Fou també abat, i com a tal assistí al concili III de Toledo del 589, on juntament amb Leandre s’ocupà de la professió de fe dels bisbes i els nobles visigots, fins aleshores arians Preocupat per la disciplina monàstica, escriví dos tractats adreçats al bisbe d’Arcàvica, Pere, l’un De districtione monachorum i l’altre De octo vitiis , molt influït pels escrits de Cassià Fou elegit bisbe de València poc després de l’esmentat concili

Monjo benedictí 1571 de Sant Feliu de Guíxols, fou abat d’O Poio, a Galícia, president de San Claudio de Lleó i administrador de Maximilià d’Àustria, arquebisbe de Santiago Entre el 1613 i el 1617 i entre el 1621 i el 1625 fou abat de Sant Feliu de Guíxols Fou administrador, i féu obres importants a la capella de Santes Creus i altres obres importants al monestir, on fou enterrat S'oposà a l’establiment d’un convent de mínims a l’hospital de Sant Joan dels Pobres de la vila de Sant Feliu

Sorgida, prop de Mâcon, entorn de l’abadia benedictina que li donà el nom Aquesta abadia fou fundada el 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem, duc d’Aquitània, i constituïda en monestir lliure , no sotmès a cap senyor feudal A Cluny prengué inici una gran reforma monàstica benedictina cluniacenc En foren grans abats Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 La comunitat de Cluny desaparegué el 1791 Amb la Revolució Francesa l’abadia fou destruïda en bona part Actualment només en resta una torre de l’església i una part dels…

Resta part d'un mur de 3,3 m d'alt per 8,2 m de llarg El castell, documentat des del 960, fou del llinatge dels Cervelló i el 1226 passà, per llegat de Guerau Alamany de Cervelló, al domini del monestir de Santes Creus el 1311 se signà un conveni entre l’abat i Pere de Tous per a definir els límits dels respectius castells Els Cervelló havien fet bastir la capella de Sant Miquel que consagrà el bisbe i abat Oliba el 1043 Prop hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Roqueta