Resultats de la cerca

Al poble de Bellestar, situat a la dreta del riu de la Mare de Déu de la Trobada, s’alçava una fortalesa de la qual actualment ja no hi ha cap tipus de vestigi El lloc de Bellestar apareix relacionat per primera vegada l’any 1244 Tanmateix, les notícies sobre el castell són molt més tardanes L’any 1430, Joan I, comte de Foix, va comprar el castell de Bellestar als tutors de Guillem de Queralt per 1 300 florins d’or La presa de possessió no s’esdevingué, però, a causa de l’incompliment de les condicions imposades per la corona, fins l’any 1460, en temps de Gastó IV de Foix…

Es tracta d’una fortificació ben documentada i que no té una localització precisa Aquesta fortalesa devia ser una de les més importants de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, que van acabar adoptant el seu nom El 1159 fou donat per Ermengol VII al bisbe d’Urgell, igualment com el d’Agudes El 1203 aquesta fortalesa fou objecte d’un pacte entre Ermengol VIII i Arnau de Castellbò, mitjançant el qual aquest es comprometia a no casar la seva filla amb Roger Bernat de Foix, posant la Roca d’Aguilar i el castell de Castellbò com a garantia Malgrat els pactes, el matrimoni es…

Fou veguer d’Urgellet i procurador del vescomte Roger Bernat III de Castellbò En morir aquest 1381, fou administrador del vescomtat en nom de l’hereu Mateu Besora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix 1391, tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor

De formació autodidàctica, publicà Gamma 1946, Desfent silencis 1950, Els set pecats capitals 1963, Declaro pertot i enlloc 1963 i No us dono el braç a tòrcer 1976, llibres de poesia inicialment escrits sota la influència de Riba, Folguera i JV Foix, i que entronquen, finalment, amb el realisme històric

El 1254 afavorí la creació del convent dominicà d’Osca El 1258 pronuncià, per designació del papa Alexandre IV, la nullitat del pretès matrimoni d’Àlvar, comte d’Urgell, amb Cecília de Foix, i la legitimitat del primer que contragué amb Constança de Montcada Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi

Bisbe de la Seu d’Urgell 1326-41 i de Tortosa 1341-46 Durant el seu govern a la Seu s’enverinaren novament les lluites entre la mitra urgellesa i els comtes de Foix, per qüestió de les respectives jurisdiccions, fins al punt que hagué d’absentar-se uns quants anys del bisbat

N'aparegueren onze números Entre els redactors hi havia Garcés, Saltor, Millàs-Raurell, Llates, Fages de Climent, etc Hi collaboraren també Riba, Foix, Bofill i Ferro, Lleonart i Josep Carner, entre d’altres Publicava versos originals i estrangers i donava relleu a la crítica i a la teoria sobre la poesia Dedicà un número a Salvat-Papasseit

Filla gran del comte Ermengol VII i de Dolça de Foix Fou casada amb el vescomte Ponç III de Cabrera i d’Àger Ja vídua, el seu germà, el comte Ermengol VIII, li deixà en el seu testament el comtat d’Urgell, si moria sense successió la seva filla Aurembiaix I Fou mare del comte Guerau I d’Urgell

Biscarbó, en una de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, formava part del vescomtat de Castellbò Es té notícia de l’existència allí d’un castell, del qual no queden restes actuals el 1224 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò, infeudà la fortalesa de Biscarbó i el castell de Malveí a Pere d’Orcau

Formada per Ferran de Castella mort el 1275, conegut amb el sobrenom d' El de la Cerda , primogènit baró d’Alfons X, i pels seus fills, Alfons de la Cerda i Ferran de la Cerda a la península Ibèrica i de Castella o d’Espanya, a França, coneguts com els infants de la Cerda Refugiats als dominis de Pere II de Catalunya-Aragó 1277 arran de les lluites per a la successió a la corona castellana, foren emprats per Pere II i pels seus fills Alfons II i Jaume II com a arma per a obtenir avantatges, especialment la sobirania del regne de Múrcia, ja fos diplomàticament, ja fos sostenint militarment els…