Situació
Molí hidràulic fariner situat a la riba del Sió, sota el poble de Castellnou d’Ossó.
ECSA-J. Bolòs
Molí situat a la riba dreta del riu Sió, sota del poble de Castellnou d’Ossó.
Mapa: 33-14 (360). Situació: 31TCG457257.
Si seguim la carretera L-303 que va d’Agramunt cap a Cervera, un cop a Castellnou d’Ossó, hem de travessar el riu i ja veurem les restes del molí al peu de la població.
Molí
Es tracta d’un molí hidràulic fariner, format per un edifici, on hi havia el carcabà, la sala de les moles i, al damunt, les dependències per al moliner. També era part del conjunt de construccions del molí una gran bassa que hi havia darrere dels cups, el rec o séquia i la resclosa, situada uns centenars de metres riu amunt.
Planta de la sala de moles, amb els dos cups, i secció de la mateixa sala I de la resta de l’edifici.
J. Bolòs
La sala de les moles té una planta quadrangular, bé que lleugerament trapezoidal. A l’interior, els costats llargs fan 6,02 m i 6,62 m i els curts 4,65 m i 4,80 m. La paret nord-est té un gruix d’1,07 m i la nord-oest fa 1,62 m. La sala és orientada de SW a NE i és coberta amb una volta lleugerament apuntada. Contenia dues moles (amb les respectives moles jussanes i sobiranes), situades al costat del mur sud-est, darrere del qual hi ha els cups.
La porta s’obre a la paret del NE. Té una amplada, a l’interior, d’1,87 m; és acabada, a l’exterior, amb un arc lleugerament apuntat i, a l’interior, amb un arc rebaixat. Al mur nord-oest, hi ha dues espitlleres estretes i llargues.
En la mateixa paret del NE, a l’extrem sud, s’obria també la porta que permetia d’accedir a la casa del moliner, que era situada al damunt de la sala de les moles. Aquesta porta era acabada amb un arc de mig punt format per cinc dovelles.
Sota de la sala de les moles hi havia el carcabà, actualment colgat pel fang i el llot. L’aigua en sortia per la part baixa de la paret del NW.
Els dos cups (o cupets, com els anomenen a Castellnou d’Ossó) eren darrere la paret sud-est. Tenen una forma cilíndrica i només resten oberts per la banda que dona a la bassa. Llur diàmetre és de gairebé 2, 5 m i permetien un salt —des de la superfície de l’aigua de la bassa fins a l’entrada al carcabà— d’uns 4 m.
Tant la sala de les moles com els cups són fets amb carreus ben escairats i força grans, units amb morter de calç. Poden fer, per exemple, 35 cm × 65 cm o bé 35 cm × 15 cm. Per damunt de la sala de les moles comença una construcció feta amb tàpia, destinada a fer d’habitatge del moliner. Tot i que modernament l’estructura interna ha variat, en un primer moment sembla que hi havia una sala principal, amb una alçada de sostre d’uns 4 m i unes golfes, al damunt, amb una alçada d’uns 2,5 m. Aquesta sala i les golfes resten partides per dos arcs transversals, orientats de NE a SW i col·locats un damunt de l’altre.
La bassa té una longitud total de 68 m i una amplada màxima de 16 m. Un mur tanca la cara exterior, paral·lela al curs del Sió. Si seguim la séquia uns centenars de metres riu amunt, trobarem la resclosa (o peixera), amb una longitud d’uns 25 m. És feta amb bons carreus i té a la cara externa una forma esglaonada; recorda les rescloses de tradició clàssica. Actualment hi podem veure cinc esglaons, cadascun dels quals amb l’alçada d’un carreu.
Podem datar aquest molí cap al segle XIII. El podem comparar amb altres molins d’aquesta època i, especialment, amb el molí de la Sinoga (Sant Martí de Riucorb), situat en aquesta mateixa comarca i estudiat en el present volum. Convé assenyalar el seu bon estat de conservació i el fet de poder-hi veure encara tots els seus elements, tots ells ben conservats. A més, en aquest cas, ja des de bon principi —o des de molt aviat—, el moliner visqué en el mateix molí, fet força inusual pel que fa als petits molins dels primers segles medievals. Hi veiem, doncs, un exemple de molí senyorial, amb dues moles, construït amb bons carreus escairats, molt representatiu dels molins de la baixa edat mitjana.