Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
la Noguera

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals serres de Sant Miquel, Mont-…
cobla
Música
Agrupació instrumental que té com a funció principal la interpretació de sardanes (sardana).
Està constituïda per un conjunt de dotze instruments un flabiol i un tamborí, executats per una mateixa persona simultàniament, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix El tible i la tenora són instruments de la família de les xeremies D’origen popular, s’han anat desenvolupant a redós de la cobla des de la seva introducció al segle XIX, i avui dia s’identifiquen plenament amb aquesta formació instrumental El tamborí és un membranòfon de dimensions reduïdes amb caixa cilíndrica, doble membrana i antigament amb bordonera, i es percudeix amb la maceta o…
Casa forta de Rocaspana (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Magnífic emplaçament d’aquest casal medieval, situat als contraforts de la serra de Sant Mamet, davant del Montsec de Rúbies ECSA - J Bolòs Casa forta situada al cim d’un turó, als contraforts septentrionals de la serra de Sant Mamet, a la part alta de la vall de Peralba Mapa 33-13328 Situació 31TCG295515 Si se segueix la pista que va de la vall de Meià cap a Fontllonga, a uns centenars de metres del coll d’Orenga, es veu a mà esquerra la casa forta, a la qual es pot pujar per un corriol JBM Història La quadra i la casa forta o torre de Rocaspana, malgrat que el nom indica una…
Castell de Montgai
Art romànic
Situació Restes d’una de les torres de l’antic castell d’època islàmica, ara integrada en una de les cases del poble de Montgai ECSA - J Giralt Les restes del que podríem considerar el castell de Montgai es troben al centre del nucli urbà, en un edifici situat a la cantonada entre la plaça del Castell i el carrer Reverend Bernola Mapa 33-14360 Situació 31TCG307298 El poble de Montgai és al peu de la carretera LV-3025 que uneix Balaguer amb Agramunt, tot resseguint la vall del riu Sió CAT-CCA-JGB Història Es coneixen, fins a l’actualitat, poques notícies directes del castell de…
Castells i edificacions militars de la Noguera anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars de la Noguera anteriors al 1300 MLI Ramos Àger Vila d’Àger Castell d’Àger Torre de Sanui Castell de la Régola Torre d’Agulló Castell de Corçà Castell de Millà Torre o castell dels Masos de Millà o Torre dels Moros Torre de Fontdepou Casa forta del mas del Rei Vilatge de Conill Castell i vilatge de Sant Llorenç d’Ares Castell de la Pertusa Casa forta de les Conclues o de Portaclusa Castell de Claramunt Castell de Pedra Torre i necròpoli del Negre Castell i vilatge de Colobor Castell de Cas Castell de Montesquiu Castell i vilatge de Montlleó…
Molí de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió)
Art romànic
Situació Molí hidràulic fariner situat a la riba del Sió, sota el poble de Castellnou d’Ossó ECSA-J Bolòs Molí situat a la riba dreta del riu Sió, sota del poble de Castellnou d’Ossó Mapa 33-14 360 Situació 31TCG457257 Si seguim la carretera L-303 que va d’Agramunt cap a Cervera, un cop a Castellnou d’Ossó, hem de travessar el riu i ja veurem les restes del molí al peu de la població Molí Es tracta d’un molí hidràulic fariner, format per un edifici, on hi havia el carcabà, la sala de les moles i, al damunt, les dependències per al moliner També era part del conjunt de…
Marcel·lí Domingo i Sanjuán
Marcel·lí Domingo i Sanjuán
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Fill d’un guàrdia civil, residí a Agramunt i, a divuit anys, a Tortosa, on estudià magisteri i exercí de mestre i on començà la seva actuació com a periodista polític en defensa del republicanisme federal i de la justícia social El seu ideari incidí especialment en els treballadors del camp i també a la mateixa Tortosa fou creat, per exemple, el grup polític femení conegut per “Les Marcellines” El 1911 passà a formar part del consell general de la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR, i el 1914 fou elegit diputat a les corts espanyoles El 1915, amb Francesc Layret, promogué…
el Pilar d’Almenara
Història
Nom amb el qual és coneguda la torre d’Almenara Alta, gran fortificació, rodona, dins el municipi d’Agramunt (Urgell), la qual, situada al cim de la serra d’Almenara, domina tot el pla d’Urgell.
Es tracta d’una interessant construcció que es remunta al segle XI, a l’inici de la conquesta d’aquestes terres, i que domina un immens panorama, especialment del Pla d’Urgell Prop seu hi ha les restes de l’església romànica de Sant Vicenç s XII La torre, com han demostrat les excavacions, fou bastida damunt un antic poblat romà tardà o visigòtic
Castell de Ponts
Art romànic
Situació Vista aèria dels pocs vestigis que resten d’aquest castell, situat sobre la vila de Ponts i prop de la canònica de Sant Pere ECSA - M Catalán Les restes del castell són situades al cim de la muntanya dita de Sant Pere 510 m, sobre la vila de Ponts i damunt la confluència del Llobregós amb el Segre El castell fou construït sobre una cinglera que protegeix els costats sud i oest de la vila als altres dos costats hi ha dos circuits de murs defensius Mapa 34-13 329 Situació 31TCG504424 Des de la vila de Ponts surt una pista de terra que, fent la volta al turó de les Forques i al de Sant…
Berenguer de Puigverd
Història
Noble del temps de Pere I i de Jaume I, pertanyent al bàndol dels Cardona, senyor dels castells de Puigverd, Oliola, Ponts, Agramunt, Barberà, Prenafeta, Miramar i Figuerola, fill de Pere i germà de Guillem de Puigverd.
Apareix com a conseller de Pere I en el pacte d’aquest amb la comtessa vídua Elvira d’Urgell per al casament dels fills d’ambdós, Jaume i Aurembiaix 1210 Concorregué a la cort de Lleida per al jurament de Jaume I 1214 i després a les de Montsó i Vilafranca 1217 i Tarragona 1235 Signà les treves entre els Cardona i els Montcada del 1226 Féu donacions a Poblet, juntament amb el seu pare i el seu germà, de drets de Vinaixa i Omells 1235 Testà el 1243
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina