Resultats de la cerca

La seva formació estigué dominada per les directrius de Croce i de De Sanctis Publicà nombrosos assaigs, entre ells F De Sanctis e la cultura napoletana 1928, La lingua di Verga 1941, Machiavelli 1945, La critica letteraria contemporanea 1942-43 i el recull Il tramonto del letterato 1960

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat 1932 i posteriorment obtingué el grau d’Oficial d’Enginyers de l’Escola Popular de Guerra Exiliat el 1939 i internat al camp de concentració d’Argelers, fou alliberat el 1942 Aquests anys es relacionà, entre altres, amb R Dufy , A Maillol , O Domínguez i A Fenosa , i inicià una etapa expressionista El 1944 féu la primera exposició individual i el 1946 exposà al Salon des Surindependants de París Coincidint amb el retorn a València 1953, començà a manifestar-se en la seva obra l’impacte dels corrents informalistes, i esdevingué un dels…

Acabat de néixer, els seus pares es traslladaren a Mataró, on estudià als Escolapis Ingressà en l’Escolania de Badalona, i estudià amb Guberna, amb qui mostrà una gran facilitat per a solfejar Després estudià a Barcelona amb J Garcia Robles, i ingressà en l’Escola Municipal de Música de la Ciutat Comtal, on a setze anys obtingué el primer premi de cant Animat per l’èxit, marxà a Buenos Aires amb una companyia de sarsuela A Montevideo conegué la soprano Luisa Vela, amb qui es casà en segones núpcies, i crearen una companyia pròpia, amb la qual realitzaren diverses gires per Amèrica i la…

Estudià a Gant i a Brusselles El 1949 debutà a Anvers amb el paper de Fricka, de La valquíria El 1952 rebé el primer premi de cant del Festival Internacional de Música de Lausana, la qual cosa li obrí les portes de l’Òpera de París, on cantà Aïda , Orfeo , Werther , el paper de Mère Marie de Diàlegs de Carmelites , de F Poulenc, i Medea , de L Cherubini, i el 1958 estrenà a Brusselles Maria Golovin , de GC Menotti El mateix any debutà a Bayreuth, i el 1960 ho feu al Teatro alla Scala de Milà Cantà, entre altres països, a Itàlia, els Estats Units, Àustria, França i Alemanya El 1965 debutà amb…

El seu pare, periodista, emigrà amb la família a Barcelona l’any 1929 Des de molt jove començà a treballar en agències de notícies i, més tard, fou cronista d’ El Mundo Deportivo mentre es formava a l’Escuela de Periodismo de Madrid Poc després d’obtenir el títol 1943, s’incorporà a La Vanguardia , on desenvolupà la trajectòria professional Hi fou crític de cinema i de literatura, i poc després accedí al seu primer càrrec com a director de compaginació Transmeté els coneixements d’aquesta secció com a professor a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona, que contribuí a fundar 1952 Després…

Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter a ponent de Girona i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, per 20-25 km d’ample Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que, entre el miler que assoleix sovint la Serralada Prelitoral i el mig miler de la serralada de Marina, li dóna l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma El més antic és el Camp de Tarragona, obert a mar, la qual durant el Miocè l’omplí de dipòsits d’una potència de milers de metres El bloc muntanyós de…

Altres membres del consell de redacció que hi figuren des del primer número són Vicent Balaguer, Tomàs Llopis i Carles Mulet Aquesta publicació ha dedicat des dels seus inicis una atenció preferent a la crítica, entesa en un sentit molt ampli quant a la metodologia i a l’erudició literàries Fins el número 25 tardor del 2000, la primera meitat de les seves pàgines l’ocupa un dossier amb articles d’intenció monogràfica la resta, es reparteix normalment entre la secció de “Creació” textos inèdits heterogenis, sovint d’escriptors novells, o bé traduïts de diverses llengües, i alguna nota de…

Doctora en biologia 1976 i llicenciada en medicina 1970 per la Universitat de Barcelona Fou directora de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona 1995-97 El seu camp de treball és l’oceanografia i la seva especialitat és l’ecologia del fitoplàncton marí Rebé la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic 1995 i la Creu de Sant Jordi 2004

Hom conrea el 30% del terme, amb un predomini del secà cereals, seguit d’oliveres, vinya per a panses, ametllers i garrofers El conreu és directe La població minvà gradualment fins als anys noranta El poble 334 h agl 2006 314 m alt és a la dreta del riu de Gorgos Pertangué al comte de Parcent Lloc de moriscs, es rebellà, com altres pobles veïns de la Marina, contra l’expulsió del 1609 L’església parroquial Sant Josep neoclàssica el 1536 fou agregada a la de Parcent Incou el despoblat de Vernissa i les restes del castell de Pop